Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
ferramenta
Altres esports de pilota o bola
Conjunt de modalitats de pilota que engloba la pala curta, la pala llarga i la paleta amb pilota de cuir (o paleta de cuir).
Es juga en un frontó de 36 m, excepte la pala llarga, en què només juguen els professionals i té lloc en un frontó de 54 m La pala curta i la paleta es juguen amb una pala feta de fusta de faig o de freixe, d’uns 50 cm de llargada La curta pesa entre 700 i 800 g, però la paleta té menys gruix, és més ampla de base i pesa entre 580 i 600 g La pilota de pala curta també és una mica més gran i pesant
esports d’hivern
Esports d’hivern
Conjunt de modalitats esportives –de competició o no– que es practiquen sobre la neu o el gel, tant si són naturals com artificials, habitualment a l’hivern.
Tot i amb això, la millora dels transports i les innovacions tecnològiques han permès que es puguin dur a terme en altres èpoques de l’any Es poden classificar en diferents grups, en funció de diverses característiques, com la pràctica individual o en equip, la superfície predominant gel o neu sobre la qual es desenvolupen o l’ús de vehicles, ja siguin motoritzats o no Els esports d’equip practicats sobre el gel requereixen l’ús de patins o de calçat especial per a desplaçar-se sense perdre l’equilibri Aquests són l’hoquei sobre gel, que consisteix a introduir, a la porteria defensada per l’…
Ignasi F. Iquino
Cinematografia
Nom amb què és conegut el director, productor i guionista cinematogràfic Ignasi Ferrés i Iquino.
Vida Fill del compositor Ramon Ferrés i de la cantant Teresa Idel, estudià dibuix i pintura, i el 1933 debutà en el cinema rodant curts, on deixà algun exemple de cinema esportiu com Combat Eloy-Pineda 1934 El 1935 feu a Barcelona el seu primer llarg, Al margen de la ley , amb la seva productora Emisora Films L’esclat de la guerra civil no li impedí rodar Diego Corrientes , estrenat el 1937 i el migmetratge Paquete, el fotógrafo público nº 1 1938 realitzat per a la CNT Acabada la guerra fou contractat per Aureliano Campa de CIFESA per a dirigir nou produccions entre el 1940 i el 1943 Aquesta…
, ,
La política pitiüsa
La societat pitiüsa del tombant del segle XX està marcada per una tendència irrefrenable cap al monocultiu econòmic El sector serveis, és a dir, l’oferta turística i l’ampla gamma d’oferta complementària, ocupen aproximadament el 82% de l’activitat econòmica insular, per sobre de la mitjana balear Durant la dècada dels noranta es consolidà el caràcter altament estacional del turisme, que es concentra els mesos de juliol i agost, tot i els esforços dels responsables polítics per introduir propostes desestacionalitzadores Una de les característiques fonamentals de l’oferta turística,…
L'art macrosquemàtic
Gerra globular decorada amb impressions de Cardium que representen una figura humana, cova de l'Or, Beniarrés, sense referència estratigràfica, ~4 800 aC MAMA / GC Les primeres manifestacions de l'art macrosquemàtic van ser descobertes de manera casual el 1930 a l'espectacular conjunt del pla de Petracos a Castell de Castells Marina Alta La rellevància d'aquestes troballes va afavorir l'inici d'una sèrie de campanyes de prospecció exhaustives i sistemàtiques —dutes a terme per membres del Centre d'Estudis Contestante i dirigides per Mauro Hernández Pérez de la Universitat d'Alacant—,…
L’estudi de la prehistòria i els temps antics
Vas dels guerrers, tossal de Sant Miquel, Llíria, ~segles III-II aC MPV / GC L’anàlisi sobre la prehistòria i els temps antics que segueix constitueix un repte considerable per les seves característiques i els objectius proposats, a mig camí entre l’ambició dels plantejaments i la consciència dels propis límits Entre les primeres, potser la més òbvia per a tothom és la d’abastar un període dilatadíssim —més d’un milió d’anys— i, el que és pitjor, desenvolupar la història de formacions sòcio-econòmiques que tenen poc o res a veure entre elles En efecte, es tracta de realitats socials tan…
La ciutat i els seus estaments
Prohoms, menestrals, poble menut a les ciutats dels segles XVI i XVII, aquesta tríade —que poc més o menys correspon a la noció moderna de la classe dominant, la mitjana i la treballadora— havia reemplaçat de manera efectiva la seva predecessora medieval del capellà, el pagès i el guerrer Com a eficaç sistema de classificació pugnà amb molts d’altres per tal de reduir l’immesurable nombre de gradacions i la complexitat de la societat urbana a proporcions raonables Les identitats Els prohoms o les classes altes eren aleshores els membres més visibles de la societat i, en molts aspectes, els…
La ciutat com a model
Obres al carrer de Mèxic, Barcelona, 26-5-1917 AC / GS La transformació i el creixement de les ciutats als Països Catalans durant les tres primeres dècades del segle XX representen sovint processos parallels El model seguit en la majoria dels casos va ser el resultat de la modernització funcional de les ciutats De ciutats conventuals amb pervivència d’estructures feudals tardanes es passà a la ciutat oberta, sotmesa a les tensions del lliure mercat i, per tant, guiada, encara que no pas del tot determinada, pel planejament urbanístic que s’establia en els diferents nivells Les ciutats…
Els intercanvis comercials
En termes generals, la població de Catalunya, Mallorca i el País Valencià va créixer entre el darrer terç del segle XVIII i la primera meitat del XIX També s’observa una tendència a l’alça de la producció agrícola en conjunt, assolida sobre una base tecnològica tradicional Ara bé, s’ha de matisar aquest aspecte Per exemple, l’increment dels cereals no fou pas uniforme —l’ordi s’estengué més que el blat—, tot i que cal recordar que, generalment, les comunitats catalanes necessitaven aliments estrangers per tal de cobrir els seus dèficits de queviures La seguretat del tràfic mercantil…
El poder i la ideologia
La història de Catalunya d’aquest període es desenvolupà en una societat feudal i estamental, en un món que Déu havia volgut dividit en tres estats el dels oratores o oradors que pregaven a Déu pel poble, el dels bellatores o guerrers que eren els defensors de la societat, i el dels laboratores o treballadors que, llaurant les terres, proveïen al sosteniment de tots Aquesta tripartició creava, per voluntat divina, una estructura jerarquitzada que es justificava per la funció a què estaven destinats els seus respectius membres i en la qual eren especialistes l’oració, la guerra i el treball de…