Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
Multipistes Sils
Automobilisme
Equipament per a esports de motor de Sils.
Disposa de dos circuits de competició per a karts, minimotos i motocròs El primer és una pista de 700 m de llarg i 8,5 m d’ample que acull anualment una prova del Campionat de Catalunya i del Campionat d’Espanya de kàrting El segon és un circuit de 2,2 km de recorregut
Els papamosques
Els papamosques muscicàpids, ja esmentats, comprenen una extensa família euroasiàtica i africana, integrada per centenars d’espècies i desenes de gèneres, que per a determinats sistemàtics constituiria una superfamília que inclouria els túrdids i els sílvids Com dèiem, el tret que millor caracteritza el papamosques i el mastegataxtes, a part el bec ample i amb pèls o vibrisses a les comisures, és la caça d’insectes a l’aguait, des d’una perxa, d’on volen per atrapar la presa
Club Bàsquet Ciutat Vella
Basquetbol
Club de basquetbol de Barcelona.
Fundat el 1989, nasqué gràcies a l’impuls d’uns antics jugadors de l’Escola Sant Josep de Calassanç del carrer Ample La temporada 1998-99 fou campió de la Copa Catalunya i la 2001-02, subcampió de Catalunya Juga en categories territorials i disposa de nombrosos equips en categories inferiors Destaca la seva funció integradora de joves immigrants El 2005 organitzà la primera Diada de Bàsquet Solidari de Ciutat Vella Aquest mateix any rebé la Medalla d’Honor de Barcelona Juga al Centre Esportiu Municipal del Parc de la Ciutadella, si bé durant la cobertura i modernització de les…
Canal Olímpic de Catalunya

Canal Olímpic de Catalunya
Canal Olímpic de Catalunya
Esport general
Instal·lació esportiva de Castelldefels.
Construïda amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per acollir les proves de piragüisme en aigües tranquilles, fou impulsada per l’Institut Català del Sòl i inaugurada el 1991 amb el nom de Canal Olímpic de Castelldefels Se situa sobre antigues maresmes del delta del Llobregat i el seu fons permeable permet l’intercanvi d’aigua amb les capes freàtiques del subsol, de les quals s’alimenta El canal artificial, obra de l’enginyer Josep Masó, fa 1200 m de llarg, 130 m d’ample i 4 m de profunditat El complex disposa de 450000 m² de superfície, dels quals 150000 són d’aigua, i té hangars per…
Els miliobatiformes: escurçanes, milanes i mantes
Els Miliobatiformes són semblants a les rajades, però tenen a la base de la cua, que s’acaba en un filament, un o dos fiblons verinosos S’han representat 1 l’escurçana comuna Myliobatis aquila , i 2 la milana comuna Dasyatis pastinaca Juan A Moreno L’ordre dels miliobatiformes reuneix els elasmobranquis de forma similar a la de les rajades, amb el disc subquadrangular o ròmbic, però amb la cua molt reduïda i acabada en un filament No tenen aleta caudal i en cas d’haver-n’hi de dorsal, sempre és petita i reclosa a la base Generalment porten un o dos fiblons verinosos a la base de la cua…
Les arècides
Aquesta subclasse comprèn només cinc famílies, però arriba a les 5600 espècies, més de la meitat de les quals pertanyen a l’ordre de les arecals, que inclou la gran família de les palmeres arecàcies Són herbes, arbusts o arbres, amb la particularitat que les espècies llenyoses no presenten creixement secundari en gruix Les fulles tenen sovint el limbe ample i són basals o bé formen una corona terminal, com és el cas de les palmeres la nervadura pinnada i la palmada són molt freqüents És força corrent, també, que el limbe foliar inicialment enter es vagi dividint durant el…
El ratpenat nòctul gegant
El nòctul gegant Nyctalus lasiopterus és, sens dubte, el ratpenat més gran d’Europa Junta de Extremadura / José Antonio Díaz El ratpenat nòctul gegant Nyctalus lasiopterus és una espècie que no es va descriure en l’edició del volum de mamífers d’aquesta obra, del 1987, ja que les observacions als Països Catalans són posteriors És el quiròpter més gros d’Europa Té un aspecte imponent i superb La seva coloració general és força uniforme, de tons bruns A la part dorsal, el pelatge és d’un castany rogenc, i la panxa, bastant més clara, d’un marró groguenc Els pèls, que són relativament llargs…
pales
Altres esports de pilota o bola
Esport de raqueta practicat sobre sorra denominat també pales platja i pales catalanes.
La reglamentació estableix que l’objectiu és realitzar el màxim nombre de tocs per part de dos jugadors, sense establir distincions de sexe Aquests es trobaran separats per una zona de separació d’entre 3,5 i 5,5 m marcada per corda o cinta no hi ha límit posterior o lateral sobre la sorra S’utilitzen pales específiques d’unes dimensions màximes de 55 cm de llarg i 30 cm d’ample i pilotes d’esquaix de punt groc o doble punt groc Un partit de pales està format per jocs, un joc per tirades i una tirada per tocs La suma del nombre de tocs que es facin a cada tirada determina el…
Les auriscalpiàcies
Creixement típic de dos exemplars d’ Auriscalpium vulgare , damunt una pinya morta i a mig descompondre, de pi roig Pinus sylvestris Noteu el peu i el barret hirsuts i la superfície himenial amb agulletes Manuel Tabarés / SCM Llur cos fructífer pot ésser reflex o amb barret i amb peu més o menys excèntric i amb la superfície himenial hidnoide o amb làmines diferents de les dels agàrics L’estructura és dimítica Hi ha gleocistidis i les espores són subgloboses o ellíptiques, hialines o poc acolorides, amiloides L’espècie més típica és Auriscalpium vulgare , que apareix sobre pinyes de pi, amb…
Sargantana pitiúsica
Morfologia També la sargantana pitiúsica Podarcis pityusensis presenta nombroses subspècies a les illes que li donen el nom, com a conseqüència de fenòmens d’insularitat A les fotografies veiem representades dues formes de color verd viu P pityusensis canaretensis a dalt i P pityusensis formenterae a baix Javier Andrada i Ricardo Gutiérrez Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear Podarcis lilfordi , nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda Els…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina