Resultats de la cerca

El neutralisme religiós de l’entitat i les actituds polítiques predominants entre els associats provocaren sovint reaccions hostils en els sectors integristes de la ciutat malgrat això, l’Ateneu esdevingué ben aviat la primera entitat cultural d’Igualada i englobà gent de tots els estaments socials En l’etapa vuitcentista mantingué una escola primària i comercial, dirigida per Francesc de P Bedós, un teatre i una biblioteca Sota la presidència d’Emili Sabaté 1919-35, l’entitat prengué una gran embranzida amb la creació d’un grup escolar, inserit en el moviment pedagògic català, un…

Fou el portaveu de l’Ateneu Igualadí de la classe obrera Tenia un discurs regeneracionista i defensava la pràctica de la cultura física per l’enfortiment moral i físic Contenia articles de divulgació i ressenyes de l’activitat esportiva Fou impulsada per Rossend Calvet Mata Tenia una periodicitat setmanal i se’n publicaren més de 25 números

S’inicià al Capellades Hoquei Club i el 1989 passà a l’Igualada Hoquei Club, en el qual desenvolupà la seva carrera, excepte la temporada 1998-99, que fou cedit al Club Esportiu Noia El 1997 debutà en la màxima categoria i guanyà la Lliga Conquerí la Copa d’Europa 1997 amb el dream team igualadí i la Supercopa d’Europa 2000 Fou internacional en totes les categories amb la selecció espanyola i guanyà un europeu juvenil 1994, un júnior 1997 i una Copa de les Nacions sènior a Montreux 2003, any en què fou tercer en el Campionat del Món Es retirà el 2008

Fundat el 1911, nasqué amb la denominació d’Igualada Football Club Entre el 1912 i el 1915 rebé el nom de Centre d’Esports d’Igualada i a partir del 1920, Ateneu Igualadí SF Fou el club referent de la comarca gràcies sobretot a Francesc Bru, que guanyà els campionats comarcals entre el 1921 i el 1923 i que posteriorment esdevingué seleccionador estatal L’any 1926 es creà un nou club impulsat per estudiants de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, que recuperà el nom d’Igualada Futbol Club Els dos equips foren grans rivals fins a l’esclat de la Guerra Civil El 1939 es constituí…

Fundat el 4 de maig de 1950 sota la presidència de Josep Morera, nasqué com una escissió del Club Patí Igualada, creat el 1949 i desaparegut uns quants anys després El seu primer terreny de joc fou la pista de ball del cinema Astòria, on el 20 de novembre de 1949 s’havia disputat el primer partit d’hoquei sobre patins a Igualada Jugà el primer partit oficial contra el CP Igualada, al qual guanyà per 3-11 en el Campionat de Catalunya de segona divisió La temporada següent 1951-52 obtingué el seu primer ascens i la de 1954-55 es proclamà campió d’Espanya de segona divisió preferent i ascendí a…

A Catalunya, després que els escultors neoclàssics i romàntics visquessin desaprofitats o fins i tot absents del país per manca d’encàrrecs que els permetessin de viure dignament, la generació de l’època de la Restauració borbònica, encapçalada pels germans Venanci i Agapit Vallmitjana, va tenir l’oportunitat de treballar en projectes escultòrics importants, ja que les reformes urbanístiques que van tenir lloc a les grans ciutats durant el darrer quart del segle XIX van propiciar un remarcable increment d’escultura pública monumental Contràriament a la pintura, l’escultura interessava més a…

Els escenògrafs i l’esperit de taller Podem afirmar que els escenògrafs catalans que es distingiren en temps de la Restauració són classificables segons la formació rebuda en els tallers de realització de l’època deixant de banda que molts d’ells passessin per les aules de Llotja a les ordres d’altres escenògrafs, caps de taller, ja consagrats i amb una activitat professional a les espatlles Bo i admetent que aquesta mena de classificacions resulten sempre discutibles, podem així caracteritzar tres grups diferents els escenògrafs que es formaren amb Josep Planella i Coromina 1804-1890,…

Francesc Sardà i Ladico 1877-1912 Socis del Cercle del Liceu a la Peixera 1907 Carbó Barcelona, Cercle del Liceu RM Al tombant dels segles XIX i XX el desenvolupament capitalista havia arribat a tots els racons de l’economia catalana, de manera que en diferents sectors productius s’havien constituït fortunes que en part es van abocar en la construcció de magnífics edificis particulars i en la decoració d’estances privades d’estil modernista Al costat de multitud d’edificis de caràcter públic, la demanda privada d’obres modernistes per part de la burgesia catalana fou importantíssima per als…