Resultats de la cerca

Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on jugà tres anys al filial i un altre al Gimnàstic de Tarragona com a cedit Debutà a la màxima categoria amb el Rayo Vallecano 1992-93 i la UE Lleida 1993-94, passà pel Palamós 1994-95 i fitxà pel RCD Espanyol 1995-98, amb el qual disputà 57 partits de Lliga i guanyà la Copa Catalunya 1996 Posteriorment, jugà al Terrassa, l’Hospitalet, el Girona i el Blanes, i plegà l’any 2008 Un cop retirat, ha entrenat el Banyoles

Iniciat en la natació, passà a la secció de waterpolo del CN Barceloneta, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria 1964, participà en la primera Lliga estatal 1966 i capitanejà l’equip que trencà l’hegemonia en aquest esport del CN Barcelona 1969 Esdevingué àrbitre el 1973 i aconseguí la categoria internacional deu anys després Arbitrà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i de Barcelona 1992 L’any 1998 arbitrà la final del Campionat del Món celebrat a Perth i la Final Four de la Lliga de Campions fou el primer espanyol a fer-ho, i fou designat millor àrbitre per la LEN El 1999…

Els cicles dels antics calendaris cèltic, jueu i romà vinculen d’una manera sàvia el temps mític amb el quotidià, els esdeveniments sobrenaturals amb la successió natural del temps, les celebracions religioses amb les derivades dels treballs Així, la festa cèltica de Samuhin, relacionada amb el record i la presència dels morts, i semblantment les Saturnals romanes –Saturn havia estat originàriament el déu de les llavors, que va ensenyar als humans a sembrar–, se situen en el temps de la sembra, en el qual les llavors es colguen o s’enterren en la terra llaurada Calendari de festes majors Les…

Una gestualitat catalana Just a l’inici de la novella La ciutat dels prodigis , Eduardo Mendoza escriu el següent fragment “Als fenicis sic els van seguir els grecs i els laietans El pas dels primers va deixar residus artesanals als segons els devem dos trets distintius de la raça, segons els etnòlegs la tendència dels catalans a inclinar el cap cap a l’esquerra quan fan veure que escolten i la propensió dels homes a criar pèls llargs als orificis nasals” Deixant les ironies i els substrats històrics a part, existeix realment una gestualitat catalana Aquesta és una pregunta que se sol fer…

Desafiaments individuals Seguint el criteri de la complexitat de les relacions motrius que s’estableixen en els jocs, el primer grup de pràctiques lúdiques és el dels jocs de desafiament individual En aquests jocs els protagonistes intervenen sense poder interferir en les accions dels altres jugadors, ja que no es permet ajudar ni molestar els altres participants Jocs i esports de llançament Els primers exemples d’entreteniments de desafiament individual són els llançaments, en els quals els participants mostren la seva habilitat en la utilització precisa d’algun estri que pugui ser llançat…