Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Joan Pedret
Futbol
Futbolista.
Lateral esquerre, jugà en el Català 1913-14, l’Universitari 1914-16 i el Futbol Club Barcelona 1916-17 L’any 1915 jugà amb la selecció catalana
Rafael Llinàs Pedret
Columbofília
Columbòfil.
S’inicià el 1960 a la Societat Columbòfila de Sant Adrià Es proclamà campió de Catalunya 1988 i d’Espanya 1984, 1988 i guanyà els trofeus Estopiña i La Llave Després creà un colomar on ha criat multitud de coloms campions També ha participat en torneigs internacionals Des del 2009 presideix el Club Columbòfila Andreuenca i, anteriorment, fou vicepresident de la Real Federación Colombófila Española
Jesús Pedret González
Futbol
Porter de futbol.
Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits
Salvador Sagrera Pedret
Futbol
Futbolista.
Jugà en el Futbol Club Barcelona entre les temporades 1947-48 i 1950-51 Anteriorment havia jugat amb el Vic i amb l’ amateur barcelonista Mig i defensa lateral, amb el Barça disputà 34 partits i marcà dos gols Guanyà dues Lligues 1948, 1949, una Copa 1951, una Copa Llatina 1949 i dues Copes Eva Duarte 1948, 1949 Posteriorment jugà amb el Melilla 1951-53, UE Lleida 1953-55, Llevant 1955-56, Artiguense 1956-57 i UE Gramenet 1957-58 Jugà dues vegades amb la selecció catalana
Imma Clopés Gasull
Arxiu Imma Clopés
Atletisme
Atleta especialitzada en proves combinades.
Fou campiona d’Espanya d’heptatló en set ocasions 1994, 1996-2000, 2002 i de Catalunya en sis 1994, 1996, 2000, 2001, 2003, 2004 En pista coberta fou sis vegades seguides campiona d’Espanya 1994-99 de pentatló i tres vegades campiona de Catalunya 1997, 2003, 2004 Establí tres rècords d’Espanya d’heptatló, que deixà en 5 843 punts 2000, i quatre de pentatló, que deixà en 4 234 punts 1998 Fou 36 vegades internacional amb la selecció espanyola, i disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, i els Campionats del Món 1997 i d’Europa 1998 També competí en un Mundial 1995 i un Europeu 1998…
Les taules de patronatge de Bócor i Bètulo
El patronatge fou el sistema utilitzat per Roma com a element de consolidació de la piràmide social Una persona lliure amb pocs recursos o amb el desig de millorar la seva posició podia sollicitar l'empara d'un noble patrici nomenant-lo el seu patró, convertint-se, a la vegada, en client El client devia fidelitat al seu patró i havia de posar-se al seu servei quan fos necessari A canvi, el patró li proporcionava suport, ja fos alimentari, financer, en terres o simplement exercint la seva influència social D'igual manera, un esclau afranquit passava a ser un llibert senyor del seu destí, però…
Els inicis de l’Església catalana
Al segle VIII les terres catalanes coneixien una llarga tradició cristiana iniciada en època romana i consolidada en època visigòtica La conquesta carolíngia, però, va significar una profunda modificació d’aquesta tradició, en el sentit que l’Església catalana a diferència de les altres esglésies hispàniques acabaria vinculant els seus destins a una Església franca, que, sota l’autoritat de l’emperador i del papa, era en vies de perfilar els trets bàsics del que seria l’Església medieval llatina L’Església carolíngia L’Església imperial carolíngia va servir al sobirà en tasques molt diverses…
L’estat feudal
Les lluites fratricides al si de la família comtal de Barcelona i les revoltes aristocràtiques dels anys 1040 i 1080 havien fet trontollar profundament les estructures polítiques i l’ordre social heretats del regne visigot i de l’imperi carolingi Pertocava al comte retrobar el seu poder, perdut en la tempesta d’aquelles lluites internes Durant el seu llarg regnat personal, Ramon Berenguer III 1097-1131 i els fidels del seu cercle recuperaren una part dels drets usurpats pels senyors dels castells Al llarg del segle XII, el reforçament del poder comtal va prosseguir en detriment de l’antiga…
Renaixement de la cultura escrita i la creació artística
A l’entorn de l’any mil, Catalunya conegué una remarcable expansió cultural i artística Els monestirs pirinencs esdevingueren llocs destacats d’Occident en la recerca intellectual Contenien preciosos manuscrits i dispensaven una ensenyança apreciada pertot arreu Foren nombrosos els clergues de tot Europa que hi anaren amb afany d’aprendre Arquitectes arribats de Llombardia obriren els primers tallers de l’art romànic Tant nobles com pagesos i ciutadans subvencionaven la construcció de llocs de culte que acollien una població cada cop més nombrosa Les manifestacions eclesiàstiques de la vida…
La societat romana
As de bronze de Valentia, segle II aC MHCV / GC En el moment de plantejar-se l’estudi de la societat d’un àmbit tan ampli com el proposat, cal tenir en compte la situació del territori en època romana Aquest territori s’encavalcava entre dues províncies la Hispània Citerior, més tard la Tarraconense, i la Gàllia Narbonense, a més de la Vall d’Aran, que pertanyia a l’Aquitània A l’interior de la Citerior cal constatar les subdivisions en conuentus , demarcacions jurídiques peculiars de les Hispànies i d’algunes altres províncies de l’Imperi Romà Els conuentus que aquest estudi emmarca són el…