Resultats de la cerca

Participà en la fundació del Futbol Club Barcelona 1899 Com a jugador 1899-1905, disputà 78 partits i marcà 6 gols Jugava preferentment de defensa, i guanyà la Copa Macaya 1902, la Copa Barcelona 1903 i el Campionat de Catalunya 1905, i fou finalista de la primera edició del Campionat d’Espanya 1902 Presidí el club 1903-05, i durant el seu mandat es jugà per primer cop un partit a l’estranger, a Tolosa, davant l’Stade Olympique, i es posaren les primeres xarxes a les porteries Juntament amb el seu germà Ernest, des de l’empresa naviliera familiar importaren el primer material esportiu a…

Fou un dels assistents a l’acte de fundació del Futbol Club Barcelona, el 29 de novembre de 1899 Uns quants dies després, participà en el debut de l’equip contra membres de la colònia anglesa a l’antic velòdrom de la Bonanova Fins el 1903 jugà 31 partits, en què alternà com a davanter i migcampista Fou també el primer tresorer de l’entitat i el seu segon president, entre el 24 d’abril de 1901 i el 5 de setembre de 1902 Un any després tornà a formar part de la junta directiva d’Arthur Witty, com a vocal i, posteriorment, vicepresident Durant el seu mandat l’equip guanyà la Copa…

És considerat el primer torneig internacional de tennis de l’Estat espanyol La primera edició fou organitzada pel Barcelona Lawn Tennis Club, l’Sportverein, el Salut Sport Club, l’Sportsmen’s Club i el Polo Jockey Club La final es jugà a les pistes del Barcelona LTC i Ernest Witty se’n proclamà campió en derrotar Arthur Leask Posteriorment, el concurs fou organitzat per l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i més endavant per l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya Diferents clubs de la ciutat en foren coorganitzadors cedint les seves installacions, en especial el Reial Club…

En tennis fou set vegades campió de Catalunya individual 1904-10 i sis de dobles, amb J de Urruela 1906 i JM Sagnier 1908, 1910, 1911, 1913, 1914 i subcampió d’Espanya 1911 És considerat el millor jugador de la primera època del tennis català i el principal impulsor d’aquest esport a Catalunya Participà en la fundació del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 i en fou el primer president 1899-1904 Formà part de la directiva de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i de Catalunya precedents de la Federació Catalana de Tennis durant més de trenta anys, i impulsà la creació de l’Associació de…

Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor, com a amateur obtingué diversos trofeus i campionats d’Espanya, i participà en l’equip espanyol de Copa Galea que guanyà el 1956 i el 1957, guanyà el torneig de Queens 1960 Abans de professionalitzar-se jugà a la Copa Davis en 1958-60, i posteriorment en 1972-73, amb un total de 33 partits  El 1967 guanyà el títol de dobles de l’únic torneig professional que es jugà a Wimbledon abans dels oberts, juntament amb el mexicà Pancho González Al llarg de la seva carrera aconseguí cinc títols…

Vida i obra Fill d’una família burgesa dedicada al negoci de cotons, estudià comerç Feu d’antiquari i treballà en publicitat 1933-36 El 1919 publicà el seu primer conte a En Patufet Entre el 1925 i el 1936 exercí el periodisme esportiu i realitzà diverses cròniques i articles, amb un estil que incorporava l’humor i elements literaris, en diaris i revistes com La Nau dels Esports , L’Esport Català , El Once  i  Xut,  on signava amb els pseudònims de Fivaller , Donald Duck o Tito Letta  Fou molt actiu i conegut en els ambients del tennis A L’Esport Català publicà, entre el 1925 i el 1926, una…

D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…

Els combats es disputen sobre un quadrilàter limitat per dotze cordes La direcció del combat i la decisió respecte al guanyador recauen en un àrbitre, que és assistit algunes vegades per un nombre variable de jutges Els combats es divideixen en una sèrie de represes d’uns tres minuts de durada La victòria pot ésser obtinguda per punts, per knock-out KO, per desqualificació, per abandó o per inferioritat del contrari Per a la puntuació dels púgils es tenen en compte els atacs efectius amb totes dues mans, la defensa, la tècnica en general, la potència dels cops, la resistència física i la…

La superfície de la pista pot ser de ciment, terra batuda, gespa, moqueta o material sintètic El joc consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar pel damunt de la xarxa i que boti en la pista de l’oponent, de manera que l’adversari no la pugui tornar El mot prové del francès tenez , imperatiu del verb tenir , que s’usava quan un jugador servia la pilota ‘tingueu’ Les mides de la pista varien si es juguen partits individuals 23,77 m × 8,23 m o bé per parelles o dobles l’amplada s’augmenta als 10,97 m La xarxa s’eleva fins a 1,07 m però al centre de la pista davalla fins…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…