Els segles del gòtic

Introducció

Aquesta part del volum dedicat a l’arquitectura religiosa antiga i medieval tracta de l’arquitectura dels segles del gòtic, és a dir, de la dels últims segles de l’Edat Mitjana, principalment del XIII al XV.

S’hi estudien els edificis dedicats al culte o relacionats amb la dimensió social de les pràctiques religioses, en el marc d’una societat en què les esferes civil i religiosa són estretament interdependents i en què la religió és exclusivament la cristiana.

Deia Francesc Eiximenis al seu Regiment de la cosa pública que «los crestians sobre totes les nacions del mon, servant llurs lleis són les pus aptes gents del món e les pus endreçades a mantenir la cosa pública».

Aquesta interdependència dels àmbits civil i religiós en el «regiment» de la societat medieval determina la dificultat de delimitar amb nitidesa i precisió el caràcter civil o religiós de les seves obres arquitectòniques.

Pensem, per exemple, en el Palau del rei Martí, a Poblet, i observem que es tracta d’una obra civil però absolutament indestriable del recinte monàstic —religiós— del qual forma part.

O pensem —per posar un exemple equivalent, però en sentit invers— en la capella del Palau Reial Major de Barcelona, una obra d’arquitectura religiosa perfectament integrada en un context de caràcter civil.

És per això que aquest estudi no limitarà la visió de l’arquitectura religiosa a la seva manifestació essencial —els temples, les esglésies— sinó que també hi seran tingudes en compte aquelles altres obres arquitectòniques relacionades amb la dimensió social de les pràctiques religioses.

La primera part —titulada Els àmbits de l’arquitectura religiosa— tracta amb una certa extensió de la projecció arquitectònica de les diverses formes de vida religiosa que es donen durant el període gòtic (monestirs, canòniques, convents, catedrals, parròquies, capelles...) i de la seva interacció amb la societat medieval; s’hi farà referència a la incidència dels espais religiosos en els entramats urbans o en la configuració del país i del seu paisatge monumental.

La segona part (El procés evolutiu) tracta de l’evolució de les formes en l’arquitectura religiosa del gòtic català, i la tercera (La fàbrica) és dedicada als aspectes relatius a la construcció dels edificis religiosos: la definició del projecte, la gestió econòmica, els recursos humans, l’utillatge, la tecnologia, etc.

D’acord amb el plantejament de l’obra, el discurs textual es complementarà amb requadres i textos destacats que aportaran informació addicional i que tractaran monogràficament alguns temes d’interès.

Així mateix, el material gràfic —imatges, planimetries, esquemes, etc— ha estat seleccionat intencionadament per tal de subratllar i documentar el discurs.

El text es presenta sense el suport de notes però es complementa amb una bibliografia a la qual s’ha volgut donar una certa extensió i en la qual s’ha procurat incloure les referències més recents. Tanmateix, no es pretén una exhaustivitat, que excediria de molt els límits establerts.

Atesa la dificultat d’ordenar aquesta bibliografia per blocs equivalents a l’estructura del text, s’ha optat finalment per presentar-la com una única relació per ordre alfabètic d’autors.

Enfocament conceptual

A grans trets, el text dóna prioritat a les qüestions de caràcter general que permeten emmarcar el coneixement historiogràfic de l’arquitectura religiosa del gòtic català, i les problemàtiques específiques dels monuments estudiats se subordinen a la visió de conjunt.

El pla del treball ha estat concebut per tal de posar a l’abast dels lectors i dels usuaris del text una síntesi ordenada de coneixements, que té en compte la gran quantitat d’informació que s’ha generat recentment tant des de l’àmbit dels estudis històrics pròpiament dits com des del de la restauració monumental.

Durant les últimes dècades, els treballs d’Alexandre Cirici han tingut una gran influència en l’apreciació de l’arquitectura gòtica catalana.

El seu llibre de l’any 1968 ha de ser considerat un punt de referència ineludible, amb el valor afegit del seu disseny: maqueta d’Oscar Tusquets i Lluís Clotet i fotografies d’Oriol Maspons, que amb un potent blanc i negre subratllen el discurs de Cirici amb una de les lectures visuals més completes que s’han ofert mai dels edificis gòtics catalans.

Cirici va contribuir molt positivament a renovar la visió i a reforçar el coneixement de l’arquitectura gòtica catalana mitjançant les seves interpretacions de caràcter estructuralista. Però al mateix temps el caràcter essencialment lingüístic d’aquestes va anar en detriment d’altres lectures més cenyides a la perspectiva de la crítica històrica.

Aquesta situació ha anat canviant amb les aportacions de les noves fornades d’historiadors formats als departaments universitaris d’història de l’art i sobretot a partir dels llibres de Núria de Dalmases i d’Antoni José i Pitarch, pertanyents a la Història de l’Art Català que va dirigir Francesc Miralles i que van aparèixer els anys 1984 i 1985.

Un dels temes que actualment concentra més interès és, per exemple, el de l’economia i l’organització de la construcció medieval, tema al qual s’han fet els últims temps aportacions tan notables com les de J. Domenge, V. Almuni, C. Argilés o S. Victor entre d’altres. Totes elles segueixen el camí que es va començar a obrir a partir del col·loqui internacional sobre artistes, artesans i producció artística a l’Edat Mitjana que Xavier Barral va organitzar a la Universitat de Rennes l’any 1983.

Art català i arquitectura gòtica catalana

L’art gòtic en general i l’arquitectura en particular no constitueixen un component més o menys neutre de l’art català sinó que, ben al contrari, en són un dels principals senyals d’identitat, juntament amb l’art romànic, el Modernisme o les invencions dels grans mestres de l’avantguarda.

L’arquitectura gòtica catalana potser no se’ns presenta revestida de l’aura mítica del romànic, ni tampoc amb el gran atractiu popular i turístic del Modernisme o amb la projecció internacional de l’obra de Joan Miró, Salvador Dalí, Juli Gonzàlez o Antoni Tàpies. Tanmateix, destaca per la seva important presència en el paisatge monumental del país, per la seva associació amb un moment històric de màxima plenitud política i cultural o perquè constitueix un llenguatge francament original en el context del gòtic europeu.

Alexandre Cirici ho formulava així: «per haver-se disfressat amb motius gòtics s’anomena “gòtic català” una arquitectura que hauria de tenir nom propi perquè en l’essencial és, precisament, el contrari del goticisme.»

Rafael M. Bofill en reivindica el caràcter d’arquitectura nacional: «...l’arquitectura del nostre gòtic, que no és sols un gènere estètic de gran caràcter en el conjunt de l’art occidental: precisament per aquesta originalitat és també una arquitectura tan catalana com la romànica, i jo diria que encara més, perquè l’audàcia i la funcionalitat de les seves solucions constructives la col·loquen, des d’un punt de vista essencialment arquitectònic, molt per damunt de l’altra, i en fan així, com endemés ho ratifica el seu ambient històric, l’autèntica arquitectura nacional de Catalunya.»

A les pàgines que segueixen s’eviten en la mesura del possible aquestes qüestions valoratives —que sovint condueixen a paranys semàntics—, però es remarca amb molt d’èmfasi l’importantíssim paper que fan els edificis religiosos en el marc de la societat catalana del gòtic com a elements d’identificació col·lectiva.

Ho determina una suma de factors entre els quals destaca en primer lloc la confluència en els àmbits religiosos dels interessos dels tres sectors socials dominants: els estaments eclesiàstics, la monarquia i la burgesia urbana.

Destaca també el paper que fa la religió cristiana com a element unificador de la societat medieval, el dinamisme d’aquesía, el pes d’unes tradicions constructives ben arrelades des de l’època romànica i en general la correlació amb el context històric, social i cultural de l’època.

En aquest text es tracta l’arquitectura gòtica catalana com una realitat històrica, és a dir, inscrita en les dinàmiques dels temps i de la societat i, com totes les manifestacions artístiques, sotmesa a les tensions entre els individus i la col·lectivitat, de manera que més enllà dels ideals religiosos o estètics de l’època també s’hi poden percebre, a través de l’estudi de casos concrets, les expressions del poder, l’alternança de cicles econòmics d’expansió i de crisi, el progrés tecnològic, etc.

Tanmateix, les variables històriques en joc no són suficients per explicar els trets estètics que defineixen l’arquitectura gòtica catalana i que la situen com una veu destacada en el context de la diversitat del gòtic europeu. És necessari posar-la en relació amb el seu caràcter marcadament lingüístic, tal com ja va demostrar Alexandre Cirici amb les seves anàlisis estructuralistes.

Els marcs de l’arquitectura gòtica catalana

Quan es parla d’arquitectura gòtica catalana no es parla tan sols de l’arquitectura que es fa a Catalunya en temps del gòtic sinó d’un llenguatge arquitectònic els dominis del qual són significativament coincidents amb els del català i les seves variants dialectals.

En l’àmbit de l’arquitectura gòtica, Catalunya, València i Mallorca configuren una unitat equivalent al domini lingüístic del català. Tant és així que l’Aragó, de parla no catalana, no participa plenament d’aquesta unitat, tot i els forts vincles polítics que manté amb Catalunya.

La circulació d’artistes i d’arquitectes a l’interior d’aquest espai lingüístic és fluida i constant. Esmentem només dos exemples destacats: el de Guillem Sagrera, sens dubte el més gran de tots els arquitectes del gòtic català, que era mallorquí i va treballar intensament a l’illa, però també a Perpinyà, a Barcelona (i encara a Nàpols). O el de Pere Comte, que era gironí però que va centrar la seva activitat a València, on va projectar la llotja prenent per model la de Mallorca.

Així, doncs, quan en l’estudi que segueix es defineixen les característiques de l’arquitectura religiosa del gòtic català es fa amb la voluntat d’abastar tot aquest marc, tot i que en els exemples que es fan servir es dóna una certa prioritat als de Catalunya.

Des del punt de vista de l’organització eclesiàstica, sempre complexa i amb tendència a ajustar-se a les demarcacions civils —com recentment s’ha posat de manifest una vegada més arran de la desgraciada mutilació del bisbat de Lleida— cal remarcar que els bisbats catalans s’integraven majoritàriament en la província eclesiàstica Tarraconense. L’excepció era Elna, històricament vinculada a Narbona. En canvi, València hi va pertànyer fins al 1492. Mallorca romania exempta per sostreure-la als interessos contraposats que es van revelar arran de la conquesta de les Illes i de la creació de l’efímer Regne de Mallorca.

L’organització dels ordes religiosos és considerablement diversa. Els benedictins catalans feien part de la Congregació Claustral Tarraconense, creada devers el 1215-19. En canvi, els monestirs cistercencs eren autònoms, tot i que Poblet i Santes Creus exercien una certa primacia. Entre les cartoixes l’exercia Escaladei. Al seu torn, els franciscans i els dominics eren englobats en províncies aproximadament coincidents amb els dominis de la Corona d’Aragó (dintre de la qual els franciscans van crear les custòdies de Barcelona, Lleida i València i posteriorment la de Mallorca).

