En qualificar el llac d’ecosistema, que en la seva tesi estudiava des del punt de vista dels fluxos tròfics i energètics, el malaguanyat ecòleg nord-americà Raymond Laurel Lindeman aplanava el camí de la generalització de les concepcions biogeoquímiques de Vernadski, explícitament citat en la seva bibliografia, malgrat que tant la versió russa com la francesa de “La biosfera” no eren gaire conegudes als Estats Units. Les propostes de l’article de Lindeman eren tan innovadores que l’editor d’Ecology només accedí a publicar-lo per la insistència de Hutchinson, mestre de Lindeman i director de la seva tesi, ja que, per dues vegades, els “referees”consultats n’havien desaconsellat la publicació.
“1. Les anàlisis de les interrelacions en el cicle tròfic indiquen que una comunitat biòtica no es pot diferenciar amb claredat del seu entorn abiòtic; d’aquí que es consideri l’ecosistema la unitat ecològica més fonamental.
2. Els organismes d’un ecosistema es poden agrupar en un conjunt de nivells tròfics més o menys discrets, com a productors, consumidors primaris, consumidors secundaris, etc., cada un d’ells successivament dependent del nivell precedent com a font d’energia, amb els productors directament dependents de la taxa de radiació solar incident com a font d’energia.
3. Com més lluny es troba un organisme de la font inicial d’energia (la radiació solar), més improbable és que depengui únicament del nivell tròfic precedent com a font d’energia.
4. Les successives relacions energètiques dels successius nivells tròfics d’una ‘piràmide d’Elton’ es poden representar en termes de productivitat (l) decreixent: l0 l1.... ln.
5. El tant per cent d’energia perduda imputable a la respiració és progressivament més gran als nivells superiors del cicle alimentari. Amb relació al creixement, la respiració representa un 33% en els productors, un 62% en els consumidors primaris i més d’un 100% en els consumidors secundaris.
6. Els consumidors dels nivells superiors del cicle alimentari sembla que són progressivament més eficients en l’aprofitament dels aliments. Aquesta generalització es pot conciliar amb l’anterior si es recorda que l’activitat creixent dels depredadors augmenta considerable-ment les seves possibilitats de trobar una presa adequada.
7. Tant la productivitat com l’eficiència augmenten durant les primeres fases del desenvolupament de les successions. En la successió d’un llac, la productivitat i l’eficiència fotosintètica creixen des d’un estadi inicial d’oligotròfia fins a un prolongat estadi eutròfic d’equilibri, decreixen amb la senescència del llac i tornen a augmentar en els estadis terrestres de la successió hidràrquica.
8. L’eficiència progressiva dels diferents nivells de consumidors, d’acord amb les poques dades disponibles, tendeix aparentment a créixer al llarg de les fases aquàtiques de la successió.”
“The trophic-dynamic aspect of ecology” (‘L’aspecte troficodinàmic de l’ecologia’) Ecology, 23, 415 (1942). Reproduït amb el permís d’Ecological Society of America
Traducció: Xavier Pàmies