Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Amand Redondo Ariol
Excursionisme
Metge i excursionista.
Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, participà com a metge en diverses expedicions als Andes de Bolívia 1969, Grenlàndia 1972, el Tirich Mir 1973 i el Makalu 1976 Durant aquestes expedicions realitzà estudis relacionats amb l’aclimatació, les condicions meteorològiques, l’ús de l’oxigen i la preparació física adequada per a afrontar determinades condicions extremes d’altitud i supervivència Rebé la medalla d’or collectiva de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1973, 1976
Llei de l’esport
Esport general
Text legal vigent aprovat pel Parlament de Catalunya, mitjançant el Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol de 2000, en matèria d’esport i lleure.
Substituí l’anterior Llei de l’esport de Catalunya, que s’havia aprovat l’any 1988 Els seus objectius bàsics són el foment, la divulgació, la planificació, la coordinació i la implantació de la pràctica de l’activitat física i l’esport arreu de Catalunya, en tots els àmbits i estaments socials, mitjançant el lliure accés a una formació física adequada i a la pràctica de l’esport Regula les entitats esportives, l’organització administrativa de l’esport a Catalunya la gestió i la regulació de l’educació física i l’esport la jurisdicció esportiva, i el Tribunal Català de l’Esport…
Col·legi Immaculada Concepció Argentona
CB argentona
Basquetbol
Club de basquetbol femení d’Argentona.
Fundat el 1955, sorgí en el si del Collegi Immaculada Concepció, per això fou conegut també amb les sigles CIC Entre el 1956 i el 1958 disputà la lliga de Educación y Descanso, en la qual guanyà dos títols de Copa consecutius El 1958 s’inscrigué en competicions de la federació catalana i fou subcampió de Catalunya El 1960 guanyà el seu primer Campionat de Catalunya, títol que aconseguí diverses vegades durant els anys seixanta El 1961 guanyà tots els títols en joc, inclosos els jocs europeus de la FISEC El 1965 aconseguí un altre Campionat de Catalunya i l’ascens a primera divisió estatal…
Escola Vallparadís
Educació
Basquetbol
Escola creada per iniciativa dels fabricants de Terrassa l’any 1910, per a la instrucció adequada de llurs fills, sota la direcció (1910-13) d’Alexandre Galí.
Malgrat el seu caràcter classista, aquest hi assajà les seves idees pedagògiques, amb les quals donava gran importància a la investigació aplicada Amb mestres com Artur Martorell , s’aplicaren nous mètodes pedagògics que donaven un paper destacat a l’educació física i al joc a l’aire lliure Un dels esports que es practicà, a partir del 1913, fou el basquetbol
,
ral·li
FEDERACIÓ CATALANA DE MOTOCICLISME
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme.
Creada inicialment com a excursió o manifestació d’automobilistes que, provinents de diversos punts, es reunien en un lloc determinat, el Gran Ralli Internacional Exposició de Barcelona 1929, que aplegà cotxes procedents de divuit capitals europees, fou el primer celebrat a Catalunya en aquest format Amb el pas dels anys esdevingué un tipus de competició per etapes que sempre s’ha caracteritzat per tenir dues parts diferenciades els trams de regularitat i els de velocitat En els primers, els participants circulen per carretera oberta i han de fer-ho a una velocitat determinada, comprovada als…
Raymond L. Lindeman: el concepte troficodinàmic d'ecosistema
En qualificar el llac d’ecosistema, que en la seva tesi estudiava des del punt de vista dels fluxos tròfics i energètics, el malaguanyat ecòleg nord-americà Raymond Laurel Lindeman aplanava el camí de la generalització de les concepcions biogeoquímiques de Vernadski, explícitament citat en la seva bibliografia, malgrat que tant la versió russa com la francesa de “ La biosfera ” no eren gaire conegudes als Estats Units Les propostes de l’article de Lindeman eren tan innovadores que l’editor d’ Ecology només accedí a publicar-lo per la insistència de Hutchinson, mestre de Lindeman i director de…
dret de l’esport
ARNAU GAILLARD
Esport general
L’ordenament jurídic esportiu és constituït per aquelles normes que troben la seva raó de ser en el fet esportiu.
Es podria definir el dret de l’esport com el conjunt de regles jurídiques que tenen com a objecte principal l’ordenació i la regulació de les activitats esportives i que, actualment, ja és acceptat com una branca especialitzada del dret En la seva globalitat, aquest ordenament jurídic esportiu inclou tant les normes dictades per l’Estat o per les comunitats autònomes, que s’aproven amb la finalitat de regular les relacions jurídiques que es generen al voltant de l’esport, com les regles provinents exclusivament de l’ordenament esportiu Aquestes últimes són les normes emanades de les…
Creure a la Mediterrània
“Multipliqueu-vos i domineu la Terra” una sentència bíblica amb caràcter d’instrucció concreta Una instrucció que ha estat seguida a bastament De fet, moltes de les pautes bàsiques del comportament humà quant a les relacions amb l’entorn natural es troben prefigurades, si no clarament explicitades, en el codi moral associat a les creences religioses És el cas d’aquesta comminació de Jahvè als israelites, tan poc adequada al tombant del segle XXI, marcat pel “boom” demogràfic mundial i per l’excessiva pressió humana sobre el planeta Ben mirat, molts dels problemes ambientals amb què s’enfronta…
apnea
Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques
Submarinisme
Activitat subaquàtica que consisteix a cobrir la màxima distància o romandre el màxim temps possible sota l’aigua contenint la respiració.
És un tipus d’immersió a pulmó lliure que presenta diferents especialitats segons com es practiqui Les especialitats de profunditat es fan al mar i consisteixen a descendir verticalment la màxima distància possible seguint un cap o cable guia que serveix de referència N’hi ha diferents tipus l’apnea lliure, que no permet l’ús de cap mitjà de propulsió però sí llast o elements auxiliars aletes, ulleres, llast que cal retornar a la superfície l’apnea amb pes constant, en la qual l’apneista s’impulsa únicament amb les cames no pot tocar el cable guia i pot portar aletes o monoaletes l’apnea amb…
La Mesta i la Dogana
Pedro Rodríguez de Campomanes, comte de Campomanes, avorria la Mesta I, tanmateix, aquest polític i economista illustrat, servidor de la corona espanyola, presidí l’òrgan suprem de govern d’aquesta institució ramadera des del 1779 fins al 1796 Les seves idees avançades topaven frontalment amb els principis d’una organització medieval incompatible amb les concepcions de la nova societat industrial que ja començava de configurar-se a Europa Per això, paradoxalment, posà la seva autoritat de president del Concejo de la Mesta al servei de l’afebliment d’aquesta organització, la definitiva…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina