Resultats de la cerca

Fundat el 1980, fou un dels primers clubs catalans d’esquaix Organitzà el primer campionat obert del club el 1981 i fou seu del Campionat de Catalunya 1982, 1983 Participà en el Campionat d’Espanya i de Catalunya amb èxits notables En categoria femenina destacà Remei Guitart i en masculina, Juan Martínez i Jordi Aleu Situat al quilòmetre 18 de l’autovia de Castell-defels, tenia sis pistes d’esquaix i també s’hi practicava el frontó i el bowling Desaparegué als anys noranta

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, màster en gestió esportiva als Estats Units i guia d’alta muntanya de l’Escola Pia de Sarrià, s’especialitzà en esports d’aventura i, a banda de l’alpinisme, fou un dels pioners a Catalunya de l’ala de pendent Instructor a l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM des del 1983 i de l’Escola Espanyola de l’Alta Muntanya EEAM des del 1985, la qual dirigí 1994-97 Fou director tècnic de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME fins el 1999 i creà la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia, una ONG creada amb altres alpinistes Sebastià…

S’inicià en l’excursionisme el 1969 com a membre de l’Agrupació Escolta Mossèn Homs i el 1972 ingressà com a soci al Centre Excursionista de Terrassa CET, on fou monitor entre el 1974 i el 1977, primer de la secció infantil i després d’escalada, alpinisme i esquí de muntanya Formà part de la junta de la secció d’alta muntanya, i en fou un dels membres més actius Durant els anys setanta també realitzà les primeres escalades destacades als Pirineus i als Alps El 1978 s’installà a Andorra, on treballà de monitor d’esquí Participà en diverses expedicions del CET, com ara als Andes del Perú 1980,…

Diplomat en funció gerencial a les administracions públiques per ESADE, màster en cooperació internacional i direcció d’ONG i associacions sense ànim de lucre, conferenciant i coach executiu per The International School of Coaching, fou regidor de Parets del Vallès i alcalde d’aquest municipi 2011-18 Aconseguí el primer vuitmil el 1998 Cho Oyu, 8201 m Seguiren el Shisha Pangma 8008 m, com l’anterior, sense oxigen, el 1999, i una primera ascensió a l’Everest per la cara nord en solitari el 2001 El 2003 repetí l’ascensió per la cara sud, notable per les dificultats de la ruta, per les…

Membre del Club Natació Catalunya des del 1965, participà en un Campionat d’Espanya de natació i en diversos torneigs catalans, com la Copa Nadal i les travessies a l’estany de Banyoles i els ports de Barcelona i Tarragona El 1967 s’inicià en salvament aquàtic i obtingué el títol de socorrista Participà en nombrosos Campionats d’Espanya i de Catalunya i en tres Campionats del Món 1967, 1968, 1969 Guanyà la medalla de bronze en 200 m natació amb obstacles en el Campionat del Món 1968 En la mateixa competició assolí dues medalles per equips, una de bronze 1968 i una d’or 1969 Posteriorment fou…

Les proves de piscina són 200 m de cursa de natació amb obstacles, 50 m de rescat de maniquí, 100 m de cursa combinada de salvament, 100 m de rescat de maniquí amb aletes, 100 m de cursa de socorrista, 200 m de cursa de supersocorrista, llançament de corda, 4 × 25 m de rescat de maniquí, 4 × 50 m de combinada i 4 × 50 m obstacles Antigament també es disputaven les proves de llançament de salvavides o pilota de salvament i 150 m de rescat amb embarcació Les proves d’aigües obertes són nedar-surf, córrer-nedar-córrer, banderes, esprint, cursa amb esquí, cursa amb planxa de salvament, oceanman/…

Dins les ciències socials de l’esport, l’antropologia es caracteritza sobretot pel mètode etnogràfic treball de camp, observació participant, diari, entrevistes obertes en profunditat i informants clau la vocació holística, integradora i transdisciplinària la metodologia comparativa l’interès pels aspectes liminars i menys institucionalitzats i per la "mirada distant" sobre els aspectes més normalitzats de la pràctica esportiva Els inicis de la preocupació de l’antropologia per l’esport s’han de buscar al segle XIX i s’emmarquen dins la problemàtica de la difusió dels trets culturals, on…

Format al Sícoris Club de Lleida, s’inicià en el piragüisme impulsat pel seu pare, Manel Craviotto Aconseguí la medalla d’or en la prova de 500 m en K-1 i K-2 en el Campionat d’Europa sub-23 2004 Debutà en categoria sènior el 2003 i l’any següent es proclamà campió d’Espanya de clubs Guanyà la medalla d’or en K-2 a les proves de 200, 500 i 1000 m del Campionat d’Espanya 2005 i novament l’or en 200 m 2006 Feu parella amb Carlos Pérez en les proves de K-2 Ha guanyat la medalla d’or en la prova de 500 m en K-2 en els Jocs Olímpics…

Especialitzat en aigües tranquilles, competí representant el CN Banyoles Fou dues vegades subcampió de la Copa del Món de marató en categoria K-2 2006, 2008 i es classificà en tercera posició a la Copa d’Europa de 10 km en categoria K-2 2006, sempre acompanyat d’Ivan Alonso A més, fou tercer en la Copa del Món 2010 amb Jorge Alonso, amb qui també guanyà la medalla de plata en el Campionat del Món de marató 2010 Es proclamà tres vegades campió estatal de piragüisme en categoria K-2 i K-4, i una vegada campió de marató en K-2 El…

S’inicià al Club Piragüisme Castelldefels i aconseguí diverses medalles en K-1, K-2 i K-4 en els Campionats d’Espanya júnior 1999, 2000 En categoria sènior, conquerí la medalla d’or en 500 m i 1000 m i la de plata en 200 m, totes en K-1, en el Campionat d’Espanya 2002 Participà en diversos Campionats d’Europa i del Món 2001, 2002 i fou cinquena en la prova de 1000 m en K-1 a la Copa del Món 2001 També competí en proves com el Descens Internacional del Sella i del Pisuerga Posteriorment, formà part del comitè d’aigües tranquilles…