Bibliografia

• Adell i Gisbert, J. A. ; Español i Bertran, F.: «L’església gòtica de Sant Jaume de Montagut», dins Butlletí Arqueològic, 1979, pàg.147-161.
• Agnello, G.: Uarchitettura aragonese-catalana in Italia, Palerm, 1969.
• Ainaud, J. ; Gudiol, J. ; Verrié, F. -P.: Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona, 2 vol. , Madrid, 1947.
• Almuni Balada, M. V.: «Influencia de las estructuras góticas en la arquitectura religiosa de la comarca del Montsià: desde finales del siglo XVI a finales del XVIii», dins Medievalismo y Neomedievalismo en la arquitectura española: Aspectos generales, Àvila, 1990, pàg.177-196.
• Almuni Balada, M. V.: L’obra de la Seu de Tortosa (1345-1441), Tortosa, 1991.
• Almuni Balada, M. V.: «La problématique des projets d’architecture en Catalogne au XIVè siècle: le cas de la cathédrale de Tortosa», dins Autour des maîtres d’æuvre de la Cathédrale de Narbonne. Les grandes églises gothiques du Midi, sources d’inspiration et construction, Narbona, 1994, pàg.143-150.
• Alomar, G.: Pequeñas iglesias de los repobladores de Mallorca (Siglos XIII y XIV), Palma de Mallorca, 1954.
• Alomar, G.: Guillem Sagrera y la arquitectura gótica del siglo XV, Barcelona, 1970.
• Alonso García, G.: Los Maestros de «La Seu Vella de Lleida» y sus colaboradores, Lleida, 1976.
• Altarriba, E. ; Baluja, J.: L’orde del Císter a la Catalunya Nova, Tarragona, 1990.
• Altes i Aguiló, F. X.: L’església nova de Montserrat (1560-1592-1992), col·l. «Scripta et documenta», Montserrat, 1992.
• Altisent, A.: «El mestre Fonoll i Santa Maria de Montblanc», Santes Creus, 28, 1968, pàg.377-381.
• Altisent, A.: Història de Poblet, Poblet, 1974.
• Ambrós i Monsonís, J.: El monestir de Sant Cugat del Vallès. Vilassar de Mar, 1981.
• Argiles, C.: «Notes sobre alguns mestres d’obra de la Seu Vella extretes dels llibres d’obra (1361-1485)», dins Miscel·lània Homenatge a mossèn Jesús Tarragona, Lleida, 1996, pàg.233-239.
• Aymar i Ragolta, J.: El monestir de Sant Jeroni de la Murtra, Barcelona, 1993.
• Bada, J. ; Samper, G. (directors): Catalònia religiosa. Atles històric: dels orígens als nostres dies, Barcelona, 1991.
• Badia i Homs, J.: Arquitectura medieval de l’Empordà, 3 vol. Girona, 1977-1981.
• Balasch E. ; Español, F. i altres: Elisenda de Montcada. Una reina lleidatana i la fundació del reial monestir de Pedralbes, Lleida, 1997.
• Balasch i Pijoan, M. E.: «Bertran de la Borda i la seva relació amb la vila de Cervera. Un itinerari desconegut del mestre d’obra de la Seu Vella de Lleida», dins Lambard, 8, 1995, pàg.57-61.
• Barral i Altet, X.: Les catedrals de Catalunya, Barcelona, 1994.
• Barral i Altet, X.: Tresors artístics catalans, Barcelona, 1994.
• Barral i Altet, X.: «Aspectes de l’estudi de les catedrals catalanes medievals», dins Lambard, 8, 1995, pàg.15-30.
• Barraquer i Roviralta, C.: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIx, 2 vol. , Barcelona, 1906.
• Barraquer i Roviralta, C.: Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIx, 4 vol, Barcelona, 1915-1918.
• Bassegoda, J.: La catedral de Gerona, Barcelona, 1889.
• Bassegoda, J.: Últimes evolucions, de la volta ogival, Barcelona, 1936.
• Bassegoda i Amigó, B.: La real capilla de Santa Ágata del palacio de los reyes de Aragón en Barcelona, Barcelona, 1895.
• Bassegoda i Amigó, B.: Santa María de la Mar Monografia histórico-artística, 2 vol. , Barcelona, 1925-1927.
• Bassegoda i Nonell, J.: «La cabecera de la catedral de Barcelona», dins Bellas Artes, 10, 1971, pàg.10-16.
• Bassegoda i Nonell, J.: «El convento de Santa Catalina de Barcelona de la Orden de Predicadores», De Re Restauratoria, 1, 1972, pàg.49-91.
• Bassegoda i Nonell, J.: La catedral de Barcelona. Su restauración 1968-1972, Barcelona, 1973.
• Bassegoda i Nonell, J.: Guia del monestir de Pedralbes, Barcelona, 1978.
• Bassegoda i Nonell, J.: La cerámica popular de la arquitectura gótica, Barcelona, 1978.
• Bassegoda i Nonell, J.: «La fachada de la catedral de Barcelona», dins Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes, XLV, 1981.
• Bassegoda i Nonell, J.: El cimbori de Poblet, Poblet, 1982.
• Bassegoda i Nonell, J.: Història de la restauració de Poblet. Destrucció i reconstrucció de Poblet, Poblet, 1983.
• Bassegoda i Nonell, J.: «Construción de bóvedas góticas catalanas», dins Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 45, 1989, pàg.133-145.
• Bassegoda i Nonell, J.: «Nous documents sobre Santa Maria de Jonqueres de Barcelona», dins Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1, 1993, pàg.275-280.
• Bassegoda i Nonell, J.: «Traslado de la puerta gòtica del convento del Carmen de Barcelona», dins Acadèmia, 77, 1993, pàg.143-160.
• Bassegoda i Nonell, J.: «La façana major de la Seu de Barcelona», dins Lambard, IX, 1996-1997, pàg.175-205.
• Bassegoda i Nonell, J.: «Les obres del bisbe Arnau de Gurb a la catedral de Barcelona (1252-1284)», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte 1, col·l. «Biblioteca abat Oliba», Montserrat, 1998, pàg.273-282.
• Batlle i Huguet, P: «Notes sobre la construcció de l’església de Vinaixa», dins Miscel·lània Puig i Cadafalch I, Barcelona, 1947-1951, pàg.71-84.
• Batlle i Huguet, P: «Cicles bíblics dels capitells del claustre de Santes Creus i de l’església de Santa Maria de Montblanc», Santes Creus, 31, 1970, pàg.1-4.
• Benito Goerlich, D. (coordinador): Valencia y Murcia, col·l. «La España gótica», Madrid, 1989.
• Bergós, J.: La catedral vella de Lleida, Barcelona, 1928.
• Bergós, J.: L’escultura a la Seu Vella de Lleida, Barcelona, 1935.
• Berlabé, C.: «Un empresa artística dels comtes d’Urgell: l’església de Santa Maria de Castelló de Farfanya (Noguera)», dins I Congrés d’Història de l’Església Catalana. Des dels origens fins ara, vol.2, Solsona, 1993, pàg.563-579.
• Berlabé, C: «Jordi Safont, un mestre d’obres de mitjan segle XV a la Seu Vella de Lleida. Noves aportacions», dins Lambard, 8, 1995, pàg.31-39.
• Beseran i Ramon, P: «Un taller escultòric a la Barcelona del segon quart del segle XIV i una proposta per a Pere de Guines», dins Lambard, 6, 1991-1993, pàg.215-245.
