Resultats de la cerca
Es mostren 374 resultats
esport adaptat
Els esportistes amb paràlisi cerebral greu utilitzen aparells controlables amb la boca
Xavi Díaz
Esport general
Esport que ha estat modificat o creat per a atendre les necessitats dels individus amb discapacitat física, psíquica o sensorial.
Així, mentre que el bàsquet amb cadira de rodes parteix d’un esport ordinari que ha sofert una sèrie de modificacions perquè les persones amb mobilitat reduïda el puguin practicar, en altres casos s’han creat esports de forma totalment específica i que preveuen característiques pròpies d’una discapacitat, com en el cas de la ceguesa i el golbol L’esport adaptat forma part d’un concepte més ampli, com és el de l’activitat física adaptada Per a facilitar la participació de les persones amb discapacitat, es modifiquen mitjans materials cadires de rodes, pròtesis, esquís, pilotes, etc, els espais…
salvament i socorrisme
Katy Mayr en una prova de rescat de maniquí de salvament i socorrisme
Arxiu K. Mayr
Esports aquàtics
Esport aquàtic practicat en piscina o en aigües obertes que consisteix a executar exercicis físics de resistència i habilitat, amb l’objectiu de mantenir i millorar les habilitats físiques i mentals dels socorristes encarregats d’efectuar salvaments en medi aquàtic.
Les proves de piscina són 200 m de cursa de natació amb obstacles, 50 m de rescat de maniquí, 100 m de cursa combinada de salvament, 100 m de rescat de maniquí amb aletes, 100 m de cursa de socorrista, 200 m de cursa de supersocorrista, llançament de corda, 4 × 25 m de rescat de maniquí, 4 × 50 m de combinada i 4 × 50 m obstacles Antigament també es disputaven les proves de llançament de salvavides o pilota de salvament i 150 m de rescat amb embarcació Les proves d’aigües obertes són nedar-surf, córrer-nedar-córrer, banderes, esprint, cursa amb esquí, cursa amb planxa de salvament, oceanman/…
waterpolo
L’equip de waterpolo del CN Barcelona participà com a selecció estatal en els Jocs Olímpics d’Anvers (1920)
AF CEC / CO DE TRIOLA
Waterpolo
Esport de pilota que confronta dos equips de set jugadors en un espai d’aigua degudament delimitat i senyalitzat (habitualment una piscina).
El camp de joc és rectangular, amb una porteria a cadascun dels dos costats més estrets Els jugadors, diferenciats pel color dels respectius casquets blau o blanc, es disputen la possessió d’una pilota amb la mà, el peu, o qualsevol part del cos, excepte els punys i les dues mans alhora, amb l’objectiu final d’introduir-la a la porteria de l’equip contrari tantes vegades com sigui possible El jugador que ocupa el lloc de porter porta un casquet de color vermell i no està sotmès a les restriccions que tenen els jugadors de camp, però té altres limitacions Origen, expansió i apogeu El waterpolo…
dret de l’esport
dret de l’esport: seu del Comitè Olímpic Internacional, màxim organisme en màteria d’ordenament esportiu
ARNAU GAILLARD
Esport general
L’ordenament jurídic esportiu és constituït per aquelles normes que troben la seva raó de ser en el fet esportiu.
Es podria definir el dret de l’esport com el conjunt de regles jurídiques que tenen com a objecte principal l’ordenació i la regulació de les activitats esportives i que, actualment, ja és acceptat com una branca especialitzada del dret En la seva globalitat, aquest ordenament jurídic esportiu inclou tant les normes dictades per l’Estat o per les comunitats autònomes, que s’aproven amb la finalitat de regular les relacions jurídiques que es generen al voltant de l’esport, com les regles provinents exclusivament de l’ordenament esportiu Aquestes últimes són les normes emanades de les…
tir amb arc
Enric Tarragó, R. Martí, Modesta Artigas, Eugenio Santos, J. Soler i M. Cuixart durant un campionat de tir amb arc el 1950
ARXIU VICENÇ MONGUILLOT
Esports de tir
Esport d’arma practicat amb un arc que consisteix a llançar una sèrie de fletxes contra un blanc situat a diferents distàncies.
