Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Josep Ferran Rovira Sáenz
Futbol
Futbolista.
Extrem, ingressà al primer equip del Centre d’Esports l’Hospitalet la temporada 1961-62 i, al gener del 1963, fitxà pel Real Madrid, que el cedí fins a l’acabament d’aquella temporada al Plus Ultra i, seguidament, al Màlaga 1963-64, el Múrcia 1964-65 i el Mallorca 1965-66 La temporada 1966-67 passà a la plantilla del primer equip madridista Posteriorment fitxà pel Calvo Sotelo 1967-71 i l’Elx 1971-72
Enrique Orizaola Velázquez
Futbol
Entrenador de futbol.
Ingressà al Futbol Club Barcelona, al juny del 1960, com a assessor i ajudant de l’entrenador titular L Broc´ic´ En cessar el tècnic, al gener del 1961, es feu càrrec de l’equip fins a l’acabament de la temporada, en què fou finalista de la Copa d’Europa Després d’entrenar el Barça passà per una llarga sèrie d’equips, entre els quals hi ha la selecció estatal juvenil 1962 i el Centre d’Esports Sabadell 1972-73 Tornà a formar part del FC Barcelona per fer tasques de coordinació i d’estudi d’equips rivals 1983-89
Laureano Ruiz Quevedo
Futbol
Entrenador de futbol.
Al principi dels anys setanta ingressà al planter del Futbol Club Barcelona, on dirigí l’equip juvenil 1972-76 i guanyà quatre Campionats d’Espanya de la categoria El 2 d’abril de 1976, arran de la destitució de Hennes Weisweiler, es feu càrrec del primer equip del Barça fins a l’acabament de la temporada A continuació dirigí el Barcelona Atlètic 1976-78 i, la temporada 1978-79, fitxà pel Celta de Vigo A la dècada de 1980 fou contractat per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya per a treballar en el futbol de base català
Vicenç Sasot Frauçà
Futbol
Futbolista i entrenador.
Lateral esquerre, jugà en el Sant Cugat Futbol Club 1935-38, el Valladolid 1939-42, el Centre d’Esports Sabadell 1942-44, amb el qual ascendí a primera divisió, i la Unió Esportiva de Sants 1944-49 Com a entrenador dirigí el Sants, la Unió Esportiva Lleida, el Reus Deportiu i la selecció juvenil catalana abans d’ingressar a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, l’any 1957 Sota la seva direcció, l’equip amateur fou campió d’Espanya 1961 La temporada 1961-62 es feu càrrec del CE Comtal, filial barcelonista, on combinà aquesta tasca amb la d’ajudant de l’entrenador del primer equip…
Francesc Oliver de Boteller, abat de Santa Maria de Poblet (1587-1590)
El 22 de juliol de l’any 1587, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller Tortosa 1557 – Barcelona 1598, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Joan Dança i de Bellera, noble de Barcelona diputat reial Jeroni Saconomina, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Ferran Fiveller i Soldevila, canonge de Barcelona oïdor militar Valentí de Vilanova-Caramany i Cartellà-Farners, militar oïdor reial Miquel Montserrat Grau, ciutadà honrat de Barcelona El diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet,…
Jaume Cerveró, ardiaca de Corbera i canonge de Tortosa (1572-1575)
El 22 de juliol de l’any 1572, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Cerveró Tortosa ~1500 – 1585, ardiaca de Corbera i canonge de Tortosa diputat militar Enric Agullana, donzell de Barcelona diputat reial Joan Bolet, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Joan Espuny, canonge de Barcelona diputat reial Galceran de Vallgornera i de Foixà, donzell de Perpinyà diputat reial Jaume Fortunyó, ciutadà honrat de Tortosa El diputat eclesiàstic Jaume Cerveró, tal vegada emparentat amb l’illustre oïdor militar del trienni del 1578 Onofre…
Lluís Desplà i d’Oms, ardiaca major de Barcelona i succentor d'Elna (1506-1509)
El 22 de juliol de l’any 1506, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís Desplà i d’Oms Barcelona 1444/45 – 1524, ardiaca major de Barcelona i succentor d’Elna diputat militar Guillem Pere Dusai, cavaller diputat reial Joan Balleró, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Francesc de Vila-rasa, canonge d’Elna oïdor militar Francesc de Caldes, donzell, habitant de Santa Fe, a la vegueria de Cervera oïdor reial Valentí Gibert, ciutadà de Barcelona Els Desplà, als segles XIV i XV L’ardiaca Lluís Desplà i d’Oms, diputat eclesiàstic del General…
Introducció a la gènesi de la Generalitat de Catalunya
Institucions de l'administració general i municipal de Catalunya a la baixa edat mitjana La Generalitat o, com era anomenada a l’edat mitjana, la Diputació del General, fou una comissió amb poders delegats per les corts que nasqué a mitjan segle XIV com a organisme temporal, es consolidà com a institució permanent al darrer quart del segle XIV i rebé una organització definitiva el 1413 que la independitzà de les corts pel que fa a l’elecció dels diputats i al funcionament de la institució La Generalitat és una de les institucions històriques catalanes més significatives i originals Bé que es…
Lèxic de termes d’èpoques medieval i moderna
Acte de fe Cerimònia instituïda pels tribunals de la Inquisició cap al final del segle XV Consistia en una missa, un àpat lleuger i una processó cap a la plaça pública, on els condemnats abjuraven de l’error de què havien estat acusats i eren rebuts de nou a l’Església, o bé, si no se’n retractaven, eren lliurats al braç secular i executats tot seguit Aixa, orde de l’ Orde d’origen llegendari, fundat –suposadament– per Ramon Berenguer IV a l’entorn de l’any 1150 per a honorar les dones tortosines comandades per Marina de Miravall que van salvar la ciutat –tot just conquerida– enfront d’una…
1359-1518: La gènesi de la Generalitat de Catalunya: de la Cort de Cervera a Ferran II
Institucions de l'administració general i municipal de Catalunya a la baixa edat mitjana La Generalitat o, com era anomenada a l’edat mitjana, la Diputació del General, fou una comissió amb poders delegats per les corts que nasqué a mitjan segle XIV com a organisme temporal, es consolidà com a institució permanent al darrer quart del segle XIV i rebé una organització definitiva el 1413 que la independitzà de les corts pel que fa a l’elecció dels diputats i al funcionament de la institució La Generalitat és una de les institucions històriques catalanes més significatives i originals Bé que es…