• Bofill i Fransí, R. M.: «L’església catalana gòtica de nau única i la seva actualitat», dins Miscel·lània litúrgica catalana, 2, 1983, pàg.145-155.
• Bofill i Fransí, R. M.: «Els temples catalans gòtics i el simbolisme de la Jerusalem celestial», dins Miscel·lània litúrgica catalana, 3, 1984, pàg.145-155.
• Bofill i Fransí, R. M.: Monestir de Sant Cugat del Vallès. Guia històrica i arquitectònica, Barcelona, 1994.
• Bofill i Fransí, R. M.: «Un criteri just si no fos mancat. Objeccions catalanes a la summa catedralícia de Sedlmayr», dins Lambard, IX, 1996-1997, pàg.39-48.
• Bofill i Fransí, R. M.: L’arquitectura nacional de Catalunya. La menystinguda personalitat de l’arquitectura catalana gòtica, Barcelona, 1998.
• Bolòs i Masclans, J. ; Mallart i Raventós, L.: La granja cistercenca d’Ancosa (La Llacuna, Anoia). Estudi dels edificis i dels materials trobats durant les excavacions (1981-1983), col·l. «Excavacions arqueològiques a Catalunya», Barcelona, 1986.
• Bracons Clapés, J. ; Teres Tomàs, M. R.: «Arquitectura gòtica», dins Art català. Estat de la qüestió, Barcelona, 1984, pàg.169-192.
• Bracons Clapés, J.: «Jaume Fabre, maître de l’oeuvre de la Cathédrale de Barcelone», dins Autour des maîtres d’oeeuvre de la Cathédrale de Narbonne. Les grandes églises gothiques du Midi, sources d’inspiration et construction, Narbona, 1994, pàg.135-142.
• Bracons Clapés, J.: «L’art gòtic», dins Parcerisas, P. (coordinadora): Història de l’Art Català, CD-Rom, Barcelona, 1999.
• Bussut, A.: Francesc d’Assís i els franciscans en la Catalunya medieval, col·l. «Episodis de la història», Barcelona, 1992.
• Calzada, A.: «Una iglesia bernarda en Balaguer: Santa Maria de las Franquesas», dins Anales y Boletín de los Museos deArte de Barcelona, 1-1, 1941, pàg.9-21.
• Calzada Oliveras, J.: Las claves de bóveda de la catedral de Gerona, Barcelona, 1975.
• Camps i Soria, J.: El claustre de la catedral de Tarragona: escultura de l’ala meridional, col·l. «Lambard. Monografies i recerques», Barcelona, 1988.
• Canal i Roquet, J. ; Canal i de Diego, E. ; Nolla i Brufau, J. M. ; Sagrera i Aradilla, J.: La ciutat de Girona en la primera meitat del s. XIV. La plenitud medieval, col·l. «Història urbana de Girona», Girona, 1998.
• Cantera Burgos, F.: Sinagogas españolas con especial estudio de la de Córdoba y la toledana de El Tránsito, Madrid, 1955.
• Capdevila, S.: La Seu de Tarragona. Notes històriques sobre la construcció, el tresor, els artistes, els capitulars, Barcelona, 1935.
• Capmany, A.: La iglesia de Santa Ana de Barcelona, col·l. «Biblioteca de turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», Barcelona, 1929.
• Carbonell, J. ; Manconi, F. (directors): Els catalans a Sardenya, Barcelona, 1984.
• Carbonell, Y. ; Escarra, A.: «Le couvent des Carmes de Perpignan», dins Etudes roussillonnaises offertes à Pierre Ponsich/Estudis rossellonesos dedicats a en Pere Ponsich, Perpinyà, 1987, pàg.291-300.
• Carbonell i Buades, M.: Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Guia històrica i arquitectònica, Barcelona, 1994.
• Carbonell i Buades, M.: «Obres al convent de Sant Agustí vell de Barcelona, segles XVI-XVII», dins Locus Amoenus, 1, 1995, pàg.127-138.
• Carreras Candi, F.: Miscelánea histórica catalana, 2 vol. , Barcelona, 1906.
• Carreras Candi, F.: «Les obres de la catedral de Barcelona 1298-1445», dins Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, VII, 1913-1914, pàg.22-30, 128-136, 302-317 i 510-515.
• Carreras Candi, F.: Geografia general de Catalunya. La ciutat de Barcelona, Barcelona, s. d.
• Cartulari de Poblet. Edició del manuscrit de Tarragona, Barcelona, 1938.
• Casademunt, J. ; Casademunt, A.: Santa Catalina. Recopilación y ampliación de los borradores de la monografía de la iglesia y claustro del destruido convento de Padres Dominicos de Barcelona..., Barcelona, 1886.
• Castellano i Tresserra, A.: Pedralbes a l’edat mitjana. Història d’un monestir femení, col·l. «Biblioteca abat Oliba», Montserrat, 1998.
• Castro Villalba, A.: Historia de la construcción medieval. Aportaciones, col·l. «Quaderns d’Arquitectes», Barcelona, 1996.
• Catàleg de monuments i conjunts de la Comunitat Valenciana, 2 vol. València, 1983.
• Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya, Barcelona, 1990.
• Cazes, D.: «Sur quelques roses à rayonnement de colonnettes du XIIIe s. en Languedoc et Catalogne», dins Revue de Comminges, 93, 1980, pàg.627-642.
• Cirici, A.: Arquitectura gótica catalana, Barcelona, 1968.
• Cirici, A.: L’art gòtic català. L’arquitectura als segles XIII i XIV, Barcelona, 1977.
• Cirici, A.: L’art gòtic català. L’arquitectura als segles XV i XVI, Barcelona, 1979.
• Clara, J.: «Notícies inèdites sobre els claustres de Ripoll, Palamós i Peralada», dins Revista de Girona, 103, 1983, pàg.123-128.
• Clara, J.: «La construcció del campanar de Sant Feliu durant el segle XVI», dins Revista de Girona, 104, 1983, pàg.189-197.
• Clara, J.: «Tres documents sobre el palau episcopal de Girona», dins Revista de Girona, 106, 1984, pàg.25-28.
• Coll, J. M.: «Historia sucinta del convento de Santo Domingo», dins Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 12, 1958, pàg.5-28.
• Collell, A.: «El convento de Santo Domingo de Vich», dins Analecta Sacra Tarraconensia, 21, 1958, pàg.147-167.
• Companys i Farrerons, I. ; Virgili i Gasol, M. J.: L’església romànica del Pla de Santa Maria. Descripció arquitectònica i estudi iconogràfic, Santes Creus, 1993.
• Congrès Archéologique de France. CXVII session. Catalogne, París, 1959.
• Corredera Gutiérrez, E.: «El monasterio de Santa Maria de Bellpuig de las Avellanas», dins Ilerda, 23, 1959, pàg.137-164.
• Corredera Gutiérrez, E.: «Santa Maria de Bellpuig de las Avellanas y los condes de Urgel», dins Ilerda, 31, 1971, pàg.115-141.
• Corredera Gutiérrez, E.: «El monasterio de Santa María de Bellpuig de las Avellana (época Moderna)», dins Ilerda, 32, 1971, pàg.55-89.
• Costa, M. M.: «El monestir de Jonqueres» dins Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, XV, 1973, pàg.95-119.
• De Dalmases, N. ; José i Pitarch, A.: L’art gòtic s. XIV-XV, col·l. «Història de l’Art Català» III, Barcelona, 1984.
