Resultats de la cerca

Fundat l’any 1978, la temporada 2010-11 competí a primera territorial Disposa d’un segon equip sènior i d’escola de futbol de base

Fundat el 2009, està format fonamentalment per jugadors indis i disputa la Lliga Catalana de criquet des del 2009 Participà en el triangular que es feu a Barcelona el 2012 per celebrar el Dia de la Independència

S’inicià al futbol sala provinent del futbol Formà part de la selecció catalana de futbol sala i el 2004 aconseguí la medalla de plata en el Campionat d’Europa de la Unió Europea de Futbol Sala UEFS, any que també rebé el premi ARC Posteriorment tornà al futbol, a les files de la UE Estartit, el FC Les Preses, el Peralada CF i el Bàscara FC

Té l’objectiu de promoure i millorar l’ensinistrament i les qualitats naturals dels gossos de les races continentals i britàniques que s’utilitzen per a la modalitat de la caça a mà popularment caça al salt per aixecar les preses, i també millorar els coneixements del caçador Les competicions poden ser amb menció o sense En el primer cas, se segueixen els reglaments de la Real Sociedad Canina de España RSCE i la Federació Internacional Canina, en virtut de l’acord signat l’any 2009 entre la Real Federación Española de Caza RFEC i la RSCE Els resultats de les proves d’iniciació,…

Aquesta modalitat de caça té dues especialitats l’alt vol i el vol ras En la primera, els ocells volen lliurement a gran altura i es llancen en picat per tal de caçar la presa, normalment altres ocells, com perdius, ànecs o còrvids Està reservada a falcons i als seus híbrids Fou iniciada pels àrabs amb la introducció de la caputxa En la segona, el llançament dels ocells es produeix des del puny del falconer Les preses acostumen a ser mamífers petits com conills, llebres o guineus, tot i que a vegades també es cacen altres ocells Els rapinyaires utilitzats són sobretot astors,…

El caçador Joan Urpina, de la Societat de Caçadors L’Alzina de Palau-solità i Plegamans, després de caçar un senglar de 100 kg Federació Catalana de Caça Comprèn moltes modalitats i molt variades, en funció del tipus d’animal caçat, el procediment de caça utilitzat o el tipus de competició La distinció entre caça major i caça menor rau en l’espècie d’animal objecte de cacera El primer tipus de caça engloba les captures dels grans mamífers, que a Catalunya són el senglar, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, el mufló, el cérvol i la daina, i el segon tipus comprèn els petits mamífers,…

Té diverses modalitats, entre les quals sobresurten les dues reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional, que són a la vegada les més practicades en l’àmbit amateur la lluita lliure o lluita lliure olímpica i la lluita grecoromana La primera d’aquestes es practica tant en categoria femenina anomenada lluita femenina com masculina, mentre que la lluita grecoromana només té competició masculina La diferència fonamental entre una i l’altra és que en la lluita lliure el reglament permet aplicar les preses o accions a qualsevol part del cos i es poden emprar activament les cames per a executar…

També són anomenats esports de risc o extrems En realitat, bona part d’aquests deriven d’activitats esportives clàssiques Bé sigui d’una manera organitzada o lliure, la seva pràctica porta associada un grau d’incertesa que no tenen altres esports més reglamentats i limitats en l’espai Aquest element d’incertesa ha resultat un estímul a l’hora de popularitzar-los Cal destacar que, en general, la seva espectacularitat ha aconseguit atreure patrocinadors que han ajudat a desenvolupar-los i ha afavorit l’aparició de nou material esportiu, que en moltes ocasions resulta una variant d’un altre ja…

Existeixen moltes modalitats d’arts marcials, però totes comparteixen com a objectiu la protecció de la integritat física personal En alguns casos, com el taitxitxuan, també poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi Les arts marcials es poden classificar en funció de si emfasitzen l’atac per derrotar el contrincant o aborden l’oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la força d’aquest per a sotmetre’l I també segons les tècniques aplicades en el combat, és a dir, si utilitzen agafades, cops de puny o puntades de peu, i també si usen armes o no…