Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Ignasi de Quadras Feliu
Escalada
Esquí
Escalador, esquiador i dirigent esportiu.
Presidí la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1939 i la Federació de Muntanyisme i Esquí dels Pirineus Orientals, creada per les autoritats franquistes l’any 1940 Durant la Guerra Civil Espanyola, fou voluntari del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat i participà en la companyia d’esquiadors de l’exèrcit d’Aragó Publicà diferents articles en el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 1935
El Cazador
Caça
Publicacions periòdiques
Revista de caça publicada quinzenalment a Barcelona del 1856 al 1857.
És considerada la primera publicació periòdica catalana de temàtica esportiva Fou l’òrgan d’expressió dels caçadors davant les autoritats, per defensar els seus drets i fer complir les lleis sobre la caça Informava sobre les llicències, la reglamentació d’armes o els períodes de veda i tenia seccions de crònica local i notícies de caça d’Espanya i d’Europa Es venia a l’Armeria Barcelonesa
Club de Pesca Mar Sport
Pesca esportiva
Club de pesca d’Arenys de Mar.
Fundat l’any 1925, inicialment prengué el nom de Club Mar Sport És el segon club de pesca més antic de Catalunya i l’únic que disposa d’una dàrsena pròpia El 1975 les autoritats portuàries li concediren una zona de mar al port d’Arenys de Mar per a fondejar-hi les embarcacions Competeix en campionats estatals de mar-costa i d’embarcació, i el 1997 organitzà el Campionat d’Espanya d’embarcació fondejada
Tomàs Cola Alberich
Boxa
Boxejador.
Debutà al juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 El 1936 passà al bàndol feixista i morí al front durant la batalla de l’Ebre Com a homenatge, les autoritats franquistes atorgaren el seu nom a un dels trofeus de boxa…
Enrique Piñeyro de Queralt
Esport general
Dirigent esportiu.
Al març del 1940 fou nomenat president del Futbol Club Barcelona per decisió del règim franquista sense haver tingut cap relació amb el club Malgrat tot, s’envoltà de directius barcelonistes de tota la vida Sota el seu mandat, el club guanyà la Copa 1942, i al cap d’uns quants dies eludí el descens, en la promoció Tot i presentar la dimissió al juliol d’aquell any, aquesta no fou acceptada per les autoritats estatals i un mes després tornà a la presidència fins a l’agost del 1943, quan tornà a dimitir després de l’11-1 encaixat al camp del Madrid Durant la seva etapa s’ampliaren…
Tomàs Cola i Alberich
Boxa
Boxador.
Debutà el juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, i s’installà a París durant tres anys, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 Interessat pel món del cinema, participà com a actor en la pellícula La tía Ramon a 1927 A França actuà en algunes produccions…
,
Unió Gracienca d’Escacs
Escacs
Club d’escacs del barri de Gràcia de Barcelona.
Un cop acabada la Guerra Civil, les quatre entitats escaquistes de Gràcia Penya Gracienca d’Escacs, Avant Escacs, Club Escacs Gràcia i Cercle Gracienc d’Escacs foren obligades per les autoritats franquistes a fusionar-se per tal d’estar ben controlades Els quatre clubs, després d’una fase intermèdia en què es convertiren en dos, es fusionaren en un de sol, cosa que donà lloc al naixement de la Unió Gracienca d’Escacs, coneguda amb l’acrònim UGA La Penya Gracienca d’Escacs guanyà el primer Campionat de Catalunya per equips 1924 l’any de la seva fundació En el palmarès hi ha cinc…
Camp de les Corts

Camp de les Corts
Enciclopèdia Catalana / Arxiu Cuyàs
Futbol
Estadi de futbol de Barcelona, on jugà el Futbol Club Barcelona entre els anys 1922 i 1957.
Era situat on actualment hi ha l’illa delimitada pels carrers Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat Abans que s’hi construís, la zona corresponia a les finques de Can Guerra i Can Ribot, a les Corts El procés de construcció El camp on jugava el FC Barcelona, al carrer de la Indústria, quedà petit davant dels èxits de l’equip El 1919 s’havia iniciat la denominada Edat d’Or del club i el 27 de juny de 1920 se celebrà una assemblea en què el president, Ricard Graells, exposà per primera vegada la idea de comprar un terreny per edificar-hi un camp propietat de l’…
Domènec Balmanya i Parera
Futbol
Jugador i tècnic de futbol.
Començà jugant amb el Centre Republicà de Girona, Independència Futbol Club, equip juvenil i primer equip del Girona 1929-35 Posteriorment, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1935-37, on jugà d’interior esquerre Se’l conegué també com Mingo Obtingué el Campionat de Catalunya i jugà la final de la Copa del 1936 Durant la Guerra Civil, el Barça marxà de gira a Mèxic i demanà exiliar-se en aquell país i, posteriorment, a França, on fitxà pel Seta 1937-41 Retornà al Barça 1941-44 després d’haver estat sancionat per les autoritats franquistes i es proclamà campió de Copa 1942 La…
,
salt de pont

El salt de pont es popularitzà com a esport d’aventura
ISTOCK
Esports d’aventura
Esport d’aventura consistent a llançar-se des d’un pont subjectat per un arnès a una corda lleugerament elàstica, que deixa el saltador suspès en l’aire.
L’origen prové de l’illa de Pentecosta, Vanuatu, al Pacífic Sud Com a ritual per convertir-se en homes adults, els joves feien salts des d’unes plataformes de fusta amb una liana lligada als peus David Attenborough fou el primer que en parlà en un documental escrit l’any 1960 El primer europeu que feu un salt de pont fou l’escalador Helmut Kiene, que el 1973 es llançà des d’un pont del riu Cailles lligat a un altre pont a 50 m de distància i aconseguí un gran moviment de pèndol Més endavant, l’any 1979, un grup de membres de l’Oxford Dangerous Sport Club es llançaren des del pont de Clifton…