• De Dalmases, N. ; José i Pitarch, A.: L’època del Císter s. XIII, col·l. «Història de l’Art Català» II, Barcelona, 1985.
• Delcor, M.: «Les ordres mendiants a Puigcerdà», dins Societé Agricole Scientifique et Litteraire des P. O. , 94, 1986-1987, pàg.113-148.
• Delogu, R.: «Studi e memorie sulla storia dell’architettura gòtica in Sardegna», dins Studi Sardi, IX, 1950.
• Delogu, R.: L’architettura del medioevo in Sardegna, Roma, 1953.
• DDAA: VII centenari de la Consagració de la Seu Vella. Miscel·lània commemorativa, Lleida, 1982 (Ilerda, 40, 1979).
• DDAA: Els monestirs cistercencs de la Vall del Corb, Tàrrega, 1989.
• DDAA: Gótico y Renacimiento en tierras alicantinas. Arte religioso, Alacant, 1990.
• DDAA: La Seu Vella de Lleida. La catedral. Els promotors. Els artistes. S. XIII-XV, Barcelona, 1991.
• DDAA: Congrés de la Seu Vella de Lleida, Lleida, 1991.
• DDAA: Entra a l’església gòtica de Granollers, Granollers, 1997.
• Domènech i Montaner, LL.: Història i arquitectura del monestir de Poblet, Barcelona, 1925.
• Domenge, J.: «Les maîtres d’oeuvre de la cathédrale de Majorque au cours du dernier tiers du XIVème siècle», dins Autour des maîtres d’oeuvre de la Cathédrale de Narbonne. Les grandes églises gothiques du Midi, sources d’inspiration et construction, Narbona, 1994, pàg.151-158.
• Domenge, J.: L’obra de la Seu. El procés de construcció de la catedral de Mallorca en el tres-cents, Palma de Mallorca, 1997.
• Domenge, J.: «Guillem Morey a la Seu de Girona (1375-1397). Seguiment documental», dins Lambard, IX, 1996-1997, pàg.105-131.
• Duran i Sanpere, A.: Itinerarios artísticos. La catedral de Barcelona. Barcelona, 1952.
• Duran i Sanpere, A.: Barcelona i la seva historia, 3 vol. col·l. «Documents de cultura» 2, 4 i 7, Barcelona, 1973-1975.
• Duran i Sanpere, A.: Llibre de Cervera, col·l. «Documents de cultura» 15, Barcelona, 1977.
• Durliat, M.: «Un artiste picard en Catalogne et Majorque: Pierre de Saint-Jean», dins Caravelle, 1963, pàg.111-120.
• Durliat, M.: L’art en el regne de Mallorca (reedició), Palma de Mallorca, 1989.
• Escudero i Ribot, A.: El monestir de Santa Maria de Pedralbes, Barcelona, 1988.
• Español, F.: «Guillem Solivella i Jaume Cascalls», dins Miscel·lània Homenatge a mossèn Jesús Tarragona, Lleida, 1996, pàg.219-232.
• Español i Bertran, F:: «Un nou mestre d’obres a Santes Creus durant el segle XIV: Bernat de Payllars (1325)», dins Recull Joaquim Avellà Vives (1901-1967), Tarragona, 1980, pàg.41-47.
• Español i Bertran, F.: «Un nou contracte d’obra de l’església de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats (1350)», dins Aplec de treballs, 3, 1981, pàg.197-201.
• Español i Bertran, F.: «Remarques a l’activitat de mestre Fonoll i una revisió del «flamíger» de Santes Creus», dins D’Art, 11, 1985, pàg.123-131.
• Español i Bertran, F.: «Antecedents de Pere Vallebrera, maître d’oeuvre de la cathédrale de Perpignan», dins Autour des maîtres d’oeuvre de la Cathédrale de Narbonne. Les grandes églises gothiques du Midi, sources d’inspiration et construction, Narbona, 1994, pàg.159-170.
• Español i Bertran, F.: Guillem Seguer de Montblanc. Un mestre trescentista: escultor, pintor i arquitecte, Montblanc, 1994.
• Espunñes i Serra, F. ; Renart i Cava, J.: «La monumental obra arquitectònica de Santa Maria de Balaguer», dins Ilerda, 34, 1973, pàg.41-61.
• Farré i Sanpera, M. C. (editora): L’arquitectura en la Història de Catalunya, Barcelona, 1987.
• Felip Sànchez, J.: «La inscripció fundacional de l’església de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí», dins Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Butlletí, 3, 1989, pàg.41-44.
• Ferrando Roig, J.: La basílica de la Merced, Barcelona, 1941.
• Ferrer Benimeli, J. A.: «Signos lapidarios en el románico y el gótico espanol», dins Estudios de Edad Media en la Corona de Aragón, X, 1975, pàg.305-402.
• Florensa, A.: «Un arquitecte catalán gótico: Arnau Bargués», dins Revista Nacional de Arquitectura, 89, 1949, pàg.228-234.
• Florensa, A.: «Il gotico catalano in Sardegna», dins Bollettino del Centro di Studi per la Storia dell’Architettura, 17, 1961.
• Florensa, A.: «La arquitectura catalana en la Italia insular», dins Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 34, 1962, pàg.215-224.
• Florensa, A.: «La arquitectura gótica catalana en Cerdeña», dins San Jorge, 46, 1962, pàg: 40-47.
• Florensa, A.: «¿Se inició en Barcelona una catedral entre la románica y la gótica?», dins Cuadernos de Arqueología e Historia de la ciudad, IV, 1963, pàg.105-112.
• Folch, A.: «El cimbori de Santes Creus», dins Santes Creus, 26, 1967, pàg.249-250.
• Fort i Cogul, E.: Santes Creus. Notes històriques i descriptives, Barcelona, 1936.
• Fort i Cogul, E.: El santuari de la Mare de Déu de Paretdelgada, a la Selva del Camp de Tarragona. Descripció i història, La Selva del Camp, 1947.
• Fort i Cogul, E.: El monestir de Santes Creus. Vuit segles d’història i d’exemplaritat, Santes Creus, 1976.
• Forteza, G.: Estudis sobre arquitectura i urbanisme, 2 vol. , col·l. «Biblioteca Marià Aguiló», Montserrat, 1984.
• Freixas i Camps, P.: «Antoni Canet, maestro mayor de la Seo de Girona», dins Revista de Girona, 60, 1972.
• Freixas i Camps, P.: «El monestir de Sant Daniel. Reformes i ampliacions gòtiques», dins Estudi General, 1, 1981, pàg.113-118.
• Freixas i Camps, P.: L’art gòtic a Girona. Segles XIII-XV, Girona, 1983.
• Freixas i Camps, P.: «El procés constructiu de la Seu de Girona: projectes i protagonistes», dins Girona a l’abast IV-V-VI, Girona, 1997, pàg.161-173.
• Fuguet i Sans, J.: «Apreciacions sobre l’ús de les cobertes amb arcs diafragma a l’arquitectura medieval catalana», dins Acta Medievalia, 7-8, 1986-1987, pàg.437-451.
• Fuguet i Sans, J.: «Arquitectura de les capelles templeres a la Catalunya Nova», dins Aplec de treballs, 9, 1989, pàg.5-52.
• Fuguet i Sans, J.: L’arquitectura dels templers a Catalunya, Barcelona, 1995.
• Fuguet i Sans, J.: «Contribució a l’estudi dels orígens del gòtic meridional: influència de l’arquitectura popular en les construccions templeres i cistercenques catalanes», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte 1, col·l. «Biblioteca abat Oliba», Montserrat, 1998, pàg.225-236.
