Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Jaume Rodríguez Bertiz
Handbol
Directiu d’handbol.
Fou president del BM Granollers entre el 1982 i el 1992 Abans, formà part de la junta directiva de Joaquim Raga Fou un dels artífex de la recuperació econòmica del club vallesà Entre el 1984 i el 1989 presidí la primera junta gestora de la Lliga Asobal
Emili Solé Brufau
Natació
Pioner de la natació catalana.
Cofundador del Club Natació Barcelona 1907, fou el collaborador més directe de Bernat Picornell en la gestió del club Formà part de la junta directiva fins el 1930, i exercí el càrrec de jutge de sortida en totes les grans competicions d’aquella època Fou l’artífex que la premsa, i especialment Mundo Deportivo , parlés de natació creà el butlletí social Natació 1922, i aconseguí que fos acceptada la secció femenina del club 1924 i que es posessin en marxa els primers campionats femenins oficials de Catalunya 1925 i d’Espanya 1926
Carlos Pardo Gil
MUSEU COLET
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Fou nedador i jugador de waterpolo abans de treballar com a redactor a Mundo Deportivo 1940-74, menys el 1942, que estigué a les publicacions Marruecos i Tetuán Passà al diari 4-2-4 , que dirigí 1975-77, així com Fotoski 1974 Collaborà en les publicacions Destino , Sport i Vida Deportiva , entre d’altres Cobrí vint Jocs Olímpics, tant d’hivern com d’estiu Rebé el Collaret Olímpic i el premi de Mundo Deportivo a la millor divulgació periodística sobre l’esport Fou l’artífex de la introducció de l’hoquei sobre gel, el judo i el tennis professional a Catalunya, i de l’arribada dels…
Josep Ballester Sarabia
Federació Catalana de Beisbol / Gabriel Roche
Beisbol
Jugador i directiu de beisbol.
Impulsor del beisbol a Viladecans i artífex dels primers èxits del Club Beisbol Viladecans El 1954 debutà en competicions oficials El 1957 aconseguí el trofeu Ràdio Ciutat de Barcelona i es proclamà dues vegades campió de Catalunya i una vegada campió d’Espanya de segona categoria Fou vicepresident 1958-73 i president 1974-77 del Club Beisbol Viladecans També ha estat president del Collegi d’Àrbitres de Beisbol un any, president del Comitè Català d’Organització de Competicions 1980-83, un dels promotors de l’actual estadi olímpic de beisbol de Viladecans, i directiu de la…
Lluís Basas Teixidor
Museu Colet
Periodisme
Esport general
Periodista i dirigent esportiu.
Practicant de pilota basca, natació i atletisme, fou defensor del moviment olímpic i fundador de la secció de pilota del Club Natació Igualada pala i paleta, on també fou entrenador de waterpolo i de natació 1946-51 i des del 1970 Fundà, i fou president, del Club Natació Delfins de l’Anoia 1952-63 i artífex del frontó municipal del Molí Nou d’Igualada 1975 L’any 1970 fundà el Centre d’Activitats Esportives Igualada CAD Igualada, una entitat per a promoure l’esport que forma part de l’Aliança Cultural, la qual presidí 1971 El 1986 fou president del Club Natació Igualada i,…
Manuel Santana Martínez
Tennis
Tennista castellà conegut com Manolo Santana.
Guanyà set Campionats d’Espanya individuals 1958, 1960-64, 1968, 1969 i quatre en dobles el 1960, amb JM Couder el 1962, amb JL Arilla, i el 1968 i 1969, amb JM Gisbert També en individuals ha estat tres vegades guanyador de la Copa Galea, dues del Trofeu Comte de Godó i guanyador, també, dels tres torneigs tennístics més importants del món Roland Garros 1961 i 1964, Forrest Hills 1965, Obert dels Estats Units 1965 i Wimbledon 1966 També guanyà un Roland Garros de dobles 1963, amb Roy Emerson El 1965 fou proclamat el millor tennista amateur del món Guanyà l’or en individuals i la plata en…
,
waterpolo
AF CEC / CO DE TRIOLA
Waterpolo
Esport de pilota que confronta dos equips de set jugadors en un espai d’aigua degudament delimitat i senyalitzat (habitualment una piscina).
El camp de joc és rectangular, amb una porteria a cadascun dels dos costats més estrets Els jugadors, diferenciats pel color dels respectius casquets blau o blanc, es disputen la possessió d’una pilota amb la mà, el peu, o qualsevol part del cos, excepte els punys i les dues mans alhora, amb l’objectiu final d’introduir-la a la porteria de l’equip contrari tantes vegades com sigui possible El jugador que ocupa el lloc de porter porta un casquet de color vermell i no està sotmès a les restriccions que tenen els jugadors de camp, però té altres limitacions Origen, expansió i apogeu El waterpolo…
Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona
© RCD Espanyol
Futbol
Entitat esportiva fundada el 28 d’octubre de 1900.
Inicis Creat com a Sociedad Española de Football per Ángel Rodríguez Ruiz i els estudiants de medicina Octavi Aballí Aballí i Lluís Roca Navarra, el primer president fou el mateix Rodríguez L’equip, a diferència d’altres de l’època, no tenia cap estranger Disputà els primers partits en un camp situat a Can Grassot, prop de la Sagrada Família, i també a la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella Debutà el 25 de novembre de 1900 en un partit amistós contra l’Hispània Athletic Club El 1901 passà a anomenar-se Club Espanyol de Foot-Ball i disputà el primer torneig oficial, la Copa Macaya L’any…
,
La cultura del foc
“El foc és la primera meravella aquesta llum, aquesta ardència que s’encomana i tot ho torna brill No sé si és un pressentiment de la transfiguració espiritual de totes les coses Oh El foc, el foc… Les coses velles d’aquest món se n’han anat a l’altre passant pel foc” Joan Maragall, El Nadal de Sant Joan El foc del cel i el foc de sota terra La combustió, amb despreniment de llum i escalfor, en ser un dels primers processos químics que controlà la humanitat, esdevingué un element clau en la cultura humana perquè va possibilitar la transformació de la matèria o la cocció dels aliments El foc,…
L’arquitectura
Habitar un territori Encara forma part del record recent la bandera catalana –i, durant el franquisme, l’espanyola– que onejava dalt de les teulades o dels terrats de les obres tot indicant i celebrant que la construcció ja era coberta La bandera es mantenia hissada fins que el propietari pagava la “cobertada”, és a dir, tradicionalment, un dinar o una alifara on tothom era convidat, des de l’arquitecte o mestre d’obres fins al darrer dels manobres o bé un doble jornal Sempre, és clar, que no hagués passat una desgràcia durant la construcció, sovint un accident greu bastida avall en tal cas…