Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Club Voleibol Barcelona

Jugadores del Club Voleibol Barcelona
Club Voleibol Barcelona
Voleibol
Club de voleibol femení de Barcelona.
Fundat l’any 1994, prengué el relleu del desaparegut Espanyol-Cornellà L’equip juvenil es proclamà campió d’Espanya el 1995 L’equip sènior ascendí a divisió d’honor estatal la temporada 1998-99 El 2004 signà un acord de collaboració amb el Futbol Club Barcelona i passà a formar part del club com a secció de voleibol femení, adoptant el nom de Club Voleibol Barcelona-Barça Disposa d’una dotzena d’equips en categories inferiors El 2011 l’equip sènior, dirigit per Marta Gens, jugava a la Superlliga femenina 2
Dicen

Primer número de Dicen
© NET EC
Publicacions periòdiques
Futbol
Publicació de futbol en castellà creada a Barcelona el 13 de setembre de 1952.
Fou impulsada per Federico Pastor, Ricardo Albiach i José Luis Cano, membres de l’empresa Ediciones Rápidas, i dirigida per Julián Mir Alguns dels seus primers redactors foren Manuel del Arco, Joan Garcia Castell, María Luz Morales, Ricardo Pastor, Alfredo Rueda i Carme Trias de Bes Editada com a setmanari, tractava principalment l’actualitat del FC Barcelona i del RCD Espanyol L’èxit de la publicació feu que el 4 de febrer de 1965 es convertís en diari, adoptant el subtítol de “primer diario deportivo de la tarde” La segona època també s’inicià essent dirigida per Julián Mir…
,
Joves valors frustrats
Amb criteris teòricament prou objectius, el filtre dels anys garbella els noms d’uns artistes i els situa en majúscules a les pàgines de la Història de l’Art No obstant això, d’altres noms o bé resten en l’oblit per sempre o bé acaben ocupant un lloc immerescut Així, també dins el panorama artístic català del tombant del segle XX, es compten uns quants artistes que, no per falta de mèrits però per circumstàncies diverses, no aconsegueixen brillar com ho van fer d’altres La majoria d’aquests artistes van conviure amb alguns dels que més endavant es convertirien en els grans noms de la…
La il·lustració tradicional
Josep Simont 1875-1968 Retrat cap al 1900 Llapis i carbonet Igualada Anoia Collecció particular Glòria Escala Durant els anys del Modernisme el dibuix va gaudir d’un moment àlgid Aquest moment dolç d’un gènere fins aleshores poc valorat en relació amb altres pràctiques artístiques com la pintura, el van protagonitzar autors tan importants com Ramon Casas, Alexandre de Riquer o Apelles Mestres Si bé ells van encapçalar les tendències estètiques del moviment modernista amb aportacions de primer ordre, una nombrosa generació d’artistes del llapis, menys coneguts, van acompanyar-los en aquesta…
La colla del safrà i les seves derivacions
Joaquim Mir 1873-1940 Sol i ombra 1894 Oli Barcelona, Museu d’Art Modern-MNAC MNAC Durant la darrera dècada del segle XIX, un grup d’artistes catalans de la generació postmodernista que aleshores tot just encetaven la seva carrera, lligaren els seus camins en el que hom coneix com La Colla del Safrà, dita així per una particularitat estètica clau –no pas l’única– dels seus paisatges pictòrics la saturació de grocs i ocres a què sotmetien sovint les seves composicions Aquest apellatiu potser el va donar algun escèptic visitant a la Sala Setena de l’Exposició de Belles Arts i Indústries…
La lluita per la modernitat en l'arquitectura del País Valencià
És possible d’entendre les vicissituds del Modernisme al País Valencià, a partir del 1903, adoptant dues actituds per una banda en analitzar la situació en la qual i contra la qual va actuar és a dir, la institució acadèmica del segle XIX i l’arquitectura historicista i eclèctica que, aleshores, eren expressió directa d’aquella D’altra banda, evitant de caure en les dues alternatives que, encara ara, es mantenen en molts debats sobre el tema el judici de valor depreciatiu –el Modernisme valencià és una pseudoescola–, o la justificació sociològica reductiva –la debilitat del Modernisme…
La literatura en l'època del modernisme
Modernisme i modernitat La primera referència al concepte «modernisme» data, tal com va assenyalar Eduard Valentí i Fiol, de l’any 1884 Va ser el crític Ramon D Perés, a les pàgines de la revista L’Avens 1881-84, qui el va utilitzar a través de la forma «modernista», que aplicava a la cultura catalana del moment amb una clara intenció de desmarcar-se del cofoisme i el provincianisme que caracteritzava, a les acaballes del segle XIX, el «renaixement català» Perés justifica en aquest article la virulència del to de la crítica apareguda a la revista, virulència que es convertirà en una de les…