• Fuguet i Sans, J. ; Plaza Arque, C: El Císter El patrimoni dels monestirs catalans a la Corona d’Aragó, Barcelona, 1998.
• Gallart i Fernández, J. ; Lores i Otzet, I. ; Macia i Gou, M. ; Ribes i Foguet, J. LL.: «L’arquitectura de la Seu Vella de Lleida: l’evolució de la capçalera», dins Lambard, 8, 1995, pàg.113-138.
• Garriga, J. ; Carbonell, M.: L’època del Renaixement s. XVI, col·l. «Història de l’Art Català» IV, Barcelona, 1986.
• Garriga i Riera, J.: «Continuidad tipològica en la arquitectura religiosa del siglo XVI en Cataluña», dins Arte gótico postmedieval, Segòvia, 1987, pàg.133-139.
• Gasol, J. M.: La seu de Manresa. Monografia històrica i guia descriptiva, Manresa, 1978.
• Gavin, J. M.: Inventari d’esglésies, 29 vol. , Barcelona, 1977-1998.
• Giné i Torres, A. M.: «El convent de Sant Francesc de Barcelona. Reconstrucció hipotètica», dins Acta Medievalia, 9, 1988, pàg.221-241.
• Giné i Torres, A. M.: «Establiments franciscans a Catalunya. Arquitectura franciscana», dins Acta Medievalia, 10, 1989, pàg.125-143.
• Giunta, F. ; De Riquer, M. ; Sans i Trave, J. M. i altres: Els catalans a Sicília, Barcelona, 1992.
• Golobardes Vila, M.: El monasterio de Santa María de Vilabertran, Barcelona, 1949.
• Golobardes Vila, M.: El convento del Carmen de Perelada, Barcelona, 1953.
• Gonzalez, A. (director): Església de Santa Càndia d’Orpí, Barcelona, 1989.
• Gonzalvo i Bou, G. ; Sans i Travé, J. M.: Vallbona. Guia histórico-artística, Lleida, 1998.
• Gudiol i Cunill, J.: Els claustres de la catedral de Vic, col·l. «Osona a la butxaca», Vic, 1981.
• Guilleré, CH.: Girona al segle XIV, 2 vol, col·l «Biblioteca abat Oliba», Girona-Montserrat, 1993-1994.
• Guitart Aparicio, C: Arquitectura gótica en Aragón, Saragossa, 1979.
• Heliot, P.: «Les débuts de l’architecture gothique dans le Midi de la France, l’Espagne et le Portugal», dins Anuario de Estudios Medievales, 8, 1972-1973, pàg.105-141.
• Hernández Cros, J. E. (director): Catàleg del patrimoni arquitectònic històrico-artístic de la ciutat de Barcelona, Barcelona, 1987.
• Homs Rourich, C: «Los constructores de la catedral de Gerona. Aportación a su estudio (1367-1377)», dins Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, XVII, 1977, pàg.75-157.
• Juan, R.: «El maestro Jaime Blanquer en Lluc», dins Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 36, 1978, pàg.1-27.
• Junyent, E.: «Notes inèdites sobre el monestir de Ripoll», dins Analecta Sacra Tarraconensia, IX, 1933.
• Junyent, E.: La catedral de Vic, Sabadell, 1995.
• Kostuch, D. A.: The sculpture of the keystones of Barcelona Cathedral, Ann Arbor, 1985.
• Lambert, E.: El arte gótico en España en los siglos XII y XIII (reedició), Madrid, 1977.
• Lampérez y Romea, V.: Historia de la arquitectura cristiana española en la Edad Media, 3 vol. , Madrid-Barcelona, 1930.
• Laplana, J. C.: Montserrat. Mil anys d’art i història, col·l. «Patrimoni artístic de la Catalunya central», Manresa, 1998.
• Lavedan, P.: L’architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Baléares, París, 1935.
• Liaño Martínez, E.: «Las capillas góticas de Santa Tecla la vieja y San Pablo en Tarragona», dins Universitas Tarraconensis, III, 1979-1980, pàg.125-150.
• Liaño Martínez, E.: Contribución al estudio del gótico en Tarragona, Tarragona, 1976.
• Liaño Martínez, E.: «Cimborrios góticos catalanes del siglo XIII», dins Boletín Arqueológico, 1976-1977, pàg.209-216.
• Liaño Martínez, E.: «Nuevos datos sobre la desaparecida iglesia medieval de Barberà», dins Butlletí Arqueològic, 1980, pàg.147-152.
• Liaño Martínez, E.: «Las iglesias góticas de Santa Coloma de Queralt», dins Aplec de treballs, 2, 1980, pàg.21-50.
• Liaño Martínez, E.: Inventario artístico de Tarragona y su provincia, 3 vol. , Madrid, 1983.
• Liano Martínez, E.: La portada principal de la catedral de Tarragona y su programa iconográfico, Tarragona, 1989.
• Liaño Martínez, E.: «Reinard de Fonoll maestro de obras de la Seo de Tarragona. Una hipótesis sobre su obra», dins Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altisent, Tarragona, 1991, pàg.379-402.
• Liaño Martínez, E.: La prioral de Sant Pere de Reus. El último gótico ante la llegada del Renacimiento, Tarragona, 1992.
• Liaño Martínez, E.: «Reinard de Fonoll y el gótico flamígero en Cataluña», dins Actas VIII Congreso Nacional de Historia del Arte, vol.1, Mèrida, 1992, pàg.81-86.
• Lladonosa i Pujol, J.: El templo románico-gótico de San Lorenzo de Lérida, Lleida, 1972.
• Lladonosa i Pujol, J.: El monasterio de Santa María de Vallbona, Lleida, 1973.
• Lladonosa i Pujol, J.: La Suda, parròquia de la Seu de Lleida. Problemàtica arqueològica i urbanística d’una antiga ciutadella, Lleida, 1979.
• Llompart, G.: «Pere Mates, un constructor y escultor trescentista en la Ciutat de Mallorques», dins Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 1973, pàg.91-118.
• Lluís i Guinovart, J. ; Almuni Balada, V.: «La traça de la catedral de Tortosa. Els models d’Antoni Guarc i Bernat Dalguaire», dins Lambard, IX, 1996-1997, pàg.23-37.
• Lohneysen, W. F. von: «Jaime Fabre. Ein katalanischer baumeister des 14 jahrhunderts», dins Spanische forschungen der Görresgesellschaft, 10, 1955, pàg.23-54.
• López Mullor, A. ; Fierro Macia, X. ; Clua Mercadal, M. ; Salva Pico, M. G. ; Castellano Tresserra, A. ; Salvado Monturiol, J.: Arqueologia, història i art de l’església de Sant Valentí de les Cabanyes, Barcelona, 1992.
• López Rodríguez, A.: «Consideracions sobre la construcció de l’església barcelonina de Santa Maria del Pi», dins Acta Medievalia, 5-6, 1984-1985, pàg.211-224.
• Macia, M. ; Reñé, J. R. ; Ribes, J. L.: «Recuperació d’un conjunt arquitectònic: la tribuna o balcó de la canonja de la Seu Vella de Lleida», dins Ilerda (Humanitats), 51, 1994, pàg.7-17.
• Madurell Marimon, J. M.: La portada gótica y la imagen de la Virgen del siglo XV de la iglesia de San Félix de Sabadell, Sabadell, 1947.
• Madurell Marimon, J. M.: «Los contratos de obras en los protocolos notariales y su aportación a la historia de la arquitectura (siglos XIV-XVI)», dins Estudios históricos y documentos de los archivos de protocolos, 1, 1948, pàg.105-199.
