Resultats de la cerca

Començà a jugar als anys vuitanta a l’INEFC de Barcelona i al CN Barcelona El 1986 fundà el Lleida Rugby Club Als anys noranta fou director tècnic de la federació catalana i el 1995 feu de seleccionador català en el Catalunya-República Txeca que es jugà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys Continuà l’activitat esportiva com a docent a l’INEFC de Lleida

Actuava de lateral dret i jugà al FC Barcelona entre el 1981 i el 1988, procedent de Las Palmas, on jugà cinc temporades a primera divisió 1976-81 i en el qual es formà Amb l’equip barcelonista disputà 279 partits i marcà 39 gols Fou una vegada campió de Lliga 1985, dues de Copa 1983, 1988, dues de la Copa de la Lliga 1983, 1986, una de la Recopa 1982 i una de la Supercopa d’Espanya 1983 També disputà la final de Copa d’Europa 1986 Després retornà a Las Palmas, a segona divisió 1988-90 Fou nou vegades internacional absolut amb Espanya També s’alineà tres vegades amb la selecció estatal B, dos…

Taula de les àmfores de la Bètica trobades amb més freqüència a Catalunya A Fonollà Quan parlem de contenidors ceràmics per al transport de productes parlem bàsicament d’àmfores Estudiarem seguidament en diverses fitxes les àmfores antigues tardanes localitzades a Catalunya, bo i classificant-les segons el lloc de procedència També es tractarà un cas de reutilització d’àmfores com a lloc d’inhumació Àmfores de la Bètica Des del començament de l’imperi, la Bètica, el sud de la Península Ibèrica, va subministrar a Roma i a la resta de províncies dos productes fonamentals l’oli i les salaons de…

Vista aèria de l’antiga ciutat d’Empúries amb la Neàpolis a primer terme, que al Baix Imperi esdevingué una necròpoli paleocristiana ECSA - J Todó Des d’un punt de vista demogràfic, els segles que van des de la crisi del segle III fins a la irrupció a Hispània dels musulmans mantenen una certa unitat social, malgrat els canvis polítics dels visigots que la invasió musulmana va tallar de manera radical sense que hagués pogut influir essencialment en l’estructura demogràfica i social La crisi del segle III i els esdeveniments posteriors representen un canvi radical en la vida de la gent de l’…

Aspecte de l’amfiteatre romà de Tarragona, lloc de martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi ECSA - F Tur Les dades de què disposem per a l’estudi de l’organització eclesiàstica de la Península Ibèrica amb l’arribada dels visigots semblen prou clares per poder assegurar una continuïtat de la xarxa provincial d’època romana tardana Tot i que es faran modificacions, com veurem, l’evolució de l’organització eclesiàstica sembla que obeeix a un procés normal de l’antiguitat tardana, comú també a altres regnes germànics Els arquebisbats perpetuen, en línies generals, les…

No és fàcil fer una síntesi nova o singular sobre la implantació i la difusió del cristianisme en el sector de les Hispànies que integra l’actual Catalunya i que va rebre antigament els noms d’ Hispania Citerior o Tarraconense , i més concretament el de conventus juridicus Tarraconensis , perquè la documentació és escassa i sobre una base tan feble ja s’ha dit gairebé tot el que es podia dir La fragilitat d’aquestes síntesis resta palesa en el fet que l’aparició d’uns nous documents, les cartes de Consenci a sant Agustí, descobertes i publicades l’any 1981, han capgirat totalment el concepte…