Resultats de la cerca

Fou una de les iniciatives que es dugueren a terme per a la divulgació dels Jocs Olímpics de Barcelona De caràcter eminentment didàctic, descrivia aspectes tècnics i històrics dels esports que tractava Fou editada per La Vanguardia i en fou director José Luis López Va cloure la sèrie Andreu Mercè Varela amb un número dedicat a la història dels Jocs Olímpics de l’era moderna

Supervisada per la Federació Catalana de Futbol, tingué la collaboració de J J Castillo, A Ollé Bertran, A Maluquer i Pedro Escartín, entre d’altres D’afany divulgador, alternava els articles de tècnica amb notícies sobre les figures del futbol europeu i sud-americà Se’n publicaren com a mínim 4 números

Fundador i primer secretari de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Collaborà a L’Excursionista i Memòries volums I, III i VIII i a l' Àlbum Monumental-Pintoresc de Catalunya 1879 Publicà Lo castell de Burriac d’Argentona 1878, entre altres monografies

Tingueren el propòsit de difondre els autors, les institucions i els títols que han estat cabdals en la història de l’esport català En foren autors Carles Santacana, Xavier Pujadas i Conrad Vilanou, entre d’altres Se’n publicaren deu números

Començà a practicar l’espeleologia el 1969 Ingressà a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc i fou fundador del Grup Geogràfic de Gràcia 1974 i de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, del qual fou primer president Realitzà exploracions i estudis sobre els relleus càrstics a Catalunya i a les serralades pirinenques d’Arañonera i Escuain, a Aragó És autor de les monografies Les mines de Can Palomeres 1988, Grans Cavitats de Catalunya , en dos volums 1989-90, La aventura de Arañonera 1992 i Sota la sal de Cardona 2002

Especialitzada a l’inici en literatura catalana i teatre, s’inaugurà amb el nom de L’Escon i més endavant adoptà el nom de la família Es troba al carrer de Petritxol de Barcelona, al Barri Gòtic, i és l’única llibreria de la ciutat que ha mantingut la situació originària des de l’inici Al començament de la dècada de 1930, el quart dels sis fills de Josep Quera, Joan Quera, s’adonà de l’existència d’un buit de monografies i mapes excursionistes i inicià el canvi d’especialització La Quera publicà el primer catàleg de llibres de muntanya 1937 i en Joan Quera es feu càrrec del…

S’inicià al Grup d’Espeleologia del Foment Martinenc GEFOMA el 1971, del qual fou directiu Des del 1979 fou membre de la Secció d’Investigacions Espeleològiques SIE del Centre Excursionista Àliga Fins el 1979 formà part de l’equip de rescat espeleològic de la Companyia Alpina de la Creu Roja de Barcelona i del Grup de Socors a Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Fou membre del Comitè Català d’Espeleologia de la FEEC, del Club Deportivo de Ingenieros Industriales de Madrid i de l’Spéléo Club de París Durant les dècades de 1970 i 1980 explorà grans cavitats…

Practicà l’hoquei sobre herba i es proclamà campió d’Espanya amb l’equip del Futbol Club Barcelona S’inicià com a redactor el 1935 al diari El Matí , i treballà a Mundo Deportivo , Destino i La Vanguardia Fou corresponsal de Tele/expres , L’Equipe i Le Matin Cobrí tots els Jocs Olímpics, tant d’estiu com d’hivern, des del 1948, excepte els de Melbourne 1956, i totes les Copes del Món de futbol durant el mateix període fou cap de premsa de Barcelona en l’edició del 1982 Gran olimpista, fou un dels principals collaboradors de Joan Antoni Samaranch i formà part del COOB’92 Com a dirigent…

Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives 1894, que presidí Fou el primer president de…

En l’àmbit internacional podem considerar que fins la dècada de 1970 la major part d’aproximacions històriques a l’esport tenien un caràcter descriptiu i en bona mesura amateur Posteriorment s’ha anat consolidant una història acadèmica, sorgida en el marc de les reflexions del conjunt de les ciències socials sobre l’esport i influïda per la història social Entre els autors que més van contribuir a aquesta nova perspectiva cal citar els sociòlegs Eric Dunning i Norbert Elias, que van vincular l’esport al procés de civilització l’historiador nord-americà Richard Mandell, que va…