Resultats de la cerca

Competí pel FC Barcelona 1947-51, l’OAR de Barcelona 1951-55 i l’equip del Cercle Catòlic de Gràcia 1955-58 en curses de velocitat i salt de llargada L’any 1958 deixà la pràctica atlètica i entrà a formar part del Collegi Català de Jutges, que presidí a partir del 1964 Assolí la categoria de jutge estatal el 1964 i de jutge àrbitre estatal el 1972 Formà part del jurat tècnic en dos Jocs Iberoamericans, en un Campionat del Món 1995 i en dos d’Europa 1968, 1975 en pista coberta, i en una Copa del Món 1989, en una Copa d’Europa 1992 i en diverses edicions del Míting Internacional Ciutat de…

Membre de la Unió Excursionista Urgellenca, guanyà la Copa d’Espanya de curses de muntanya en dues ocasions 2004, 2006 El 2009 guanyà la prova de rogaining de Grandvalira, la primera realitzada als Pirineus El mateix any guanyà l’Escanyabocs de Ferro, a l’Alt Urgell, que distingeix el millor esportista en quatre especialitats diferents L’any 2018 es proclamà tercera en l’Ultra Pirineu Fou membre de la selecció catalana de curses de muntanya 2004-07, amb la qual guanyà el Campionat del Món de curses de muntanya 2005 i obtingué la cinquena posició en la competició individual També és membre del…

Traslladat a Badalona, el 1926 ingressà a l’Ateneu Obrer, on s’inicià en l’atletisme, la gimnàstica i la lluita grecoromana Des del 1927 competí representant la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona UGEB Centrat en la lluita grecoromana, es proclamà subcampió de Catalunya 1930 Retirat de l’alta competició, continuà vinculat a la lluita exercint com a entrenador a la UGEB, on formà lluitadors com Joan Bada, Antoni Mariscal i Antoni Forcadell Fundà el Trofeu Ciutat de Badalona de lluita lliure olímpica i grecoromana Fou homenatjat pel Centre Gimnàstic Barcelonès el 1983

Introducció Aquesta part del volum dedicat a l’arquitectura religiosa antiga i medieval tracta de l’arquitectura dels segles del gòtic, és a dir, de la dels últims segles de l’Edat Mitjana, principalment del XIII al XV S’hi estudien els edificis dedicats al culte o relacionats amb la dimensió social de les pràctiques religioses, en el marc d’una societat en què les esferes civil i religiosa són estretament interdependents i en què la religió és exclusivament la cristiana Deia Francesc Eiximenis al seu Regiment de la cosa pública que «los crestians sobre totes les nacions del mon, servant…

Mai com ara l’art havia estat tan present, com la cultura tota, com la informació No obstant això, la seva obscuritat exiigeix dels espectadors un paper intellectual superior al gaudi estètic En un llarg procés iniciat en el romanticisme, l’art s’ha anat desvinculant de l’encàrrec oficial, vingués de la clerecia, la noblesa o la mateixa burgesia La conquesta de l’autonomia de l’obra d’art ha alterat la relació amb l’entorn l’art presenta més que representa, interroga més que publicita El segle XX ha vist, fins i tot, un art de ruptures radicals amb les avantguardes i d’insòlites i inèdites…

Tradició, hibridacions, un classicisme assumitsón estadis d’una evolució de l’arquitectura religiosa catalana que fa seus els nous llenguatges derivats de la praxi arquitectònica renaixentista de la veïna Itàlia Cort i noblesa, estaments eclesiàstics, i estaments civils patrocinaren les millors comandes d’art sacre, encarregades a mestres d’obres i tracistes de reconeguda vàlua Alhora, la nova manera s’introduí per mitjà de la plàstica, la teoria i les traces Malgrat tot, la pervivència gòtica continuà en un gran nombre d’obres que, a mesura que s’avançà en el temps, anaren fent seves…