Resultats de la cerca

Fou fundat al final del 1997 El seu equip de competició guanyà la primera Copa Catalunya 2005 i l’interclubs femení scratch 2009 Disposa d’un camp de 18 forats, així com 9 forats de par 3, i zona de pràctiques, green , zona d’aproximació i escola de pitch-and-putt

També conegut com Golf La Garriga–Best 18, fou inaugurat l’any 2006 Tenia un camp de golf par 3 de divuit forats dissenyat per Alfonso Vidaor i Magí Sardà Fou el primer camp de golf de Catalunya “Best Eighteen”, en què es reproduïen forats de camps reconeguts internacionalment També disposava de camp de pràctiques, green de pràctiques i zona d’aproximació Tancà l’any 2011 però fou reobert vuit mesos després, al principi del 2012

Inaugurat a l’agost del 2001, fou construït amb 9 forats, però l’any 2006 fou ampliat fins als 18 Té camp de pràctiques, putting green , zona d’aproximació i zona de búnquers Organitza diversos torneigs del rànquing de la Federació Catalana de Pitch and Putt i el 2008 organitzà el Campionat de Catalunya absolut En destaca Marta Cucurull, campiona de Catalunya de pitch-and-putt 2011 Té escola de pitch-and-putt També dona servei als membres de l’Associació Esportiva Golf Urgell

Al començament dels anys noranta començà a investigar la història de l’excursionisme a Catalunya i seguí amb l’estudi de la muntanya com a nova geografia cultural De les seves publicacions destaca Els Pirineus maleïts Natura, cultura i economia moral en les societats dites tradicionals 2000, Aproximació a la història de l’excursionisme terrassenc 2001, El paradís indicible La representació de Montserrat a l’edat moderna 2002, Del Paradís a la Nació La muntanya a Catalunya Segles XV-XX 2004 i Història social de l’excursionisme català El franquisme 2008

Klaus Heinnemann considera que la componen aspectes definitoris com ara la presa de decisions al voltant dels actors que hi intervenen, les mateixes institucions i els equipaments que realitzen funcions esportives i les inversions necessàries per a la pràctica de l’esport o els esdeveniments esportius Per a altres autors, l’economia de l’esport és considerada com un conjunt de béns, la producció, el consum, el finançament i la gestió dels quals respon a criteris de racionalitat econòmica En definitiva, es pot considerar pròpiament una disciplina, vinculada amb l’economia, el turisme, el dret…

Vida i obra Orfe de pares, el curs 1864-65 es traslladà a Barcelona, encara que tornà a residir temporalment a la seva ciutat natal Estudià filosofia i lletres i dret, però professionalment fou cap d’administració de la Companyia de Tramvies de Barcelona Des de ben jove intervingué en diversos debats lingüístics i, mogut pel seu catalanisme, participà en moviments polítics Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1870, una de les primeres associacions que, durant el període 1870-75, volien transformar el moviment literari de la Renaixença en un moviment pròpiament polític El 1880 participà…

En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per desenvolupar la teoria dels rols Tanmateix, les primeres obres que es poden considerar…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…