Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Sant Andreu, fou campió de Catalunya júnior de 100 m braça 1983 Com a jugador de waterpolo, fou campió d’Espanya de segona divisió 1982 Seguí en actiu fins el 1986 Posteriorment aconseguí el títol d’entrenador superior i fou tècnic dels equips masculins de categories inferiors del club Entre el 1990 i el 1997 entrenà el primer equip i guanyà el campionat d’Espanya del grup A2 de primera divisió 1997 Al mateix temps fou ajudant del seleccionador estatal juvenil 1990-92 Més endavant entrenà el CN Calella 1997-2000, i la temporada 2007-08 es feu càrrec de l’…

Coneguda com FIPPA, fou constituïda oficialment a Calella el 2006 Organitza les competicions internacionals més destacades, com la Copa del Món de pitch-and-putt, disputada des del 2004, i el Campionat del Món individual de pitch-and-putt, disputat per primera vegada el 2009 En són membres de ple dret les associacions de pitch-and-putt d’Irlanda, Catalunya, Holanda, Noruega, Gran Bretanya, Suïssa, Austràlia, Xile, Andorra i els Estats Units, i com a membres associats consten el Canadà, Corea del Sud, la Xina i Alemanya Inicialment també tingué associades les federacions de França…

Jugava d’extrem dret i de mig Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i fou campió d’Europa juvenil amb la selecció estatal 1957 Després de jugar amb la filial barcelonista, el Comtal 1958-60, passà al Llevant 1960-64 i la temporada 1964-65 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol A continuació jugà cedit tres temporades amb el Centre d’Esports Sabadell 1965-68, amb el qual disputà 68 partits de Lliga i marcà 15 gols Fou l’autor del primer gol marcat a la Nova Creu Alta, en la inauguració d’aquest estadi, el 20 d’agost de 1967 En deixar el Sabadell, retornà a l’Espanyol…

Dividit en dues àrees rectangulars de 6×12 m, amb unes porteries de 3×2 m Les mides del terreny de joc faciliten evitar el bot, dificultós a causa de la irregularitat del terreny, i afavoreixen un joc molt dinàmic La durada del partit és de 20 min, dividits en dos temps de 10 amb un descans entremig de 5 min Presenta una sèrie de característiques reglamentàries específiques que impliquen un joc ràpid i espectacular Les més significatives són que cada equip disposa d’un jugador, amb una indumentària diferent de la resta dels seus companys, que fa el paper de porter en defensa i d’especialista…

Defensa lliure format en les categories inferiors del Centre d’Esports Sabadell, la temporada 1971-72 fitxà pel Futbol Club Barcelona Començà jugant al filial Barcelona Atlètic, després fou cedit al Calella 1972-73 i de nou passà al Barcelona Atlètic 1973-76 Al final de la temporada 1975-76 ascendí al primer equip del Barça, amb el qual jugà fins a l’edició 1983-84, en què es retirà Amb l’equip blaugrana disputà 350 partits, marcà 8 gols i arribà a ser-ne el capità Fou dues vegades campió de la Recopa d’Europa 1979, 1982, tres de la Copa del Rei 1978, 1981, 1983, una de la…

S’inicià en el Club d’Atletisme Calella, passà al Centre Atlètic Laietània i també competí amb el Futbol Club Barcelona en dues etapes, l’Antorcha de Lleida, el CAVA d’Andorra i el T2 CNB-l’Hospitalet Aconseguí títols estatals júnior i fou seleccionat per algunes competicions internacionals En categoria absoluta, fou campió de Catalunya de salt de llargada 1976, 1981, de triple salt 1976, 1977, 1983 i de decatló 1977, i en pista coberta, també de triple salt 1975 i de salt de llargada 1984 També establí diverses plusmarques catalanes en els dos concursos de salts horitzontals En…

Competí amb el CN Sabadell, fitxat per l’entrenador Kees Oudegest Abans de ser major d’edat fou campió absolut de Catalunya 1969 i medalla d’or als europeus júniors 1969, i aconseguí el seu primer Campionat d’Espanya absolut 1971 A divuit anys fou finalista olímpic de 4 × 100 m estils als Jocs de Munic 1972 Fou tres cops campió de Catalunya de 100 m lliure 1969, 1973, 1977 i dos cops de 200 m 1972, 1977 En campionats estatals fou 21 vegades campió en campionats d’estiu 4 en 100 m 1972, 1972, 1975, 1976, 5 en 4 × 100 m estils 1970, 1971, 1972, 1975, 1976, 8 en 4 × 100 m lliure 1967-72, 1975,…

Orellana, un dels cronistes del procés d’industrialització català, mentre aquest es realitzava, explica el paper de Joan Molas en la introducció a Catalunya de maons refractaris, amb motiu de l’Exposició Industrial de Barcelona del 1860 Aquests maons o rajoles eren fets d’argiles refractàries, capaços d’aguantar elevades temperatures, imprescindibles per a la construcció de forns, inatacables pels àcids i necessaris a la indústria química Totes les xemeneies que cremaven carbó, destinat a les màquines de vapor, contenien unes fileres de rajoles refractàries a la part baixa Els primers…

L’origen es remunta al 1882, quan soldats britànics construïren, entre les poblacions suïsses de Davos i Klosters, una pista que, a diferència de les canadenques i americanes, incorporà les primeres corbes Prop d’allí, a Saint-Moritz, els descensos en trineu havien estat molt populars entre els turistes anglesos durant la segona meitat del segle XIX El 1884 s’hi construí la Cresta Run, primera pista de gel natural del seu tipus, que acollí la prova de trineus Grand National El 1887, any que també es fundà el Sankt Moritz Tobogganing Club, un participant es llançà per primera vegada de cap, i…

El camp és de dimensions reduïdes i té de 9 a 18 forats Tots els forats tenen par 3 i són a una distància màxima de 120 m del punt de sortida Es pot jugar de manera individual o per equips de dos o més jugadors Història del pitch-and-putt Començà a practicar-se a Irlanda durant la dècada de 1940 com a alternativa al golf De seguida esdevingué un esport popular i el 1961 se’n creà la primera federació la Pitch and Putt Union of Ireland Els primers partits internacionals els disputaren les seleccions d’Irlanda i la Gran Bretanya 1981-84 Durant la dècada de 1990 el pitch-and-putt acabà d’…