• Madurell Marimon, J. M.: «Art antic a la cartoixa de Montalegre», dins II Col·loqui d’història del monaquisme català, vol.1, Poblet, 1972, pàg.231-244.
• Madurell Marimon, J. M.: «Notes de vocabulari de l’art antic de la construcció», dins Miscel·lània Aramon i Serra, vol.3, Barcelona, 1983, pàg.337-368.
• Maillet, G.: «Le cloître des dominicains de Collioure: etat de question», dins Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2, 1994, pàg.11-20.
• Mari Cardona, J.: Santa Maria d’Eivissa. Segles XIV-XVIII. Episcopologi. El temple. L’arxiu. Eivissa, 1985.
• Marqués Casanovas, J.: «El portal de los apóstoles en la Seo de Gerona», dins Revista de Gerona, 71-72-74, 1975-1976.
• Marqués Casanovas, J.: «La pia almoina del pa de la Seu de Girona», dins Revista de Girona, 81, 1977, pàg.325-331.
• Marqués Casanovas, J.: Santa María de Castelló d’Empuries, Figueres, 1982.
• Marqués Casanovas, J.: «Noves dades sobre el palau episcopal de Girona», dins Revista de Girona, 106, 1984, pàg.19-24.
• Marqués i Planaguma, J. M.: Canònica de Santa Maria de Vilabertran. Guia històrica i arquitectònica, Barcelona, 1993.
• Martí i Bonet, J. M. ; Juncà i Ramon, J. M. ; Bonet i Armengol, LL.: El convent i parròquia de Sant Agustí de Barcelona Notes històriques, Barcelona, 1980.
• Martí i Bonet, J. M.: Catàleg monumental de l’arquebisbat de Barcelona. Sant Vicenç de Sarrià.1000 anys d’història, Barcelona, 1987.
• Martinell, C: El monestir de Poblet, Barcelona, 1927.
• Martinell, C: El monestir de Santes Creus, Barcelona, 1929.
• Martinell, C: «L’art de transició al gòtic», dins Folch i Torres, J. (director): L’art Català, vol. I, Barcelona, 1957, pàg.255-287.
• Martinell, C: «Arquitectura mercedaria», dins Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, VIII, 1965, pàg.59-71.
• Mas, J.: Notes històriques del bisbat de Barcelona, 13 vol. Barcelona, 1906-1921.
• Masabeu, J.: «L’edifici del Museu d’Art. Fases de construcció del palau episcopal de Girona», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 33, 1994, pàg.433-451.
• Masia de Ros, A.: «Algunos documentos referentes a obras en la colegiata de San Fèlix de Gerona», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, III-4, 1945, pàg.341-357.
• Matamoros, J.: La Catedral de Tortosa, Tortosa, 1932.
• Mayer, A. L. El estilo gótico en España, Madrid, 1960.
• Mercadal, O. ; Bosom, S. ; Denjean, C; Subiranas, C: Coneguem...els jueus i els franciscans a Puigcerdà, Puigcerdà, 1994.
• Mills, E. L.: «A group of Catalan fourteenth century churches», dins The Art Bulletin, XIX, 1937, pàg.403-422.
• Mirambell i Belloc, E.: «El contracte per a la construcció de la nova església de Palau Sacosta al segle XV», dins Revista de Girona, 97, 1981, pàg.275-276.
• Mirambell i Belloc, E.: «Reconstrucció de l’església parroquial d’Aiguaviva a les darreries del segle XV», dins Revista de Girona, 102, 1983, pàg.19-22.
• Miret i Nin, M.: La basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1987.
• Miret i Nin, M.: La capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès, Vilafranca del Penedès, 1991.
• Monlleó i Galcerà, A.: «Simbolisme cosmològic a la planta de la seu Vella de Lleida», dins Ilerda (Humanitats), 49, 1991, pàg.7-22.
• Monlleó i Galcerà, A.: «Estudi iconogràfic de la capella major de l’església de Sant Joan Baptista d’Orta (Tarragona)», dins Anuario de Estudios Medievales, 26-1, 1996, pàg.407-436.
• Montoliu Soler, V.: «Mantenimiento de las estructuras góticas en la arquitectura barroca valenciana», dins Arte gótico postmedieval, Segòvia, 1987, pàg.179-185.
• Murray, D. G. ; Pascual, A. ; Llabres, J. ; Llompart, G.: Conventos y monasterios de Mallorca: historia, arte y cultura, Palma de Mallorca, 1992.
• Oñate, J. A.: «La puerta de los apóstoles de la catedral de Valencia», dins Archivo de Arte Valenciano, 1975, pàg.28-39 (primer article d’una llarga sèrie sobre aspectes de la catedral de València).
• Ortoll i Martín, E.: «Algunas consideraciones sobre la iglesia de Santa Caterina de Barcelona», dins Locus Amoenus, 2, 1996, pàg.47-63.
• Palou, J. M.: «Notas sobre la arquitectura religiosa de la colonización catalana en Mallorca (siglos XIII y XIV)», dins Mayurqa, 16, 1976, pàg.221-263.
• Pascual, A. (coordinadora): La Seu de Mallorca, Palma de Mallorca, 1995.
• Paul, V.: «The begginnings of gothic architecture in Languedoc», dins The Art Bulletin, LXX, 1988, pàg.104-122.
• Pérez i Moragón, F.: Arquitectura gótica valenciana, València, 1991.
• Piquer i Jover, J. J. Abaciologi de Vallbona (1153-1977), Santes Creus, 1978.
• Pladevall, A.: Els monestirs catalans, Barcelona, 1978.
• Planes i Albets, R.: «Obres i reformes a la catedral de Solsona (segles XV-XVIII)», dins Ilerda, 47, 1986, pàg.409-441.
• Planes i Closa, J. M.: Santa Maria d’Agramunt i les seves portalades. Aproximació històrico-artística, Agramunt, 1986.
• Poisson, O.: «El claustre de la catedral d’Elna. Entre romànic i gòtic», dins Lambard, IX, 1996-1997, pàg.279-292.
• Ponsich, P.: «La Cathédrale de Saint Jéan de Perpignan», dins Etudes Roussillonnaises, III, 1953, pàg.137-214.
• Puig i Cadafalch, J.: «El problema de la transformació de la catedral del Nord importada a Catalunya. Contribució a l’estudi de l’arquitectura gòtica meridional», dins Miscel·lània Prat de la Riba I, Barcelona, s. d. , pàg.65-87.
• Puig i Cadafalch, J. ; Falguera, A. de; Goday i Casals, J.: L’arquitectura romànica a Catalunya, 3 vol, Barcelona, 1909-1918.
• Puig i Cadafalch, J.: «Un mestre anglès contracta l’obra del claustre de Santes Creus», dins Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 7, 1921-1926, pàg.123-138.
• Puig i Cadafalch, J.: «L’església franciscana a Catalunya», dins Franciscàlia, 1928.
• Riera i Pairó, A. ; Puig i Griessenberger, A. M.: «Emplaçament de l’orde de dominics en l’ambient urbà baixmedieval de Castelló d’Empúries. El primer convent», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 34, 1994, pàg.377-393.
• Rosselló Lliteras, J.: «El convento de Santo Domingo de Mallorca s. XIII-XV», dins Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 41, 1985, pàg.115-130.
