Un camp, tal vegada inesperat, de la ciència popular és el que es podria anomenar la ciència domèstica o casolana. Ciència del concret, com diria Claude Lévi-Strauss. Una ciència “primera” més que primitiva, que es defineix pel seu caràcter instrumental i per la seva utilitat immediata, que actua amb els mitjans a l’abast, amb objectes materials que, per aquesta acció concreta, es converteixen en objectes de coneixement, i que fa de l’inventar o experimentar una mena de bricolatge que opera, no tant per mitjà de conceptes sinó d’objectes.

Sens dubte, aquesta ciència del concret no fou pas...