Resultats de la cerca

Església parroquial del nucli de Vilanova, creat entorn de l’any 1000 dintre de l’antic terme del castell de la Roca, raó per la qual fou conegut com Vilanova de la Roca fins que modernament ha obtingut la independència municipal i el nom oficial de Vilanova del Vallès l‘església de Sant Esteve és citada exactament el 8 de setembre de l’any 1000 en una venda de terres situades a Valldarió i d’altres predis veïns El 1048 hi ha una nova venda de terres de la parròquia de Sant Esteve de Villa Nova L’església antiga el 1328 tenia els altars de Sant Esteve, Sant Pere i Sant Joan, segons unes…

De l’església de Santa Eulàlia, a la vall de Lavansa, no s’ha localitzat cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva localització geogràfica, ni tan sols un topònim que pugui recordar el lloc on havia estat El primer esment d’aquesta església és del 849, que l’abat de Tresponts reconeix a favor de l’arxiprest Froilà la possessió de les esglésies de Santa Eulàlia i Sant Joan a la vall de Lavansa Posteriorment, el 1016, l’abat de Sant Andreu de Tresponts venia al bisbe de la Seu d’Urgell l’església de Santa Eulàlia, situada “ in comitatu Urgellensis in termino de Corneliana ”, pel preu…

Vinculat al Nootka Kayak Centre, empresa turística i de venda de material, organitza i coordina la participació dels seus socis en travessies, descensos i excursions Disposa d’una escola d’iniciació, de perfeccionament i de tècniques avançades de caiac de mar, caiac de surf i esquimotatge

Sorgida tardanament, arran de les turbulències feudals, era una important domus propietat de Guillem de Corts, el “marover” del castell de Biera, el qual la vengué el 1283 al cavaller Simó de Freixe, que l’adquirí amb part dels diners de la venda dels seus drets a la castlania de Freixe al paborde de Solsona

Apareguda sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu, hi participaren alguns dels seus redactors Fou fundada per Miquel Sala i Membrado i dirigida per Antoni Ollé i Bertran, ambdós antics collaboradors de Xut Entre altres collaboradors, hi havia el caricaturista Gripau , pseudònim de Jacint Bofarull Sortia a la venda els dimarts

El primer senyor que coneixem del lloc de Jafre s’anomenava Artal de Jafre Aquest Artal, cavaller, apareix, segons Lluís Constans, signant l’acta de fundació d’una capellania, instituïda pel vescomte Dalmau de Rocabertí Això no obstant, segons Francesc Monsalvatje, l’any 1277, en un document és esmentada la venda dels delmes de la parròquia de Jafre feta, en una època anterior, per Artal —potser el del document precedent— al prior del monestir de Sant Miquel de Cruïlles aquest instrument del 1277 és, precisament, el reconeixement que féu Arnau de Bordils, fill d’Artal, d’aquesta venda Abans d…

Aquesta capella consta per primera vegada l’any 1035 en la venda d’una vinya a la vall Sositana, “ in loco Sancti Saturnini ”, que confrontava a tres bandes amb camins El capbreu de Roda, de vers el 1068, consigna una vinya a Sant Sadurní del prevere Iquila Hom suposa que aquesta església correspon a l’actual ermita de Sant Sadurní, situada aigua amunt de l’Éssera, davant del santuari de Goient

Ha restat poca informació sobre aquest castell La primera menció del terme de Flix és de l’any 1079, en un document de venda que fan Guadal i la seva muller Ermessenda d’un alou que limitava al nord amb el terme esmentat Aquesta fortalesa fou senyorejada per la nissaga dels Tous El 1199 Ramon de Tous, en testar, en feu donació al seu fill Bernat, juntament amb altres possessions

En un document de l’any 1076 de la venda d’una terra situada al terme de Sant Just de Cerc, “in loco prenatato Torelli” , s’esmenta com a límit meridional la terra de Sancti Leurentii Desconeixem si aquesta menció corresponia o no a una capella, o a un oratori, ja que aquesta és l’única menció que es coneix sobre aquesta advocació en aquestes contrades del pla d’Urgellet

És documentada al final del segle X prop dels indrets d’Auro Invento i Parietes Delicatas , en el terme de Sant Martí de Provençals De l’any 1028 tenim una venda on apareix l’expressió “ in territorio Barchinone, in locum que dicunt ad ipsa turre Alba ” Probablement, es tractava d’una torre de defensa que custodiava els camps de conreu i les vies de comunicació de la contrada