El nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus) és, sens dubte, el ratpenat més gran d’Europa.
Junta de Extremadura / José Antonio Díaz.
El ratpenat nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus) és una espècie que no es va descriure en l’edició del volum de mamífers d’aquesta obra, del 1987, ja que les observacions als Països Catalans són posteriors.
És el quiròpter més gros d’Europa. Té un aspecte imponent i superb. La seva coloració general és força uniforme, de tons bruns. A la part dorsal, el pelatge és d’un castany rogenc, i la panxa, bastant més clara, d’un marró groguenc. Els pèls, que són relativament llargs, estan acolorits de manera uniforme de la base a les puntes i estan disposats de forma més aviat atapeïda. El musell, les galtes i les orelles contrasten poc respecte a la resta del cos; són d’un marró fosc, que al voltant dels ulls s’aclareix i esdevé més rosat. El musell és curt, ample i gruixut. Les orelles són molt arrodonides, amb el tragus més ample que no pas llarg. A l’uropatagi té un esperó amb un lòbul postcalcani, molt similar al dels altres nòctuls. El patagi conforma unes ales estretes que poden arribar a fer mig metre d’envergadura.
Les dades biomètriques són: avantbraç de 63 a 69 mm, cua de 55 a 65 mm, cap i cos de 84 a 104 mm, envergadura aproximada de 470 mm, longitud condilobasal de 22 a 24 mm, fila dentària superior (C-M3) de 8,5 a 9,5 mm i pes aproximat de 41 a 76 g.
Àrea de distribució del ratpenat nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus) als Països Catalans.
IDEM, a partir de fonts diverses.
Al final de la primavera, les femelles ocupen les colònies de cria, que només agrupen uns quants exemplars, normalment fins a un màxim de vuit o deu. El naixement de les cries arriba entre el final de maig i el final de juny, en funció de la climatologia de cada lloc. Passades unes sis setmanes, els joves ja poden començar a volar. Durant aquest període els mascles es mantenen apartats en altres refugis. Els parts normalment són d’una o dues cries.
El ratpenat nòctul gegant ha estat observat en vol directe (aparentment migratori) tot seguint la línia de costa catalana. Aquest i altres factors fan pensar que es tracta d’una espècie amb poblacions migradores, que duen a terme moviments de llarga distància.
És un quiròpter de costums forestals, al qual agrada ocupar determinats boscos caducifolis d’alta muntanya. Pot sortir a caçar abans de fer-se fosc. La forma de les ales li permet un vol molt ràpid, de trajectòria recta i normalment a certa alçada. A més de capturar insectes grossos, ocasionalment caça petits ocells. És l’únic quiròpter europeu capaç d’alimentar-se d’aus.
A les Balears, tot i que es disposa de molt poques dades, la seva presència ha estat confirmada a Eivissa i, possiblement, a Mallorca. Al Principat hi ha més dades, sobretot de zones muntanyoses i dels Pirineus (s’ha trobat fins a la cota dels 1.995 m). Al País Valencià hi ha registrades poques observacions.