Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
psicologia de l’esport
Esport general
Psicologia
Àrea d’especialització de la psicologia aplicada a l’esport.
Estudia bàsicament els factors psicològics que influeixen en la participació i el rendiment esportiu i els efectes psicològics derivats de la participació en un programa d’esport o d’exercici físic Pel que fa al primer aspecte, analitza el paper d’aquells factors psicològics que incideixen en la iniciació i en el manteniment de la pràctica esportiva –orientació motivacional, estil de comunicació de l’entrenador, expectatives dels pares, etc – així com en el rendiment de l’esportista –retroalimentació de l’entrenador, autoconfiança, autocontrol emocional, estil atencional Quant al segon…
Open Sports Club
Hípica
Club d’hípica del Prat de Llobregat.
Fundat per a promocionar els esports eqüestres, té seccions de ponis, formació bàsica, alt rendiment i especialització, i escola d’adults Disposa d’installacions en un terreny de 5 ha, amb 200 boxs de cavalls i ponis, pistes de competició, entrenament i formació, i dos picadors coberts Les installacions actuals foren inaugurades el 1997 amb l’objectiu de crear un centre d’alt rendiment per a les especialitats de doma clàssica i salt d’obstacles Organitza l’Open Sports Club-Prohípica i el concurs d’obstacles
Llibreria Quera
Llibreria
Esport general
Llibreria de Barcelona fundada el 2 de febrer 1916 per Josep Quera.
Especialitzada a l’inici en literatura catalana i teatre, s’inaugurà amb el nom de L’Escon i més endavant adoptà el nom de la família Es troba al carrer de Petritxol de Barcelona, al Barri Gòtic, i és l’única llibreria de la ciutat que ha mantingut la situació originària des de l’inici Al començament de la dècada de 1930, el quart dels sis fills de Josep Quera, Joan Quera, s’adonà de l’existència d’un buit de monografies i mapes excursionistes i inicià el canvi d’especialització La Quera publicà el primer catàleg de llibres de muntanya 1937 i en Joan Quera es feu càrrec del…
Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya
![](/sites/default/files/media/EEC/institut_nacional_educacio_fisica.jpg)
Gimnàs de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya
INFEC
Esport general
Centre d’ensenyament superior que té com a missió la formació, l’especialització i el perfeccionament de graduats en educació física i esport, i també la investigació científica en aquest àmbit.
Adscrit a la Generalitat de Catalunya, té dos centres d’ensenyament l’INEFC Barcelona i l’INEFC Lleida El de Barcelona fou creat el 1975 a Esplugues de Llobregat, traspassat a la Generalitat el 1980, i posteriorment traslladat el 1991 a les noves installacions construïdes a Montjuïc dins el projecte de remodelació d’aquesta muntanya de cara als Jocs Olímpics del 1992 Jesús Galilea en fou el primer director 1976-78 Posteriorment, ocuparen el càrrec Francisco Seirullo 1979-81 i 1988-89, Joan Antoni Prat 1980-81, Pere Miró 1984-87, Domènec Blázquez, José Antonio Sancha 1988-2000, Joan Carles…
Reial Club de Polo de Barcelona
![](/sites/default/files/media/EEC/Reial_Club_de_Polo_de_Barcelona.jpg)
Concurs Internacional de Salts de Barcelona del 2012 organitzat pel Reial Club de Polo de Barcelona
© RC DE POLO DE BARCELONA
Esport general
Entitat poliesportiva fundada a Barcelona el 1897, amb el nom de Polo Club de Barcelona arran d’una iniciativa d’un grup de jugadors de polo que practicaven aquest esport al terreny central de l’Hipòdrom de Can Tunis.
L’any 1912 es fusionà amb el Barcelona Jockey Club i adoptà el nom de Real Polo Jockey Club de Barcelona Societat Hípica Es traslladà a la carretera de Sarrià i esdevingué la seu dels concursos hípics que se celebraven a Barcelona El 1914 el Club ja disposava de quatre seccions que foren, i són encara, els pilars de la seva infraestructura esportiva el polo, l’hípica, l’hoquei i el tennis L’any 1932 s’installà a l’avinguda Diagonal, on té la seu encara avui, i el 1939 prengué com a nom oficial el que té actualment A partir d’aleshores s’inicià un període de consolidació de la seva…
,
L’italianisme de la segona meitat del segle XIV
Art gòtic
Nous escenaris i nous interessos després del 1348 Després de la sotragada de la Pesta Negra, la pintura europea va viure una etapa crítica, caracteritzada per canvis importants A Catalunya, les morts de Ferrer i Arnau Bassa, els mestres més notables de les primeres generacions italianitzants, a l’entorn del 1350, crearen un buit essencial que haurien d’intentar omplir alguns nous tallers Aquests s’embrancaren en una difícil i suggestiva transició sobre la qual encara hi ha moltes coses per descobrir i plantejar Les sèries documentals dels anys posteriors a la Pesta Negra menen a un grup, prou…
L’origen de la masia clàssica
Art gòtic
La masia, terme que segons s’entén majoritàriament fa referència a la casa aïllada o habitatge que alhora és centre d’una explotació rural –encara que alguns hi afegeixen que cal que tingui una certa importància des del punt de vista arquitectònic–, ha trigat molts anys a tenir un lloc en la història de l’arquitectura catalana Les raons d’aquesta absència s’haurien de cercar, primer, en el fet que, com a casa rural –i, per tant, obra menor i sense monumentalitat–, ha estat emmarcada dins l’ampli i sovint ambigu ventall de les anomenades “arquitectures populars”, fins i tot en treballs…
La gènesi i l’evolució de la casa pagesa o mas
Art gòtic
Escultura d’un sant Miquel arcàngel que sosté una casa, potser un mas segle XV © MNAC/MAC, núm 24 081 – JCalveras, MMérida i JSagristà La casa pagesa isolada, masia o mas segons el terme al qual dona preferència la historiografia, va esdevenir la forma hegemònica de la tinença camperola al camp català, especialment a la Catalunya Vella, a partir de la feudalització plena dels segles XI i XII Des de llavors, aquestes regions es caracteritzaren per un intens poblament dispers fet d’establiments d’aquesta índole, alhora residència i centres de treball agrícola La dita configuració de l’espai…
La mà d’obra
Art gòtic
Orígens i mobilitat Caplletra I de l’inici del Llibre d’Esdres , de la Bíblia francesa de la catedral de Girona final del segle XIII Dos mestres treballen reconstruint el Temple de Jerusalem Un llança la plomada i l’altre desbasta un carreu amb un pic amb un tallant dentat Tresor de la Catedral de Girona, ms 5 - ©RManent D’on venien els treballadors que construïren els edificis de les ciutats catalanes Els corrents de migració provinents del nord sembla que foren més forts que els que provenien del sud Per tradició històrica i cultural, Catalunya va mirar més cap a l’altra banda dels Pirineus…
La il·lustració de manuscrits en temps de Bernat Martorell
Art gòtic
Crucifixió inclosa en el Salteri ferial i llibre d’hores , atribuïda, juntament amb l’Anunciació i altres miniatures del llibre, a la mà de Bernat Martorell ©AHCB, ms A-398, foli 15v – PParer En el transcurs del segle XV el llibre illustrat a Catalunya va anar perdent la importància de què havia gaudit en etapes anteriors L’escola valenciana es mantingué molt activa, i encara forní un nombre considerable d’obres de qualitat vinculades al taller dels Crespí El rei Alfons el Magnànim, com havia fet Martí l’Humà en temps anteriors, es refià dels miniaturistes de València i els encarregà la…