Resultats de la cerca

Organitzada per la Federació Catalana de Tennis de Taula, ha aplegat alguns dels millors jugadors del món La primera edició tingué lloc al setembre del 1983 al pavelló de la SEAT i la guanyà el suec Ulf Karlsson No es disputà en quatre edicions 1985, 1987, 1996, 2007 El jugador que ha guanyat més cops el torneig, cinc vegades, és el bielorús Vladimir Samsonov 1996, 2010-13, seguit del croat Zoran Primorac 1997-2000

Fou creada per la Federació Catalana de Gimnàstica, sota la direcció del llavors president Joan de la Llera, per a completar el quadre d’activitat internacional de la federació, que tenia des del 1969 el Memorial Blume dedicat a la gimnàstica artística La primera edició se celebrà a Sabadell i, posteriorment, amb intermitències, la competició s’ha anat disputant en seus diverses i ha aplegat bona part de les grans figures de la gimnàstica rítmica mundial

Organitzada pel Club Excursionista de Gràcia, es creà el 1972 en memòria del mossèn Jaume Oliveras Brossa És un tipus de cursa de muntanya, puntuable per a la Copa Catalana de caminades de resistència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que va de la serralada del Montseny al massís de Montserrat Fou biennal i des del 1989 s’organitza anualment El 1998 la sortida es desplaçà a Collformic, al peu del Matagalls La distància és de 81,05 km, que cal cobrir en menys de vint-i-quatre hores, i ha aplegat al voltant de tres mil participants

Fou organitzada per primera vegada l’any 1926 pel Club Natació Atlètic i només deixà de celebrar-se durant la Guerra Civil Espanyola El primer campió fou Ramon Artigas, que posteriorment també guanyà cinc edicions consecutives 1928-32 L’edició del 1927 la guanyà August Heitmann, campió europeu que donà rellevància a la prova A partir del 1941 començà a celebrar-se com a Campionat de Catalunya de gran fons Des del 1992 és organitzada pel Club Natació Atlètic-Barceloneta, nascut de la fusió del CN Atlètic i el CN Barceloneta La prova té lloc dins del marc de les Festes de la Mercè de Barcelona…

S’inicià amb la poesia, gènere en el qual ha continuat publicant posteriorment de manera espaiada Els seus primers reculls poètics, Inventari de límits 1979, premi Marià Manent i Balades d’espeed, poemes destrossats 1986, tracten d’alguns mites de la modernitat Sabates italianes 1987 donà forma literària a guions de ràdio Amb els reculls  Encara queda el blues 1998 i Al Raval 1999 obtingué els premis Ciutat de Tarragona i Rosa Leveroni, respectivament L’any 2006 publicà Les habitacions on visc   Apostà per la narrativa amb la novella  Fora de joc 1988, a la qual seguiren les narracions de …

En el decurs dels treballs de restauració del palau Pallejà aparegueren, a l’octubre del 1997, les restes d’un important conjunt de pintures murals Aquest edifici, situat al carrer de Lledó, 4, ha estat esmentat ocasionalment i de manera errònia amb el nom de palau Fiveller, tot suposant que Joan de Fiveller i de Santcliment, conseller de la ciutat de Barcelona, hi havia viscut L’estança que acollí aquestes pintures havia tingut una alçada de 7,25 m La paret oest feia 5,10 m d’amplada, i la paret orientada a nord, més de 14 m A la paret sud, quatre grans arcades obrien aquest espai al pati…

Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situació dels…

L’hipotètic millor pintor de la ciutat de Barcelona Llorenç Saragossa, natural de Carinyena Aragó, destacà des de ben aviat a Barcelona, on sembla que, entre el 1363 i el 1374, es convertí en l’eventual hereu de Ramon Destorrents, gràcies a alguns encàrrecs que li arribaren de la cort Tot i això, la seva figura resulta encara enigmàtica, ja que no s’ha pogut definir un catàleg del tot fiable que permeti tenir una visió prou nítida de la seva personalitat pictòrica Així doncs, les moltes dades documentals del seu periple creen situacions incòmodes i són origen de diversos debats Saragossa,…

Si bé els reis Alfons el Cast i Jaume el Conqueridor havien escollit sepultura a Poblet, Pere el Gran, en el seu testament del 1282, va mostrar el desig de ser enterrat a Santes Creus Aquesta també va ser la voluntat de Jaume II, que va ocupar el càrrec essent rei de Sicília, després de la mort prematura del seu germà gran Alfons el Liberal el 1291 Santes Creus va viure per aquesta raó unes quantes dècades d’especial esplendor, fins que Pere el Cerimoniós, el 1340, va decidir installar el panteó de la monarquia a Poblet Tomba emmarcada en un arcosoli d’un membre de la nissaga dels Cervelló,…

Integrat en la dinàmica d’un obrador familiar de gran volada, hem vist com Jaume Serra és documentat per primer cop al maig del 1358 A partir d’aquesta data, o des de poc abans, s’estableix el seu primer període d’activitat al costat de Bartomeu Bassa i de Francesc Serra, el seu germà gran i cap de l’obrador vegeu el capítol “El taller dels Serra”, en aquest mateix volum Des de la desaparició d’aquests mestres v 1362-63 la carrera de Jaume es vinculà a la de Pere Serra, acabat de sortir del taller de Destorrents Jaume rebé algunes comandes menors que l’associen a la cort 1362,…