Les principals disciplines són tir a l’aire lliure, tir de camp, tir de bosc i tir de sala El tir a l’aire lliure es practica a camp obert i consisteix a efectuar llançaments contra blancs de 122 cm o 80 cm de diàmetre situats a 90 m, 70 m, 50 m i 30 m en categoria masculina i a 70 m, 60 m, 50 m i 30 m en femenina Agrupa diversos rounds sèries El més conegut i olímpic és el Round 2 × 70, en què es tiren dues sèries de trenta-sis fletxes des de 70 m de distància Un dels més habituals és el Round FITA, que consisteix a tirar trenta-sis fletxes des de totes les distàncies També és molt practicat…
golf
Jugadors al green de sorra del Club de Golf Sant Cugat als anys quaranta
Federació Catalana de Golf
Golf
Esport que consisteix a introduir una bola en successius forats colpejant-la amb un pal.
Cada forat consta d’una plata-forma de sortida tee , un terreny més o menys llarg d’herba llisa i segada carrer i una superfície més polida green , on hi ha el forat El carrer està vorejat per herba més alta rough i arbres, i entre el tee i el green poden haver-hi obstacles d’aigua i de sorra búnquers Un recorregut de golf consta de 18 forats Cada jugador pot portar a la bossa fins a 14 pals diferents Es tracta de ficar la bola en cada forat amb el menor nombre de cops possible Cada forat té assignat un nombre de cops per completar-lo par, d’acord amb la…
esquí nòrdic
L’esquí de fons és una modalitat de l’esquí nòrdic que consisteix a esquiar per un pendent suau
Emili Giménez
Esquí
Modalitat d’esquí que comprèn totes les especialitats d’esports d’hivern en què el taló de la bota no va fixat a la base dels esquís.
Inclou l’esquí de fons, els salts d’esquí, la combinada nòrdica, el biatló i l’esquí de telemarc L’esquí de fons consisteix en una cursa d’esquí per un terreny nevat de pendent suau Existeixen diversos tipus de proves segons la distància recorreguda en categoria masculina es competeix en curses de 50 km, 15 km i relleus 4 × 10 km, i en femenina en curses de 30 km, 10 km i relleus 4 × 5 km Ambdues categories també competeixen en proves de persecució, esprint individual i esprint per equips, així com en maratons d’esquí Antigament també s’organitzaven curses de 30, 18 i 10 km en categoria…
motociclisme
Daniel Pedrosa (davant) ha assolit diversos subcampionats del món de MotoGP
MOTO GP – DORNA
Motociclisme
Esport de motor consistent en la realització de curses i proves d’habilitat amb una motocicleta específica per a cadascuna de les diferents modalitats de competició.
Les curses poden ser de velocitat o resistència, sobre una superfície asfaltada o de terra, normalment en circuits tancats o per carretera En aquest darrer escenari les proves més habituals són els rallis i les pujades cronometrades Sobre terrenys accidentats offroad, es disputen proves d’enduro, motocròs i trial Aquesta darrera modalitat consisteix a superar una sèrie d’obstacles, naturals o artificials, en un temps determinat sense posar els peus a terra Altres modalitats motociclistes són les minimotos curses en circuits asfaltats, els quads, els raids, el supermotard curses en circuits…
ciclisme
Cursa de ciclisme celebrada el 1916 a Barcelona durant la festa major de la Mercè i organitzada per l’Sport Ciclista Català
CEC / Co de Triola
Ciclisme
Esport que consisteix en la realització de proves, generalment curses, amb bicicleta.
Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…
esquí alpí
El fotògraf Josep Maria Co de Triola esquiant a Núria el 1916
AF CEC / Perdigó
Esquí
Modalitat d’esquí que consisteix a lliscar per pendents nevats sobre dos esquís als quals se subjecten les botes mitjançant les fixacions.
En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…