Resultats de la cerca

Organitzada per la Federació Catalana de Tennis de Taula, ha aplegat alguns dels millors jugadors del món La primera edició tingué lloc al setembre del 1983 al pavelló de la SEAT i la guanyà el suec Ulf Karlsson No es disputà en quatre edicions 1985, 1987, 1996, 2007 El jugador que ha guanyat més cops el torneig, cinc vegades, és el bielorús Vladimir Samsonov 1996, 2010-13, seguit del croat Zoran Primorac 1997-2000

Fou creada per la Federació Catalana de Gimnàstica, sota la direcció del llavors president Joan de la Llera, per a completar el quadre d’activitat internacional de la federació, que tenia des del 1969 el Memorial Blume dedicat a la gimnàstica artística La primera edició se celebrà a Sabadell i, posteriorment, amb intermitències, la competició s’ha anat disputant en seus diverses i ha aplegat bona part de les grans figures de la gimnàstica rítmica mundial

Organitzada pel Club Excursionista de Gràcia, es creà el 1972 en memòria del mossèn Jaume Oliveras Brossa És un tipus de cursa de muntanya, puntuable per a la Copa Catalana de caminades de resistència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que va de la serralada del Montseny al massís de Montserrat Fou biennal i des del 1989 s’organitza anualment El 1998 la sortida es desplaçà a Collformic, al peu del Matagalls La distància és de 81,05 km, que cal cobrir en menys de vint-i-quatre hores, i ha aplegat al voltant de tres mil participants

Fou organitzada per primera vegada l’any 1926 pel Club Natació Atlètic i només deixà de celebrar-se durant la Guerra Civil Espanyola El primer campió fou Ramon Artigas, que posteriorment també guanyà cinc edicions consecutives 1928-32 L’edició del 1927 la guanyà August Heitmann, campió europeu que donà rellevància a la prova A partir del 1941 començà a celebrar-se com a Campionat de Catalunya de gran fons Des del 1992 és organitzada pel Club Natació Atlètic-Barceloneta, nascut de la fusió del CN Atlètic i el CN Barceloneta La prova té lloc dins del marc de les Festes de la Mercè de Barcelona…

S’inicià amb la poesia, gènere en el qual ha continuat publicant posteriorment de manera espaiada Els seus primers reculls poètics, Inventari de límits 1979, premi Marià Manent i Balades d’espeed, poemes destrossats 1986, tracten d’alguns mites de la modernitat Sabates italianes 1987 donà forma literària a guions de ràdio Amb els reculls  Encara queda el blues 1998 i Al Raval 1999 obtingué els premis Ciutat de Tarragona i Rosa Leveroni, respectivament L’any 2006 publicà Les habitacions on visc   Apostà per la narrativa amb la novella  Fora de joc 1988, a la qual seguiren les narracions de …

Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situació dels…

Durant les primeres dècades dels segle XX, i parallelament al Noucentisme, Catalunya va viure una de les etapes més creatives i innovadores de la història de l’art contemporani Es tracta de l’època de les avantguardes, en la qual l’esperit renovador i les noves propostes estètiques van aparèixer, com va assenyalar Joaquim Molas, no com a culminació d’un procés autòcton, sinó com a resultat d’una ruptura Era la voluntat d’una generació que volia trencar amb els anacronismes de l’art oficial del segle XIX Però, per entendre els trets que identifiquen l’avantguarda amb la modernitat i el…

Catalunya, i particularment Barcelona, és un dels grans centres del cartellisme modern, és a dir de la producció de cartells sobre paper deguda a la invenció de la litografia, producció que es desenvolupà a tot Europa durant la segona meitat del segle XIX Això s’explica per la situació de Barcelona com a capital de les arts gràfiques de l’Estat espanyol Malgrat alguns exemples primerencs abans dels anys noranta, l’esclat del cartellisme a Catalunya es produí amb el Modernisme, coincidint amb l’edat d’or del cartell a tot Europa, entre el 1890 i la Primera Guerra Mundial, l’any 1914 El cartell…

La progressiva mecanització del segle XIX implicà una sèrie de canvis en la producció dels objectes, tant pel que fa a l’ús de nous procediments tècnics, com des de l’òptica conceptual i estètica Aquest fet, sumat a l’extinció dels gremis al llarg del segle XIX, corporacions que havien estat el suport dels oficis artístics durant segles, comportà un debat art-indústria, sobretot arran de la primera Exposició Universal celebrada a Londres el 1851, que deixà ben clar el mal ús que s’havia fet de la màquina Segons els primers teòrics que reflexionaren sobre el tema, la màquina només havia…

El 1906 l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó publicava a la revista Estilo un text intitulat «Arte decorativo», on criticava obertament el Modernisme sinuós i floral importat de l’estranger, que considerava simplement una moda més que no un estil El 1908, l’arquitecte austríac Adolf Loos publicava el seu text Ornament i delicte , on equiparava el progrés cultural amb la progressiva desaparició de l’ornamentació en tots els objectes quotidians Segons ell, l’ornament significava força de treball malversada i, per tant, temps i capital perduts La relació forma-funció començava a superar la…