Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Vicenç Canut de la Cruz
Federació Catalana de Bàsquet
Basquetbol
Entrenador i dirigent de basquetbol.
S’inicià al CC Prat de la Riba 1935-36 i, posteriorment, jugà al Club Poliesportiu Nostra Senyora de la Medalla Miraculosa 1939-41 i La Salle Comtal 1946-53 Feu d’entrenador en diversos clubs adscrits a la competició eclesiàstica de l’Obra Atlètica Recreativa, on també ocupà càrrecs directius, tant en la Junta Rectora com en el Collegi de Preparadors També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol 1976-81 Rebé la medalla Forjadors de l’Esport 1995 i fou considerat històric del bàsquet català 2006
Lliga dels Pirineus
Federació Catalana d’Handbol
Handbol
Competició internacional d’handbol disputada anualment a l’inici de la temporada.
Es començà a jugar el 1997, només en la categoria masculina, en substitució de la Lliga Catalana Coorganitzada per la Federació Catalana i la Lliga del Llanguedoc-Rosselló, enfronta els dos millors equips adscrits a cadascuna d’aquestes entitats, malgrat que en alguna edició hi han participat sis equips El FC Barcelona és el gran dominador, amb dotze títols El BM Granollers també n’ha guanyat una edició La competició femenina es començà a disputar l’any 2000, i els clubs catalans que l’han guanyat són l’Associació Lleidatana 2004, 2006, el BM Montcada 2001 i el CH Amposta 2009
Mutual Esportiva de Catalunya
Esport general
Mutualitat mèdica creada el 1930 a Barcelona per Emili Moragas Ramírez.
A petició de la Federació Catalana de Futbol FCF, el 1926, el doctor Moragas realitzà un informe sobre la possible creació d’un departament de medicina esportiva Anys més tard cristallitzà en un règim de prestacions mútues finançat mitjançant la collaboració de tots els federats a la FCF Així, aquesta entitat assumí les lesions esportives dels seus afiliats i fins i tot les seves invalideses Les prestacions de la Mutual, però, no es van poder desenvolupar per les circumstàncies de la Guerra Civil i de la política postbèllica, cosa que provocà que veiés limitades les seves funcions i estigués…
Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya
INFEC
Esport general
Centre d’ensenyament superior que té com a missió la formació, l’especialització i el perfeccionament de graduats en educació física i esport, i també la investigació científica en aquest àmbit.
Adscrit a la Generalitat de Catalunya, té dos centres d’ensenyament l’INEFC Barcelona i l’INEFC Lleida El de Barcelona fou creat el 1975 a Esplugues de Llobregat, traspassat a la Generalitat el 1980, i posteriorment traslladat el 1991 a les noves installacions construïdes a Montjuïc dins el projecte de remodelació d’aquesta muntanya de cara als Jocs Olímpics del 1992 Jesús Galilea en fou el primer director 1976-78 Posteriorment, ocuparen el càrrec Francisco Seirullo 1979-81 i 1988-89, Joan Antoni Prat 1980-81, Pere Miró 1984-87, Domènec Blázquez, José Antonio Sancha 1988-2000, Joan Carles…
educació física
Escola Pia Sant Antoni
Esport general
Acció sistemàtica amb l’objectiu d’afavorir i aconseguir l’educació integral de la persona mitjançant el moviment.
Està integrada dins el sistema educatiu i forma part del programa curricular de l’ensenyament obligatori Aquesta concepció actual, basada en la Carta Internacional de l’Educació Física i l’Esport de la UNESCO, de 21 de novembre de 1978, no sempre ha estat la predominant Des de la consideració higiènica i de preparació militar de la Grècia clàssica, fins a la seva utilització pels règims totalitaris com a un element més per aconseguir l’eugenèsia, la millora de la raça, al llarg del temps el concepte d’educació física ha anat evolucionat parallelament amb la importància que les diferents…
basquetbol
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Esport de pilota que es disputa entre dos equips de cinc jugadors cadascun.
L’objectiu de cada equip és introduir la pilota dins la cistella adversària i impedir que l’equip contrari encistelli La pista de joc és una superfície rectangular, plana i dura, lliure de qualsevol obstacle les seves dimensions són de 28 × 15 m i les cistelles se situen a 3,05 m d’alçada Aquest esport va néixer a l’hivern del 1891 a l’YMCA de Springfield, Massachusetts, als Estats Units d’Amèrica El professor James Naismith inventà aquest nou esport fruit d’un encàrrec que volia donar continuïtat a la pràctica de l’educació física en l’època hivernal i substituir les clàssiques i monòtones…
El Gironès
Situació i presentació La comarca del Gironès, situada en una zona de transició entre el mar i la muntanya, no és configurada per una vall o conca hidrogràfica, sinó per terres heterogènies que la ciutat de Girona uneix i sobre les quals exerceix una gran influència en els aspectes humà, social i econòmic Té una extensió de 575, 4 km 2 i limita al N amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, a l’E amb el Baix Empordà, al S i a l’W amb la Selva i al NW amb la Garrotxa La comarca apareix ja citada en els primers assaigs de divisió comarcal de Catalunya, que són els d’Onofre Menescal 1597, Pere Gil…
El Baix Penedès
Situació i presentació La comarca del Baix Penedès és situada a la part sud-occidental del conjunt comarcal del Penedès vegeu l’Alt Penedès Té una extensió territorial de 296,24 km 2 , que es reparteix en 14 termes municipals Limita, a llevant, amb les comarques del Garraf i de l’Alt Penedès, al N amb l’Alt Penedès i l’Alt Camp, a ponent amb l’Alt Camp i el Tarragonès i a migdia amb la Mar Mediterrània La façana litoral fa uns 12,5 km de llargada i de la costa a l’interior la penetració màxima és de 22,5 km Els límits geogràfics no són gaire precisos, sobretot pels costats de llevant i de…
El Solsonès
Situació i presentació La comarca del Solsonès, de 1001,21 km 2 , és a la Catalunya Central, envoltada pel Bages i pel Berguedà, amb els quals manté una gran afinitat i estretes relacions humanes, i per l’Alt Urgell, la Noguera, la Segarra i l’Anoia Té com a cap de comarca la ciutat de Solsona, que li ha donat el nom És considerada una comarca de muntanya, raó per la qual es beneficia de la llei 2/1983 d’Alta Muntanya del Parlament de Catalunya, i en conseqüència té un Pla Comarcal de Muntanya, aprovat el 25 d’octubre de 1989, que ha previst tot un seguit d’actuacions per a millorar la…
L’Urgell
Situació i presentació La comarca de l’Urgell, de 579,73 km 2 , comprèn un total de 20 municipis Les segregacions municipals establertes per la Generalitat de Catalunya el 1987 i 1990 van fer que sis dels vint-i-sis municipis que la componien canviessin de comarca El 1987 els municipis de Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, Vilanova de Bellpuig i Utxafava passaren a formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell, mentre que el municipi de Montornès de Segarra s’agregà a la comarca de la Segarra segons una disposició del 1990 Així doncs, la comarca va perdre extensió 93,25 km 2 La…