• Sanchis y Sivera, J.: La catedral de Valencia. Guia histórica y artística, València, 1909.
• Sanchis y Sivera, J.: El micalet de la catedral de Valencia. Historia y arte (reedició), València, 1977.
• Sanz, E.: «La trama geomètrica de la nau gòtica de Santa Maria dels Turers de Banyoles», dins Revista de Girona, 165, 1994, pàg.40-45.
• Sarrate i Forga, J.: Les portalades romàniques de la Seu Vella de Lleida, Lleida, 1990.
• Sastre Moll, J.: El primer llibre de fàbrica i sagristia de la Seu de Mallorca 1327 a 1345, Palma de Mallorca, 1994.
• Serra, R.: «Il santuario di Bonaria in Cagliari e gli inizi del gotico catalano in Sardegna», dins Studi Sardi, 1957, pàg.14-15.
• Serra Desfills, A. ; Soriano Gonzalvo, F. J.: «La portada tardorrománica de San Vicente Mártir de Valencia», dins Ars Longa, 3, 1992, pàg.141-148.
• Serra i Ràfols, E.: «La nau de la Seu de Girona», dins Miscel·lània Puig i Cadafalch I, Barcelona, 1947-1951, pàg.185-204.
• Serra Vilaró, J.: Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius, 3 vol, Barcelona, 1930-1950.
• Serra Vilaró, J.: El frontispicio de la Catedral de Tarragona, Tarragona, 1960.
• Serra Vilaró, J.: Santa Tecla la Vieja, Tarragona, 1960.
• Serra Vilaró, J.: Història de Cardona IV. L’església i parròquia de Sant Miquel de Cardona, Tarragona, 1962.
• Siurana Roglan, M.: La arquitectura gótica religiosa en el Bajo Aragón turolense, Terol, 1982.
• Soler i March, A.: «Com es feia una catedral o una gran església gòtica catalana?», dins Arquitectura i urbanisme, 6, juny de 1935, pàg.30-31.
• Soler i Masferrer, N.: «El bisbe Andreu Bertran i el palau episcopal de Girona», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 34, 1994, pàg.427-456.
• Sureda Pons, J. coordinador Cataluña 1. Tarragona y Lérida, col·l. «La España gótica», Madrid, 1987.
• Sureda Pons, J. (coordinador): Baleares. Mallorca, Menorca e Ibiza, col·l. «La España gótica», Madrid, 1994.
• Teres i Tomás, M. R.: «Arnau Bargués, arquitecto de la ciudad de Barcelona: nuevas aportaciones documentales», dins Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, IX, 1982, pàg.72-86.
• Teres i Tomás, M. R.: «El palau del rei Martí a Poblet: una obra inacabada d’Arnau Bargués i Françoi Salau», dins D’Art, 16, 1990, pàg.19-39.
• Teres i Tomás, M. R.: «Obres del segle XV a la catedral de Barcelona. La construcció de l’antiga sala capitular», dins Lambard, 6, 1991-1993, pàg.389-413.
• Teres i Tomás, M. R.: «Antoni Canet, un artista itinerant a la catedral de Barcelona», dins D’Art, 19, 1993, pàg.65-83.
• Torres Balbas, L.: Arquitectura gótica, col·l. «Ars Hispaniae», Madrid, 1952.
• Torres Balbas, L.: «Naves cubiertas con armadura de madera sobre arcos perpiaños a partir del siglo XIII», dins Archivo español de Arte, 33, 1960, pàg.19-43.
• Tort i Mitjans, F.: Santa Maria del Mar, catedral de la Ribera, Barcelona, 1990.
• Tous i Sanabra, J.: Els signes de picapedrer a Bellpuig, Bellpuig, 1975.
• Tous i Sanabra, J.: Els signes de picapedrer al monestir de Poblet i el seu entorn, Tàrrega, 1983.
• Tous i Sanabra, T.: «Aportació dels signes de picapedrer de Cervera a la gliptografia catalana», dins Miscel·lània cerverina, 1, 1983.
• Valero i Molina, J.: «Acotacions cronològiques i nous mestres a l’obra del claustre de la catedral», dins D’Art, 19, 1993, pàg.24-41.
• Ventosa i Serra, E.: Esglésies singulars de la Terra Alta, Tarragona, 1986.
• Ventura, A.: L’església de Sant Feliu de Xàtiva, Xàtiva, 1979.
• Verges, T.: Santa Maria del Pi i la seva història, Barcelona, 1992.
• Verrié, F. -P.: La iglesia de los santos Justo y Pastor, Barcelona, 1944.
• Verrié, F. -P.: «Un arquitecto de la Barcelona medieval: Arnau Bargués y sus obras», dins Barcelona divulgación histórica, IV, 1947, pàg.146-152.
• Verrié, F. -P.: «El arquitecto Bernat Roca y sus obras barcelonesas», dins Barcelona divulgación histórica, VIII, 1951, pàg.246-248.
• Verrié, F. -P.: «L’art gòtic/L’arquitectura religiosa», dins Folch i Torres, J. (director): L’art Català, vol. I, Barcelona, 1957, pàg.295-330.
• Vert i Planas, J.: El temple parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí, Torroella de Montgrí, 1984.
• Vicens, F.: Catedral de Tarragona, Barcelona, 1970.
• Victor, S.: «Les salaires des ouvriers du bâtiment à Gerone au XVème siècle», dins Anuario de Estudios Medievales, 26-1, 1996, pàg.365-389.
• Victor, S.: «La cathédrale de Gérone durant la maitrise d’oeuvre de Maître Julia 1474-1490», dins Lambard, 10, 1997-1998, pàg.169-196.
• Vives i Miret, J.: «Els tres palaus reials de Santes Creus», dins Santes Creus, 9, 1959, pàg.374-386.
• Vives i Miret, J.: Reinard des Fonoll Escultor i arquitecte anglès renovador de l’art gòtic a Catalunya (1321-1362), Barcelona, 1969.
• Webster, J. R.: «Col·lecció de documents del convent de Sant Francesc de Girona (1224-1399)», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 28-30, 1985-1989.
• Webster, J. R.: «L’art gòtic i els framenors segons alguns documents de Barcelona i de Vic» dins Ausa, XII, 1987, pàg.203-208.
• Webster, J. R.: «Els framenors de Manresa», dins Miscel·lània d’estudis bagencs, 5, 1987, pàg.127-137.
• Webster, J. R.: Els menorets. The franciscans in the realm of Aragon From St. Francis to the Black Death, Toronto, 1993.
• Webster, J. R.: «La trista història del convent de Nostra Senyora del Carme de Vallparadís (Terrassa)», dins Anuario de Estudios Medievales, 25-1, 1995, pàg.215-234.
• Webster, J. R.: «Els franciscans i la burgesia de Puigcerdà. La història d’una aliança medieval», dins Anuario de Estudios Medievales, 26-1, 1996, pàg.89-189.
• Wethey, H. E.: «Guillermo Sagrera», dins The Art Bulletin, XXI, 1939, pàg.44-60.
• Xandri, J.: «Els orígens de l’orde trinitari a Catalunya: el monestir d’Avinganya (Serós)», dins I Congrés d’Història de l’Església Catalana. Des dels orígens fins ara, vol.1, Solsona, 1993, pàg.615-624.
• Zaragoza Catalán, A.: «La arquitectura gótica del Maestrazgo en tiempos del Papa Luna», dins Ars Longa, 5, 1994, pàg.99-109.
• Zaragoza i Pascual, E.: Catàleg dels monestirs catalans, col·l. «Scripta et documenta», Montserrat, 1997.