Resultats de la cerca

És una pràctica diferent del bivac,que bàsicament és un campament de nit al ras tot i que en alguns casos també es conceptuen com a bivacs les acampades individuals i de curta durada, normalment per passar-hi la nit També cal diferenciar-la del càmping, que segons l’Organització Mundial del Turisme és una forma de turisme en què l’allotjament es fa amb tendes de campanya o caravanes mòbils La diferència més important entre ambdues pràctiques resideix en el tipus d’espais sobre els quals es pernocta, perquè l’acampada esportiva no acostuma a utilitzar infraestructures destinades a…

Al començament promogué l’acampada esportiva organitzant campaments i aplecs excursionistes a les comarques del Camp de Tarragona Entre el 1929 i el 1936 edità un butlletí Disposava d’una important biblioteca, una secció d’excursionisme i una secció de minyons de muntanya Desaparegué durant la Guerra Civil i es reorganitzà el 1951 A les activitats d’acampada s’hi incorporaren les seccions juvenil de ciclisme i d’espeleologia, i es recuperà el butlletí informatiu que des del 1953 va ser en català El 1973 es fusionà amb el Grup Excursionista Muntanyenc de la mateixa ciutat i es formà el Centre…

Fundat l’any 1986, nasqué per l’impuls d’un grup de veïns de la població que dos anys abans s’aplegaren per pujar la Pica d’Estats Conegut també com a Centre Excursionista de Montcada i Reixac, la seva secció principal és la de muntanya El 1991 creà la secció de bicicleta tot terreny i el 1994, la d’esquí, que practica als Pirineus i els Alps També practica cicloturisme, esports d’aventura com ràfting o caiac, i acampada Anualment organitza la marxa a peu Montcada-Montserrat

Fundat el 1935, el 1936 organitzà uns campionats d’esquí i una acampada, activitat que no es reprengué fins el 1944 Ha donat molt de suport a l’especialitat, alpina de l’esquí de competició A més de les habituals seccions esportives, destaca l’afició per la fotografia i la música, a banda de les nombroses publicacions El 1985, amb motiu del seu cinquantenari, construí l’anomenat refugi Mataró a la vall de Gerber Entre els seus alpinistes figuren especialistes en l’escalada en roca com Toti Valés i de l’escalada en gel com Joan Amils

Coneguda per l’acrònim FEDME i amb seu a Barcelona, fou constituïda el 1992 amb el nom de Federación Española de Alpinismo Posteriorment fou denominada Federación Española de Montañismo, i finalment prengué el nom actual Inclou totes les modalitats esportives relacionades amb els esports de muntanya alpinisme, senderisme, excursionisme, escalada, descens de barrancs, acampada, curses de muntanya, esquí de muntanya i raquetes de neu Organitza i regula les competicions estatals relacionades amb els esports de muntanya, dissenya plans de tecnificació esportiva, realitza cursos…

La Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona nasqué el 1931, amb el nom d’Unió Excursionista de Barcelona, com a resultat de la fusió de diverses entitats excursionistes El 1932 passà a denominar-se Unió Excursionista de Barcelona-Centre i el 1933 es modificà el nom a Unió Excursionista de Catalunya-Barcelona Centre Posteriorment prengué el nom actual, tot i que també fou coneguda colloquialment com UEC-Centre durant molts anys És una de les entitats pioneres i capdavanteres de l’excursionisme català Entre les seves activitats destaca la primera escalada al Cavall Bernat de Sant Llorenç…

S’organitza territorialment en dotze delegacions arreu de Catalunya i comprèn diversos òrgans tècnics, que són el Comitè Català de Campaments, el Comitè Català d’Escalada Esportiva, el Comitè Català d’Esquí de Muntanya, el Comitè Català de Marxes, el Comitè Català de Rallis d'Alta Muntanya, el Comitè Català de Refugis, el Comitè Català de Senders, el Comité Català de Curses de Muntanya, el Comité de Descens de Barrancs i el Comité Català de Natura També està capacitada per a la formació específica a través de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM, per a l’organització dels Campionats de…

El garbí, un dels cims més populars de la serra de la Calderona, vist des de Segart Rafael Paulo La serra de la Calderona 16, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra de la Calderona, una de les darreres prolongacions del Sistema Ibèric, s’alça al nord de la comarca de l’Horta, formant una serralada d’aguts pics, que van perdent altura a mesura que s’acosten a la mar Des de sempre, ha estat una de les serres més estimades pels valencians, perquè és molt a prop de la ciutat de València, i el seu relleu, en general, és fàcilment accessible, sense importants desnivells,…

Perspectiva de la serra del Boquerón des del sud, amb un característic relleu tabular Ramon Dolç Les serres del Boquerón, la Unde i el Mugrón 111, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Separant València de la planícia manxega, al sud de l’entrada del Xúquer en terres valencianes, i sempre a la banda occidental de la carretera Requena-Almansa, es troba l’alineament de tres massissos coneguts com el Boquerón, la serra Palomera o Muela de La Unde i la serra d’El Mugrón La serra de la Palomera es prolonga lleugerament mitjançant l’alt de La Atalaya, entre Jarafuel i Aiora més al…

El barranc de La Hoz, subsidiari de la vall del riu Reatillo Ernest Costa Les serres de Xiva i Utiel 19, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Les serres de Xiva i Utiel ocupen una extensió aproximada de 600 km 2 , se situen immediatament al sud de la vora dreta del Túria, i comprenen terrenys dels termes de Benagéber, Sinarcas, Utiel, Requena, Setaigües, Xiva, Gestalgar, Xulella, Xera i Sot de Xera Es tracta d’un massís calcari, geològicament complex, dominat pels materials del Juràssic i el Cretaci, on no manquen extensions significatives del Neogen, del Paleogen i del…