Orellana, un dels cronistes del procés d’industrialització català, mentre aquest es realitzava, explica el paper de Joan Molas en la introducció a Catalunya de maons refractaris, amb motiu de l’Exposició Industrial de Barcelona del 1860.
Aquests maons o rajoles eren fets d’argiles refractàries, capaços d’aguantar elevades temperatures, imprescindibles per a la construcció de forns, inatacables pels àcids i necessaris a la indústria química. Totes les xemeneies que cremaven carbó, destinat a les màquines de vapor, contenien unes fileres de rajoles refractàries a la part baixa.
Els primers arribaren d’Anglaterra al voltant del 1837 o el 1838 i valien dos rals cadascun, un preu molt alt. Aquest fet impulsà una colla de terrissaires catalans a l’estudi de la seva fabricació; entre ells, Joan Molas i Junyent, a la meitat dels anys quaranta. S’establiren petites fàbriques d’aquestes rajoles que treballaven sobretot amb argiles refractàries de Pinell de Brai (Terra Alta). Una a Terrassa, una altra a la Bordeta (Sants) —Cucurny i Cia.—, una tercera a Barcelona al costat del Portal Nou, una altra a Gràcia —el 1846, a nom d’Antoni Elias i Josep Rosich— i una darrera a Calella. Totes elles van desaparèixer quan els anglesos baixaren fortament el preu de venda.
Joan Molas va ser un dels pocs que s’hi tornà a posar; obrí una petita fàbrica a Sants, primer, i més tard a Sant Martí de Provençals (Poblenou) amb capitals propis i d’altres i constituí Molas, Castanys i Companyia. Devia ser el 1854.
El seu soci, Francesc Castanys i Masoliver va ser el fundador de Castanys i Companyia, la primera ferreria de Sants (vegeu Castanys i Companyia. La primera ferreria de Sants (1857-1860)). També fundà Francesc Companys i Companyia, dedicada als productes químics i que va plegar el 1867. La relació de Joan Molas amb el sector químic es dóna també a través del seu germà Francesc, un fabricant d’àcids associat amb el comerciant Josep Vidal i Ribas, que acabarà integrant-se en el que serà la Companyia Anònima de Productes Químics, SA, el 1882 (vegeu volum I, pàgs. 256 a 260). És fàcil d’entendre l’interès mutu si es té en compte la importància dels refractaris per a aquest sector.
Anunci de la fàbrica de productes refractaris de Joan Molas i Companyia (Diario de Barcelona, agost 1861). Joan Molas fou l’introductor a Catalunya dels maons refractaris amb fàbrica al Poblenou (Sant Martí de Provençals).
El 1857, l’empresa es dirà simplement Molas i Companyia i mantindrà la seva fàbrica del Poblenou. Produeixen també gres, una ceràmica dura obtinguda per cocció fins a la vitrificació, molt apta per a recipients, conduccions i revestiments. Joan Molas anuncia aleshores el que en diu “piedra artificial indestructible” en forma de tubs o canonades per a la conducció d’aigua.
El 1860, Orellana, el cronista esmentat, es pregunta “¿subsistirá esta fábrica?” I respon ell mateix que “difícil será que se sostenga, siendo así que solamente la tierra y el carbón para elaborar 1 000 ladrillos le cuestan casi lo mismo que estos valen” (Reseña de la Exposición Industrial y Artística de Barcelona, 1860, pàg. 173). Orellana aprofitava l’ocasió per a demanar aranzels més alts per als productes d’importació, si es volia salvar la indústria catalana, que no tenia les primeres matèries ni a l’abast ni a bon preu.
L’empresa, però, es va aguantar. El 1861, els alumnes de l’especialitat química de l’Escola Industrial de Barcelona la visitaven i el redactor del Diario de Barcelona esmentava que “la industria española ya no tiene que ir a Inglaterra para los objetos refractarios” (desembre 1861, pàg. 11 736).
Molas i Companyia desaparegué a la meitat dels anys setanta, molt probablement en desaparèixer el titular de l’empresa. El 1871, encara era present a l’Exposició Industrial barcelonina.