Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Reial Moto Club de Catalunya
AF CEC / CO DE TRIOLA
Motociclisme
Club de motociclisme de Barcelona.
Fundat l’any 1916, el seu predecessor fou la Sociedad de Velocipedistas, fundada el 1891 gràcies a l’impuls de Claudi de Rialp Poc després organitzà les primeres curses ciclistes a Barcelona, tot i que també començà a interessar-se pel motociclisme El 1902 adoptà el nom de Club Fotográfico Deportivo, que el 1905 collaborà en l’organització de la Copa Sportmen’s Club, primera cursa de motocicletes i vehicles de motor d’Espanya L’any 1907 divergències de criteri entre ciclistes i motociclistes de l’entitat obligaren a la seva reorganització, de la qual sorgí el Club Deportivo El…
Reial Moto Club de Catalunya
© AF CEC / CO DE TRIOLA
Motociclisme
Club de motociclisme de Barcelona.
El 1916 adoptà el nom actual, amb el títol de reial Fundat l’any 1916, el seu predecessor fou la Sociedad de Velocipedistas, fundada el 1891 gràcies a l’impuls de Claudi de Rialp Poc després organitzà les primeres curses ciclistes a Barcelona, tot i que també començà a interessar-se pel motociclisme El 1902 adoptà el nom de Club Fotográfico Deportivo, que el 1905 collaborà en l’organització de la Copa Sportmen’s Club, primera cursa de motocicletes i vehicles de motor d’Espanya L’any 1907 divergències de criteri entre ciclistes i motociclistes de l’entitat obligaren a la seva reorganització,…
,
Federació Catalana de Ciclisme
Federació Catalana de Ciclisme
Ciclisme
Organisme rector del ciclisme a Catalunya.
Fundat l’any 1939, les seves arrels es troben en la Unió Regional Catalana, creada l’any 1890 El setembre de 1894 se celebrà a Barcelona la reunió constitutiva de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE, en què es fusionaren la unió regional basco-navarresa i la unió de l’est, formada per Catalunya, Aragó i les Balears Claudi de Rialp tingué un paper destacat en la seva creació i en l’impuls de la revista El Ciclista La UVE es constituí oficialment a Barcelona l’any 1895 Poc abans s’havia creat la Unió Velocipèdica Catalana 1897 En aquest període s’organitzà per primera vegada la…
Igualada Hoquei Club
© ENCICLOPÈDIA CATALANA
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins d’Igualada el 1950.
Fundat el 4 de maig de 1950 sota la presidència de Josep Morera, nasqué com una escissió del Club Patí Igualada, creat el 1949 i desaparegut uns quants anys després El seu primer terreny de joc fou la pista de ball del cinema Astòria, on el 20 de novembre de 1949 s’havia disputat el primer partit d’hoquei sobre patins a Igualada Jugà el primer partit oficial contra el CP Igualada, al qual guanyà per 3-11 en el Campionat de Catalunya de segona divisió La temporada següent 1951-52 obtingué el seu primer ascens i la de 1954-55 es proclamà campió d’Espanya de segona divisió preferent i ascendí a…
,
La plaga de la fil·loxera
Vacunació de ceps, “L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 15-11-1890 BC Claudi Ametlla, amb la seva prosa incisiva i concisa, va descriure sintèticament l’episodi, rememorant la seva vivència a Sarral “de primer els pàmpols es tornaven grocs sobre els sarments més curts els raïms eren menys i més petits després, el cep ja no brostava” L’impacte era tant més fort pel fet que “els tres o quatre anys darrers el vi s’havia pagat a preus meravellosos , perquè morta la vinya a França pel mateix estrall, abans que morís a Catalunya, els negociants pagaren alt el preu del producte destinat a l’…
billar
Arxiu Valerià Parera
Altres esports de pilota o bola
Joc de boles practicat per dos jugadors que consisteix a impulsar amb un tac la bola d’atac perquè en colpegi una altra, fent-les lliscar sobre una taula rectangular de fusta, entapissada de verd, proveïda o no de forats.
Campionat del Món de billar de caramboles en l’especialitat de joc per bandes celebrat a Mollerussa l’any 1979 Arxiu Valerià Parera Segons l’objectiu del joc es distingeixen dues modalitats de billar el de caramboles, si es tracta de fer rebotar les boles, i el de troneres, si l’objectiu és introduir-les a les troneres Cadascuna d’aquestes dues modalitats té, a més, un seguit d’especialitats segons la forma de procedir en el joc El billar de caramboles, conegut com a billar francès, es juga amb tres boles de vori normalment diferenciades per colors sobre una taula sense troneres Cada jugador…
L’astrologia
L’astronomia, com les matemàtiques o la física, començà a assolir una estructura de ciència moderna al final del segle XVII Al mateix temps, l’àrea de coneixement al seu abast va anar quedant molt més ben delimitada del que ho havia estat a la centúria anterior El terme astronomia s’utilitzà molt esporàdicament al llarg dels segles XVI i XVII i, de fet, el saber astronòmic d’aquella època presenta dos vessants clarament diferenciats D’una banda, hi havia el corpus teòric de coneixements, que explicava els fenòmens referents als astres i a l’univers en general Aquest vessant es relacionava…
L'aigua com a factor de civilització
Aqüeducte de les Ferreres, Tarragona, segle I MNAT Un dels trets que reflecteixen més eficaçment la maduresa urbana dels assentaments en general és el desenvolupament de les infraestructures hidràuliques L'organització del proveïment collectiu de l'aigua i la seva evacuació a través d'un sistema de clavegueres és un indici que marca l'adquisició del sentit de ciutat La història de Roma reflecteix puntualment aquest assoliment El pas de nucli de població petit establert sobre el turó del Palatí a una autèntica ciutat al segle VII aC requerí que el primer rei etrusc de Roma, Luci Tarquini Prisc…
La retaulística al Principat
Tot i que les generalitzades destruccions sofertes pel patrimoni artístic català durant els segles XIX i XX —sobretot durant el juliol del 1936— ho han emmascarat, el retaule d’altar pot ser considerat el gènere emblemàtic de la història de l’art català al llarg de l’època moderna En aquella etapa, els retaules van esdevenir el nucli de les relacions artístiques van ser el producte més reclamat per la societat catalana i, evidentment, els treballs que van comprometre la major part de les activitats dels fusters, els escultors, els pintors i els dauradors Convé notar que el gènere de la…
Les primeres revistes d’exili
Publicacions periòdiques editades pels exiliats a França i Anglaterra Una de les característiques més destacables de l’exili català del 1939 va ser la tossuderia a mantenir el testimoniatge de la llengua i la cultura catalanes en les circumstàncies més adverses i en qualsevol dels països que acolliren refugiats catalans Ja en els primers mesos del 1939, quan encara milers de refugiats es trobaven en els camps d’internament francesos, a París van sortir alguns periòdics que reproduïen capçaleres tradicionals La capital francesa va ser el primer centre editor, tant pel que fa a la iniciativa…