Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
ferramenta
Altres esports de pilota o bola
Conjunt de modalitats de pilota que engloba la pala curta, la pala llarga i la paleta amb pilota de cuir (o paleta de cuir).
Es juga en un frontó de 36 m, excepte la pala llarga, en què només juguen els professionals i té lloc en un frontó de 54 m La pala curta i la paleta es juguen amb una pala feta de fusta de faig o de freixe, d’uns 50 cm de llargada La curta pesa entre 700 i 800 g, però la paleta té menys gruix, és més ampla de base i pesa entre 580 i 600 g La pilota de pala curta també és una mica més gran i pesant
Club Ciclista Montgrí
Club Ciclista Montgrí
Ciclisme
Club ciclista de Torroella de Montgrí.
Fou fundat l’any 1983 amb Juli Casino com a president Creà un equip d’infantils dirigit per David Payet, i des del 1997 organitza el Gran Premi Montgrí per a la categoria màster 30 El gruix de la seva activitat se centrà en el ciclisme femení, amb la creació d’un equip que, sota diferents denominacions, Girona-Costa Brava, Delfí Verd i Ono ha reunit ciclistes com Elena Carbonell, Eva Clop, Débora Gálvez, Anna Henestrosa i Esther Fernández Organitza el Trofeu l’Estartit-Illes Medes, també denominat Memorial Rafel Fabra, vàlid per a la Copa d’Espanya femenina
Olimpíada Popular
© ENCICLOPÈDIA CATALANA
Esport general
Festival esportiu que s’havia de celebrar a Barcelona entre el 19 i el 26 de juliol de 1936, com a protesta contra els Jocs Olímpics de Berlín del mateix any, utilitzada propagandísticament per Hitler.
La tradició esportiva de la capital catalana i el seu destacat moviment associatiu i obrer són arguments de pes per a explicar la convocatòria d’aquest esdeveniment El Comitè Català pro Esport Popular en fou l’organitzador, i el finançament anà a càrrec dels governs del Front Popular de París i Madrid, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, que també cedí les installacions esportives L’Ateneu Enciclopèdia Popular, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, el Club Femení i d’Esports i el Centre Gimnàstic Barcelonès formaren el nucli central del…
,
Les fargues
La siderúrgia mitològica Gravat 1759 de Francesc Tremulles, que representa la forja de Vulcà, déu del foc i de l’elaboració dels metalls en la mitologia romana Amb els seus ajudants, proveïa d’armes els déus i els herois Fototeca/Biblioteca de Catalunya Obtenir ferro a partir de minerals és una pràctica física i química que ha estat objecte de multitud d’interpretacions L’historiador de les religions Mircea Eliade l’associa als alquimistes en el títol d’una obra seva ben coneguda, Forgerons et alchimistes , del 1956 Les narracions mitològiques que expliquen la naturalesa del metall i l’art d’…
La ramaderia i el bosc
El bestiar, la llana, la carn i els mitjans de transport Una esquella, amb el so de la qual el cap de bestiar guia el ramat Carrutxa En el món pagès, per poder llaurar, passar els rascles, batre o traginar tota mena de productes es necessitava bestiar de tir, ja fossin bous, cavalls, mules o ases Per a complementar l’alimentació es necessitaven gallines, conills, porcs o xais Però la demanda també venia dels sectors no pagesos els traginers necessitaven animals per al transport les ciutats, carn per a les carnisseries públiques, que en subministraven a la població els blanquers i cuireters,…
hoquei sobre gel
Luz Stella
Hoquei sobre gel
Esport d’hivern practicat entre dos equips de sis jugadors que consisteix a introduir un disc (puck) a la porteria contrària amb l’ajut d’un bastó anomenat estic.
El terreny de joc és una pista de gel rectangular, d’entre 56 i 61 m de llarg i de 26 a 30 m d’ample, amb les cantonades arrodonides Un mur opac d’1,17 a 1,22 m d’alçària tanca el terreny de joc per evitar que el disc surti a fora A sobre, un altre mur transparent permet als espectadors gaudir de l’espectacle amb seguretat En els orígens es practicava sobre superfícies gelades naturals, però totes les competicions modernes d’hoquei sobre gel, esport olímpic des dels Jocs d’Anvers 1920, se celebren en pistes de gel artificial Els jugadors van equipats amb patins especials per a lliscar sobre…
hípica
Reial Club de Polo de Barcelona / Nacho Olano
Hípica
Pràctica competitiva de l’equitació que es defineix com l’art de muntar a cavall.
Existeixen diverses modalitats, tres de les quals són olímpiques la doma clàssica, el salt d’obstacles i el concurs complet –que inclou les dues primeres i una prova de cros– La resta de modalitats són les curses, l’alta escola, la doma vaquera, els enganxos, el bàsquet a cavall horseball , el raid, el trec o marxes d’orientació, el trot, el volteig i l’equitació western D’altra banda, l’equitació de base es practica en ponis, que també tenen presència en alta competició en proves específiques de salts o de concurs complet Les curses de cavalls es practiquen als hipòdroms i normalment van…
La ciència en la gestió domèstica
Un camp, tal vegada inesperat, de la ciència popular és el que es podria anomenar la ciència domèstica o casolana Ciència del concret, com diria Claude Lévi-Strauss Una ciència “primera” més que primitiva, que es defineix pel seu caràcter instrumental i per la seva utilitat immediata, que actua amb els mitjans a l’abast, amb objectes materials que, per aquesta acció concreta, es converteixen en objectes de coneixement, i que fa de l’inventar o experimentar una mena de bricolatge que opera, no tant per mitjà de conceptes sinó d’objectes Sens dubte, aquesta ciència del concret no fou pas menys…
Els instruments
Estris sonors Qui més qui menys té una idea prou clara d’allò que s’anomena instrument musical, o simplement instrument En canvi és una qüestió més complexa l’establiment del llindar a partir del qual un objecte esdevé instrument de fer música, perquè, aquest llindar, no el determina sempre l’objecte en ell mateix Hi intervé també la categoria del sonador, o la naturalesa del constructor, però sobretot l’aplicació que se’n faci al marge de les propietats i possibilitats intrínseques de l’instrument, perquè l’establiment del límit és determinat igualment pels trets culturals de cada comunitat…
La llengua del poble
Els orígens de la llengua catalana Pes amb inscripció procedent del poblat ibèric de Puig Castellar, un dels més importants de Catalunya s VI aC – s II aC Enciclopèdia Catalana La llengua catalana és una llengua romànica, és a dir que prové bàsicament del llatí que parlaven els romans que van començar a colonitzar la Península Ibèrica al principi del segle III abans de Crist De fet, el primer lloc on els romans van establir-se fou a l’antiga colònia grega d’Empúries, al cor del territori fundacional de la llengua catalana, el que s’anomena la Catalunya Vella I és que potser cal fer un…