Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Luis Arrizabalaga Moriones
Pesca esportiva
Pescador i dirigent esportiu.
Membre de la Societat de Pescadors Esportius Mar de Barcelona i de l’Associació de Pescadors Esportius de Barcelona Fou president de la Federació Regional de Pesca 1967-77, i durant el seu mandat introduí un canvi significatiu en la forma de puntuar en les competicions de pesca de Catalunya que substituí la norma de puntuar només la peça més gran per lade puntuar el pes total a raó d’un punt per gram de les captures vàlides Aquesta fórmula fou posteriorment adoptada per la Federació Espanyola de Pesca També fou membre fundador del Club de Pilota Basca, del Club Atlètic Gramenet i…
Federació Catalana d’Esports d’Hivern

Cartell anunciant el Segon Memorial Albert Pardo, organitzat per la Federació Catalana d’Esports d’Hivern
Federació Catalana d’Esports d’Hivern
Esports d’hivern
Organisme rector dels esports d’hivern a Catalunya.
Creada el 1933, ha rebut diferents noms Federació Catalana d’Esquí 1933-35, 1941-1978 Federació d’Esquí de Catalunya 1935-39, Federación de Montañismo y Esquí de los Pirineos Orientales 1939-41, fins a l’actual denominació, adoptada a partir del 1978 El seu primer president fou Rossend Carrasco Formiguera Dirigeix i regula la pràctica dels esports d’hivern a Catalunya en les seves diverses modalitats –neu, gel i trineu– i les següents disciplines esquí alpí, esquí de fons, freeski, surf de neu, trineu amb gossos, hoquei sobre gel, patinatge artístic, cúrling, telemarc, esquí…
acampada

L'acampada consisteix a muntar tendes de campanya a l'aire lliure per fer-hi una estada provisional
Stock
Excursionisme
Pràctica esportiva que consisteix a acampar a l’aire lliure en tendes de campanya.
És una pràctica diferent del bivac,que bàsicament és un campament de nit al ras tot i que en alguns casos també es conceptuen com a bivacs les acampades individuals i de curta durada, normalment per passar-hi la nit També cal diferenciar-la del càmping, que segons l’Organització Mundial del Turisme és una forma de turisme en què l’allotjament es fa amb tendes de campanya o caravanes mòbils La diferència més important entre ambdues pràctiques resideix en el tipus d’espais sobre els quals es pernocta, perquè l’acampada esportiva no acostuma a utilitzar infraestructures destinades a aquest…
surf de vela

Practicant surf de vela a la platja de Pals
Arxiu A. Galí
Altres esports nàutics
Disciplina de vela lleugera practicada amb una planxa equipada amb un pal de base articulada i una vela triangular amb botavara, per a un sol tripulant que va a peu dret agafat a la botavara.
En el món anglosaxó és conegut com windsurf Hi ha diferents classes de surf de vela segons les característiques de la planxa Les que tenen recorreguts de competició similars als de la vela lleugera són classe olímpica, escollida per la Federació Internacional de Vela ISAF per a participar en els Jocs Olímpics i que actualment és la RSX, fórmula windsurfing, que utilitza planxes més petites per a assolir velocitats elevades raceboard, que engloba totes les planxes de vela amb orsa i techno 293, escollida a escala internacional per a competicions de nivell infantil i juvenil D’altra banda,…
esport adaptat

Els esportistes amb paràlisi cerebral greu utilitzen aparells controlables amb la boca
Xavi Díaz
Esport general
Esport que ha estat modificat o creat per a atendre les necessitats dels individus amb discapacitat física, psíquica o sensorial.
Així, mentre que el bàsquet amb cadira de rodes parteix d’un esport ordinari que ha sofert una sèrie de modificacions perquè les persones amb mobilitat reduïda el puguin practicar, en altres casos s’han creat esports de forma totalment específica i que preveuen característiques pròpies d’una discapacitat, com en el cas de la ceguesa i el golbol L’esport adaptat forma part d’un concepte més ampli, com és el de l’activitat física adaptada Per a facilitar la participació de les persones amb discapacitat, es modifiquen mitjans materials cadires de rodes, pròtesis, esquís, pilotes,…
Arquitectura civil i urbanisme a Catalunya a l’època romana
Arquitectura civil i urbanisme als inicis de la romanització Aquesta llarga fase de la història de Catalunya que s’anomena època romana és un període especialment creatiu en els camps de l’urbanisme i de l’arquitectura Va ser aleshores quan Catalunya entrà de ple en la societat urbana i quan molts dels nuclis urbans actuals iniciaren la seva història De fet, quan s’analitza l’urbanisme d’aquest període s’historien els orígens de les ciutats més importants que havien d’assumir durant els segles següents el màxim protagonisme en la vertebració del país I en aquestes ciutats, l’arquitectura hi…
Qüestions d’història
Des de la perspectiva històrica, no deixa de ser sorprenent que, a Catalunya, l’aparició de la idea de disseny gràfic i l’acceptació social de la professió hagin estat un fenomen tan recent Sorprèn perquè Catalunya va ser la fàbrica d’Espanya i, a més, tenia una estructura productiva molt similar a la d’aquells països europeus que ja havien desenvolupat una cultura del disseny pròpia El sector de les arts gràfiques, per exemple, a la segona meitat del segle XIX va viure una fase de diversificació productiva i de renovació tècnica per la qual Barcelona es va convertir en el principal centre…
La miniatura catalana en el camí del 1200
Catalunya no va quedar al marge de les onades bizantinitzants que recorregueren l’Europa de les dècades anteriors al 1200 Els contactes amb les noves tendències internacionals es desglossaren en múltiples episodis que afectaren les arts figuratives en general Tanmateix, el paper capdavanter que assolí la miniatura al Nord europeu no va escaure a la miniatura catalana amb igual intensitat Moltes de les suggestions dels fabulosos llibres mimats de la segona meitat del segle XII foren traduïdes en alguns frontals i pintures murals, però no s’han conservat manuscrits que puguin equiparar-se als…
Els símbols
La cultura popular acostuma a representar tot allò que identifica un poble i proporciona un bon nombre d’elements susceptibles de ser incorporats en l’imaginari i la iconografia collectius Utensilis, recipients, eines, menjar o peces de roba, ofereixen un camp inesgotable de possibilitats Aquest volum presenta dos capítols que desenvolupen alguns dels elements que conformen la cultura popular catalana Un és aquest i l’altre és el dedicat a la imatge de la festa El present capítol mostra elements molt tradicionals com ara el porró o la barretina, que representen la dimensió més folklòrica d’…
Arquitectura civil i urbanisme als darrers anys de la República: el segle I aC
Un moment decisiu per a l’urbanisme romà en el territori de Catalunya sembla que cal situar-lo cap a l’any 100 aC L’arqueologia, malgrat que debat encara problemes de precisió cronològica, permet entreveure com sorgeixen diverses ciutats que, probablement, eren fruit d’un programa de fundacions urbanes ben concebut i planificat que pretenia installar places fortes amb una clara finalitat estratègica i, a la vegada, portar a terme una conscient colonització agrària del territori Baetulo Badalona, Iluro Mataró, Iesso Guissona, Aeso Isona i la ciutat romana d’Empúries són els exemples més clars…