Resultats de la cerca

Des del 1974 competí amb el Club Tennis Barcino i, des del 1985 fins al 1987, amb el Reial Club de Tennis de Barcelona El 1982 fou campiona de Catalunya de tercera categoria individual i en dobles, i de segona categoria individual El 1984 fou campiona d’Espanya de tennis per equips absoluts amb el Barcino i campiona del primer circuit WTA i el 1986, campiona amb el Barcelona El 1996 fou campiona de Catalunya sub 30 Fou entrenadora del Club Esportiu Hispano Francès 1987-89 i directora de l’escola de tennis del Club Tennis Font Martina 1993-2001 Fou tècnica esportiva de la Federació Catalana de…

Formada al Club Natació Granollers, aconseguí els èxits més rellevants al Club Natació Kallipolis Participà en categoria júnior en el campionat europeu de Berna 1980 i en el d’Innsbruck 1982 Ja en categoria sènior prengué part en el cam-pionat europeu de Roma 1983 i el de Sofia 1985 Per altra banda, participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 en la prova de figures i duet, aquesta última acompanyada d’Anna Tarrés En els Campionats d’Espanya d’estiu i d’hivern, entre els mateixos anys, aconseguí tres medalles d’or per equips, quatre en duets, dues en solo i dues en figures…

El 1989 fou campiona d’Espanya absoluta en classe 420 juntament amb la seva germana Mònica Posteriorment competí en la classe 470 i participà amb la selecció catalana i espanyola de vela L’any 1998 obtingué els primers èxits rellevants acompanyada de Natàlia Via Dufresne Aconseguí la tercera posició en el Campionat del Món en classe 470 2000, 2001 i la tercera posició en el Campionat d’Europa en classe 470 2000, 2001 Guanyà dos Campionats del Món en classe Yngling 2002, 2006, un Campionat d’Europa també en classe Yngling 2006 i un Campionat d’Europa en classe 470 2003 Competí en…

S’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE, la secció d’escalada d’aquest club També fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM i del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, grups d’escalada del Club Muntanyenc Barcelonès CMB i del Centre Excursionista de Catalunya CEC, respectivament A Montserrat protagonitzà primeres ascensions femenines a roques com ara el Timbaler del Bruc, el Queixal, el Ninet, la roca de la Maranya, l’agulla del Pas del Príncep, el Taxi o el Tub, entre els anys 1946 i 1948, acompanyada dels seus germans,…

Es realitzen cinc rutines diferents segons el tipus d’aparell manual utilitzat cèrcol, cinta, corda, maces i pilota Existeix un sisè exercici sense aparells manuals conegut com mans lliures, que es compon d’elements de mans lliures, circumduccions, girs, salts, passos, balanceigs, equilibris i flexions Es competeix en modalitat individual o en conjunts de cinc o sis gimnastes Les rutines individuals duren entre 75 i 90 segons, i les de conjunt, entre 120 i 150 segons La valoració dels jutges, d’un màxim de 30 punts, té en compte la tècnica, l’expressió i la composició de la rutina Tots els…

Hi ha cinc especialitats salts acrobàtics o aerial, bamps o mogul, ballet o acroesquí, esquí cros i esquí d’estil lliure o freeskiing Els salts acrobàtics es fan mitjançant un trampolí recobert de neu, que permet fer salts de fins a 6 m d’alçada que poden ser de fins a 20 m per sobre de la zona d’aterratge Els esquiadors executen una sèrie de tombarelles, girs i tirabuixons que són valorats per un jurat Es valora la tècnica d’enlairament, el salt i l’aterratge L’especialitat de bamps consisteix en un descens amb esquís per una pista escarpada de 250 m plena de monticles i clots, en què s’han…

Les diferents disciplines són trampolí d’1 m, trampolí de 3 m, palanca de 10 m, salt sincronitzat de 3 m i salt sincronitzat de 10 m També hi ha proves de salt de palanca de diferents altures, que es poden classificar en salts d’entre 3 m i 5 m, d’entre 5 m i 8 m i d’entre 8 m i 12 m Els salts des d’una superfície elevada tenen un origen remot Es té constància que ja es practicaven al sud d’Itàlia entre el 400 aC i el 700 aC, com demostra el fresc de la tomba del Nedador en què es representa un jove que salta de cap a l’aigua Els salts com a esport competitiu s’originaren a Suècia i a l’…

Les estructures més habituals al llarg de la història han estat El pilar o espadat construcció el tronc de la qual és format per un sol casteller a cada pis El dos o torre construcció el tronc de la qual és integrat per dos castellers a cada pis, excepte als dos darrers, ocupats per l’aixecador o acotxador i l’enxaneta El tres construcció el tronc de la qual el constitueixen tres castellers per pis, llevat dels pisos de dosos dos castellers –antepenúltim–, aixecador i enxaneta Aquests tres darrers pisos reben el nom de pom de dalt El quatre construcció el tronc de la qual és format per…

En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per desenvolupar la teoria dels rols Tanmateix, les primeres obres que es poden considerar…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…