Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Escola Catalana de l’Esport
Esport general
Entitat esportiva que depèn del Consell Català de l’Esport i de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.
Fou creada l’any 1982 amb l’objectiu de regularitzar i d’homogeneïtzar la formació de tècnics d’esport a Catalunya A la pràctica, però, no fou fins l’any 1994 que es regulà la formació i les titulacions dels tècnics de l’àmbit de les activitats físiques, esportives i especials Actualment la seva finalitat principal és promoure les activitats de formació i és el centre docent autoritzat pel Departament d’Educació de la Generalitat amb competència per a impartir i autoritzar la formació i els ensenyaments esportius
Unió Esportiva Santboiana
© ARXIU JOSEP LLUÍS SIRVENT
Rugbi
Club de rugbi de Sant Boi de Llobregat.
Fou fundat el 1921 per Baldiri Aleu Torras, el qual, després de la Primera Guerra Mundial, estudià a Tolosa, on s’aficionà a aquest esport A la seva tornada a Catalunya, i en ple auge de l’associacionisme, convencé diversos amics seus de la tertúlia de Cal Ninyo per crear el primer club d’aquest esport que hi hagué a Espanya Al juny del 1921 presenciaren el primer partit de rugbi que es disputà a Catalunya entre dos equips francesos, el Narbonne i el Perpignan, al camp del Reial Club Deportiu Espanyol, la qual cosa els acabà de convèncer per crear l’entitat coneguda com la Santboiana Altres…
,
caça
Federació Catalana de Caça
Caça
Pràctica esportiva que consisteix a cercar, perseguir i capturar, viu o mort, un animal en llibertat.
El caçador Joan Urpina, de la Societat de Caçadors L’Alzina de Palau-solità i Plegamans, després de caçar un senglar de 100 kg Federació Catalana de Caça Comprèn moltes modalitats i molt variades, en funció del tipus d’animal caçat, el procediment de caça utilitzat o el tipus de competició La distinció entre caça major i caça menor rau en l’espècie d’animal objecte de cacera El primer tipus de caça engloba les captures dels grans mamífers, que a Catalunya són el senglar, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, el mufló, el cérvol i la daina, i el segon tipus comprèn els petits mamífers,…
Les finances: l'hegemonia de la banca forastera
Una guerra mundial i una crisi bancària, com a pròleg 1914-1922 El marc financer Acció del Banc de Catalunya, 1929 Catalunya és una excepció dintre del conjunt d’Espanya, si tenim en compte que inicià i desenvolupà un procés d’industrialització, seguint el model europeu, malgrat la seva manca de primeres matèries També és una excepció, ara en el conjunt europeu, en el sentit que tant a la Gran Bretanya com al continent, banca i industrialització foren dos conceptes que es mogueren plegats La banca podia facilitar, i havia de fer-ho, el desenvolupament industrial o bé directament prenent una…
1789-1840: Canvi institucional i el creixement econòmic
Introducció Ban de la Junta Superior de Sanitat Epidèmia de febre groga de Catalunya, 1821 L’epidèmia de febre groga el 1821 A l’inici del segle XIX, Catalunya presentava símptomes clars d’esgotament Fam, epidèmies i guerres se succeïen A l’acabament del segle XVIII i a l’inici del XIX la població de Catalunya, com la de la resta dels territoris peninsulars i la d’una gran part del continent europeu, presentava símptomes clars d’esgotament Fam, epidèmies i guerra se succeïen i haurien fet creure en una immediata fractura en la trajectòria ascendent que venia mostrant la població durant cent…
L'agricultura (1914-1984)
Modernització i especialització 1914-1936 Introducció L’agricultura catalana amb relació a l’espanyola Plafons de ceràmica de Xavier Nogués 1921 al celler cooperatiu del Pinell de Brai Terra Alta Com ja han destacat investigacions recents 1 , durant el període objecte d’aquest estudi el conjunt de l’agricultura espanyola va aprofundir en una línia de transformacions que responien en darrer terme a la necessitat del sector d’emmotllar-se a les condicions econòmiques imposades pel desenvolupament del capitalisme, des que el mercat de productes agrícoles i ramaders quedà articulat a nivell…
La modernització dels mitjans de transport a la catalunya del segle XIX
Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que els mitjans tradicionals comportaven unes despeses…