Resultats de la cerca

Fou l’autor del conjunt efímer, avui desaparegut, The seven ages of women , per a la companyia del gas a Londres 1947, on representà un jugador de golf i un de criquet

Jugà 40 partits amb el Futbol Club Barcelona 1900-03 i es proclamà campió de la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903 Més tard es convertí en el president més efímer de la història del Barça, de l’11 de novembre de 1908 al 2 de desembre, quan dimití El succeí Joan Gamper

Fundat el 1983, nasqué com a Associació Esportiva Sagrat Cor en el si del collegi del carrer de la Diputació de Barcelona L’any 2002 ascendí a la categoria de Copa Catalunya i arribà a un acord amb el CEIP Ramon Llull perquè gestionés l’activitat esportiva La temporada 2004-05 prengué el nom actual La temporada 2006-07 assolí l’ascens a la Lliga EBA i, després d’un pas efímer per la categoria, retornà a la Copa Catalunya Centrat en la formació, disposa de nombrosos equips de categories inferiors

Fundat el 1954, es proclamà campió de primera categoria catalana l’any 1959 Posteriorment jugà a la primera divisió estatal i des del 1961, a segona divisió A partir del 1963 jugà al campionat català, amb un pas efímer per segona divisió estatal l’any 1965 Durant els anys setanta jugà habitualment a tercera divisió, i arribà a competir durant dues temporades a primera divisió B Posteriorment jugà en categories inferiors catalanes i al final de la dècada de 1990 jugà a la categoria Copa Catalunya El 2008 baixà de categoria Disposa d’equips en categories inferiors

Practicà el futbol i el 2006 passà a l’atletisme A partir del 2008 s’entrenà al CAR de Sant Cugat A les files del Club Atlètic Igualada, i amb un pas efímer pel Futbol Club Barcelona 2010, guanyà títols catalans i estatals en les categories juvenil, júnior i promesa Amb l’equip espanyol assolí la medalla de bronze en relleus 4 × 100 m en el Campionat d’Europa sub-23 En categoria absoluta, fou campió de Catalunya 2009 i subcampió d’Espanya 2011 de 100 m Formà part de l’equip espanyol en els relleus 4 × 100 m en l’Europeu 2012 i el Mundial 2013, on establí una nova plusmarca estatal

Després d’un pas efímer per la natació, s’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona CNB guiat per Nemesi Ponsati Posteriorment, passà a entrenar-se amb Clemente Ruíz de Porras i aviat demostrà les seves possibilitats Es proclamà campió de Catalunya de decatló 1958, 1960, 1961, salt d’alçada 1956, salt de llargada 1961, triple salt 1961 i llançament de pes 1968, disc 1968 i javelina 1959 També fou campió d’Espanya júnior de triple salt 1958, 1959 i de llançament de pes 1958, i de decatló en categoria absoluta 1958 Un cop retirat exercí d’entrenador, i fou durant molts anys el responsable…

S’inicià a l’Escola Pia de Granollers, i posteriorment al Círcol Catòlic de Badalona, amb el qual arribà al primer equip el 1974 Del 1976 al 1982 jugà al CB Cotonificio de Badalona, on destacà com a base Després d’un pas efímer pel FC Barcelona la temporada 1982-83, jugà tres temporades amb el Club Bàsquet Santa Coloma 1983-86 L’any 1986 retornà al FC Barcelona, on jugà quatre temporades seguides Finalitzà la seva carrera com a jugador del Club Bàsquet Girona 1990-92 Amb el FC Barcelona guanyà cinc Lligues ACB, tres Copes del Rei 1983, 1987, 1988, una Copa Korac 1987 i una Copa Príncep d’…

Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial, es passà a la pintura i el dibuix, i excellí com a caricaturista i ninotaire, especialitzat en la premsa esportiva catalana i, sobretot, barcelonina Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi, amb un simbolisme i un llenguatge característics Emprà el pseudònim de Dove Entre les seves creacions més populars es destaca "l’avi del Barça”, el mite de l’avi carismàtic i bonhomiós del club degà Participà en el primer Saló d’Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Començà com a…

L’origen es remunta al 1939, any en què fou creat el Lérida Balompié , fruit de la fusió entre el Lleida Sport Club i l’AE Lleida Calaveres, amb el suport de l’AEM Associació d’Exalumnes Maristes El seu terreny de joc era el camp de la carretera de Corbins La temporada 1939-40 es proclamà campió de grup de segona regional, però no ascendí a primera regional fins a la següent edició 1940-41 La temporada 1942-43 pujà a tercera divisió i el 8 de juliol de 1945 arribà a un acord de fusió amb el seu gran rival, el CD Leridano, fundat el 1941 i considerat l’equip dels militars jugava a primera…

Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…