Resultats de la cerca

A la dècada de 1860, juntament amb altres aficionats, com Eusebi Riu Canal o Carles Bosch de la Trinxeria, constituïren un Cercle d’Escacs, al Cafè del Liceu de Barcelona, traslladat després al Cafè Cuyàs L’any 1862, juntament amb Eusebi Riu, fundà la revista mensual El Ajedrez , primera publicació d’escacs a l’Estat El 1865, quan ja s’havia deixat d’editar, se’n publicaren els tretze números en un sol tom

Hi participen esquiadors professionals i aficionats, i és considerada la gran festa de l’esquí de fons de Catalunya i de l’Estat espanyol La prova es divideix en tres categories 10, 20 i 30 km i transcorre en bona part pel pla de Beret Només s’ha deixat de celebrar en dues ocasions l’any 2003 per massa neu i el 2007 per poca Entre els organitzadors destaca Jordi Soler, director de la marxa durant quinze edicions

Creat en homenatge al general José Moscardó, delegat nacional d’esports de l’època, estava reservat a clubs de tercera divisió i es jugava després de la Lliga Es disputà fins el 1969 i assolí un gran prestigi arribà a reunir 25000 persones en la final El Lleida i el Sabadell foren els equips que més vegades el guanyaren, amb quatre títols cadascun El 1971, quan ja havia deixat de disputar-se, s’organitzà un torneig entre els clubs campions per a determinar qui es quedava el trofeu en propietat, que s’adjudicà el Girona

Començà a practicar el tir al Tiro Nacional de Barcelona el 1966 i s’especialitzà en carrabina d’aire comprimit Més tard ingressà com a vocal a la junta directiva de la Federació de Tir Olímpic de Barcelona, de la qual fou secretari 1969-73 i president 1973-78 Promogué totes les modalitats de tir, especialment la d’aire comprimit Creà el Trofeu Josep Sabaté de carrabina i pistola d’aire, competició que se celebrà durant dotze anys També feu cobrir la galeria de tir del Tiro Nacional, que fou la primera galeria de tir coberta d’Espanya Posteriorment, assumí la vicepresidència del Tir Esportiu…

S’inicià com a ciclista de carretera l’any 1991 amb el Club Ciclista Puigcerdà Un parell de temporades després, començà a practicar BTT camp a través i guanyà una màniga del Trofeu Caixa Girona tot i ser juvenil Guanyà la general d’aquesta competició tres cops 1998, 1999, 2000 abans de debutar al Campionat d’Europa i la Copa del Món amb l’equip Monty l’any 2001 El 2002 vestí els colors de Rotor, amb el qual es proclamà campió de Catalunya absolut, i l’any següent guanyà la general de la Copa Catalana Internacional i fou segon a l’Obert d’Espanya amb l’equip Megamo El 2006 fou subcampió de…

Practicà el polo durant més de dotze anys, competint amb el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB, on exercí com a capità de l’equip Participà en diversos trofeus internacionals, però arran d’un accident que patí durant un torneig a la República Dominicana es veié obligat a abandonar l’alta competició El 1962 esdevingué un dels reorganitzadors del polo a Barcelona que, per motius econòmics, s’havia deixat de practicar d’ençà del 1955 També fou un dels promotors de la constitució, el 1964, de la Federació Catalana de Polo, de la qual fou el primer president, i més tard, president d…

Pensat com a substitut de l’antic Circuit de Montjuïc de Barcelona, la construcció s’anà endarrerint fins el 1986, amb l’arribada de Sebastià Salvadó a la presidència del RACC, quan el projecte va rebre l’impuls decisiu La primera pedra fou collocada el 24 de febrer de 1989 L’any 1991 fou inaugurat, amb el nom de Circuit de Catalunya, amb una carrera dels Campionats d’Espanya de velocitat, una setmana abans del bateig internacional, el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 Des d’aquell any el circuit no ha deixat de formar part del calendari anual de la Fórmula 1 L’any 1992 acollí el…

Consisteix a introduir una bola de fusta, de 8 cm de diàmetre i 121-135 g de pes, impulsada amb un tac d’entre 1,24 m i 1,37 m de llargada que té un cap en forma de T, a la porteria de l’equip adversari, formada per dos muntants distanciats 7,5 m El terreny de joc és rectangular 270 m × 140 m i la superfície és d’herba Un partit consta de 4, 5 o 6 temps de 7 min de durada, amb descansos intermedis de 3 min en què els participants poden canviar de cavall Alguns historiadors creuen que l’origen es remunta cap al 400 aC i que el degueren practicar les tribus iranianes, i d’altres cap al 600 aC a…

No s’ha de confondre amb el terme submarinisme , que fa referència al conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives L’ús de l’escafandre és una tècnica d’immersió que permet una autonomia plena i una estada sota l’aigua tan llarga com ho permeti la reserva d’aire comprimit, la profunditat assolida, el temps, etc L’escafandrisme o el busseig pur és un esport individual, en què l’aspecte competitiu té una presència molt escassa Segons la fondària i la pressió a les quals està sotmès el submarinista, podem parlar…

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…