Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Federació Catalana de Boxa
Boxa
Organisme rector de la boxa a Catalunya.
Fou creat a Barcelona el 1923 El seu precedent fou el Comitè Regional de la Federació Espanyola de Boxa, que desaparegué en crear-se el nou ens La seva posada en marxa es deu, entre d’altres, a Ramon Larruy, pioner d’aquest esport a Catalunya Presidí la seva primera junta directiva Joan Clols Vila, membre del Catalunya Boxing Club Des dels seus inicis, s’encarregà de regular i controlar els combats designar els àrbitres, jutges i cronometradors de les vetllades, i organitzar el Campionat de Catalunya de boxa amateur També creà el Collegi Oficial d’Àrbitres Els anys quaranta i…
Antoni Agulló Rosselló
Atletisme
Atleta, directiu i àrbitre.
S’inicià en el món de l’esport el 1919 com a soci del Centre Excursionista Rafael Casanova de Barcelona Fou un dels fundadors de la secció d’atletisme d’aquesta entitat Un cop dissolta, passà al Reial Club Deportiu Espanyolde Barcelona, on practicà marxa i proves defons, i fou un dels impulsors de la secció de rugbi El 1927 formà part del comitè provincial de la Federació Catalana d’Atletisme El 1929 fou un dels fundadors de la secció d’atletisme del Club Esportiu Júpiter i més endavant de la secció de l’Agrupació Excursionista Icària del Poblenou El 1932 creà Acció Atlètica, on també…
Miquel Arévalo Sangés
Atletisme
Atleta especialista en curses de velocitat.
Dominador d’aquesta especialitat els anys trenta, debutà amb el Club Gimnàstic de Tarragona en els campionats universitaris i guanyà la prova dels 200 m 1930 Posteriorment, competí amb el Futbol Club Barcelona i el Barcelona Universitari Club En quatre ocasions feu el doblet 100-200 m en els Campionats de Catalunya 1930, 1932, 1934, 1935 i en dues en els Campionats d’Espanya 1930, 1932 Guanyà també els 100 m en el Campionat d’Espanya 1933 Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 200 m, els 300 m i els relleus 4 × 100 m i 4 × 400 m, i el rècord de Catalunya dels 100 m Participà en tres…
Miquel Fernández Bada
Museu Colet
Atletisme
Atleta, àrbitre i dirigent esportiu.
Competí pel FC Barcelona 1947-51, l’OAR de Barcelona 1951-55 i l’equip del Cercle Catòlic de Gràcia 1955-58 en curses de velocitat i salt de llargada L’any 1958 deixà la pràctica atlètica i entrà a formar part del Collegi Català de Jutges, que presidí a partir del 1964 Assolí la categoria de jutge estatal el 1964 i de jutge àrbitre estatal el 1972 Formà part del jurat tècnic en dos Jocs Iberoamericans, en un Campionat del Món 1995 i en dos d’Europa 1968, 1975 en pista coberta, i en una Copa del Món 1989, en una Copa d’Europa 1992 i en diverses edicions del Míting Internacional…
Francesc Jordana
Arxiu F. Jordana
Bàdminton
Entrenador i àrbitre de bàdminton.
Començà com a tècnic a l’Escola Anna Mogas de Granollers 1988 i al Club Casino La Garriga 1989 Cursà el títol d’àrbitre nacional i d’entrenador a la Gran Bretanya Fou responsable de formació i cap dels jutges de línia dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Prosseguí la formació com a entrenador a l’escola de la Federació Europea de Bàdminton 1994 També fou entrenador de l’Escola de Bàdminton de la UAB 1990-95, del Club de Bàdminton Bellaterra 1993-95, del Centre de Tecnificació de Bàdminton de la federació catalana 1996-2003, del Club Bàdminton Granollers 1996-2003 i responsable de…
Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques
Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques / Susi Navarro
Submarinisme
Organisme rector de les activitats esportives subaquàtiques a Catalunya.
Constituïda l’any 1967, a redós del naixement de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques, sorgida a partir del Comitè d’Activitats Subaquàtiques, creat el 1947, i que s’integrava dins de la Federació Espanyola de Pesca i Activitats Subaquàtiques En aquella entitat la presència i influència catalana fou fonamental, ja que Catalunya fou la pionera en les activitats subaquàtiques arreu de l’Estat i molts directius hi jugaren un paper destacat Encarregada d’ordenar, impulsar i dirigir l’activitat esportiva subaquàtica, així com de promoure i realitzar accions envers la conservació, la…
doma clàssica
Arxiu B. Ferrer-Salat
Hípica
Modalitat eqüestre, també coneguda com ensinistrament, consistent en l’execució d’una sèrie de represes per a demostrar la preparació del concursant i la franquesa, la submissió, l’equilibri i l’elegància del cavall.
Es basa en el domini del cavall per part del genet, representat en la realització de determinats exercicis amb harmonia La doma comprèn restricció i extinció en el pas, trot i galop i altres moviments laterals El seu origen es remunta al segle III aC, quan els grecs establiren l’art de l’ensinistrament com a mètode de millora de les seves muntures Entre els seus pioners destacà l’escriptor Xenofont, que compilà les diferents tècniques que implementaren aquesta modalitat hípica La doma es desenvolupà amb el propòsit d’aconseguir cavalls dòcils que facilitessin la tasca de la cavalleria militar…
gimnàstica adaptada
Gimnàstica
Gimnàstica practicada per persones amb discapacitat intel·lectual.
Inclou les modalitats de gimnàstica artística i rítmica, regulades pel reglament de Special Olympics International Els competidors s’agrupen en diferents nivells segons el grau de discapacitat Pel que fa a la gimnàstica artística, els esportistes han de seguir unes rutines d’entre 30 i 90 segons en cada aparell, que són avaluades per un grup de jutges Poden competir, dividits en quatre nivells, de manera individual i per equips, en categoria masculina, femenina o mixta En gimnàstica artística masculina competeixen en cavall amb arcs, anelles, salt, paralleles, terra i barra fixa…
volteig
Hípica
Modalitat hípica que consisteix en la realització per un genet, o voltejador, d’un seguit d’exercicis gimnàstics damunt un cavall en moviment guiat amb la corda per un conductor.
El binomi recorre una pista rodona de sorra de 20 m de diàmetre sota el control del conductor que des del centre domina el cavall amb una corda Els concursos es fan en forma de grup de sis a vuit tombarelles, doble o individual En les tres categories, els genets han de fer uns exercicis obligatoris i una coreografia de lliure elecció Els jutges avaluen la compenetració del binomi, l’execució de les proves, les postures artístiques, l’originalitat i la complexitat de l’exercici Genets i amazones competeixen per separat En categoria individual es pot començar a competir a partir dels catorze…
fisioculturisme
Federació Catalana de Físic Culturisme
Culturisme
Activitat esportiva consistent en el desenvolupament de la musculatura del cos amb finalitats estètiques mitjançant exercicis físics específics i dietes adaptades.
També coneguda com culturisme, té per objectiu la definició/consecució d’una musculatura hipertrofiada que mantingui un volum, una definició i una simetria proporcionals Inclou dues disciplines body-form i aixecament amb potència La primera és exclusivament femenina En competició, les practicants realitzen exercicis i rutines acrobàtiques en dues rondes cronometrades La segona, la practiquen homes i dones i inclou tres varietats en funció que els aixecaments es realitzin amb els braços, les cames o l’espatlla Les primeres manifestacions d’aquesta pràctica esportiva es remunten a la Grècia…