Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Centre Excursionista de Lleida
5a edició de la cursa Cuita el Sol d’una milla vertical, organitzada anualment pel Centre Excursionista de Lleida
© ARXIU CE LLEIDA
Excursionisme
Entitat esportiva i cultural fundada a Lleida el 1906.
Nasqué amb el propòsit d’estudiar la història, l’art i l’arqueologia de Catalunya Les seccions inicials foren les d’arqueologia, folklore, ciències naturals i fotografia i, posteriorment, es creà la secció d’esports de muntanya Entre el 1908 i el 1916 publicà un butlletí, i el 1911 publicà les actes del Primer Congrés Excursionista de Catalunya, celebrat a Lleida Després de la Guerra Civil reprengué l’activitat el 1943 com a delegació del Centre Excursionista de Catalunya a Lleida, constituïda per membres de l’anterior etapa i del Centre Excursionista Pla i Muntanya Impulsà les seccions d’…
,
Societat Catalana de Medicina de l’Esport
Cartell del congrés de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport del 2013
SOCIETAT CATALANA DE MEDICINA DE L’ESPORT
Esport general
Institució catalana que promou la investigació i el desenvolupament de la medicina de l’esport.
El 1961 es creà la Federación Barcelonesa de Medicina del Deporte, sota la presidència de Joaquim Cabot Boix Posteriorment, nasqueren les federacions provincials de Girona, Lleida i Tarragona, les quals, en unir-se a la de Barcelona, formaren la Federació Catalana de Medicina de l’Esport Aquesta entitat donà ben aviat suport assistencial als esportistes a través dels seus centres i organitzà reunions científiques, amb el suport primerament de la Residència Blume i després de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, i diferents congressos de caràcter estatal i…
raquetes de neu
Laia Andreu, campiona d’Europa de raquetes de neu durant una prova de la Copa d’Europa del 2011
FEEC
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern que consisteix a desplaçar-se amb raquetes de neu sobre terreny nevat.
Les raquetes de neu començaren a utilitzar-se a l’Àsia Central aproximadament l’any 4000 aC Des d’allí, diversos grups humans migraren cap a Sibèria, Escandinàvia i Amèrica Durant l’edat moderna els indígenes nord-americans foren experts en l’ús de raquetes per desplaçar-se sobre la neu, tècnica que els buscadors d’or i comerciants de pell europeus establerts al Canadà i al nord dels EUA assimilaren durant els segles XVIII i XIX El 1840 es fundà al Canadà el primer club de raquetes de neu el Montreal Snowshoe Club, que tres anys després organitzà les primeres curses i que inspirà la creació…
surf de vela
Practicant surf de vela a la platja de Pals
Arxiu A. Galí
Altres esports nàutics
Disciplina de vela lleugera practicada amb una planxa equipada amb un pal de base articulada i una vela triangular amb botavara, per a un sol tripulant que va a peu dret agafat a la botavara.
En el món anglosaxó és conegut com windsurf Hi ha diferents classes de surf de vela segons les característiques de la planxa Les que tenen recorreguts de competició similars als de la vela lleugera són classe olímpica, escollida per la Federació Internacional de Vela ISAF per a participar en els Jocs Olímpics i que actualment és la RSX, fórmula windsurfing, que utilitza planxes més petites per a assolir velocitats elevades raceboard, que engloba totes les planxes de vela amb orsa i techno 293, escollida a escala internacional per a competicions de nivell infantil i juvenil D’altra banda,…
excursionisme
Excursionisme: refugi de la Renclusa, a la vall de Benasc
AF CEC
Excursionisme
Sota el concepte d’excursionisme s’inclouen una sèrie d’esports que es desenvolupen a la muntanya, tot i que en els seus inicis la pràctica esportiva –fonamentalment la caminada– només era un mitjà per a aconseguir els objectius científics, culturals i polítics que els seus primers practicants es proposaven.
El seu naixement institucional se situa l’any 1876, amb la creació a Barcelona de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, tot i que hi ha alguns precedents anteriors a diferents ciutats del nostre país Fou una manifestació del moviment cultural conegut com a Renaixença, que pretenia la recuperació nacional de Catalunya Era precisament amb aquesta finalitat que es feien excursions pel país a la recerca dels elements propis de la identitat nacional, fonamentalment elements de tipus cultural folklore, història, arqueologia, llengua, etc, tot i que en un segon moment també es…
ciclisme de pista
Cursa al velòdrom de Reus, inaugurat l’any 1895
Enciclopèdia Catalana / M. Manent
Ciclisme
Modalitat de ciclisme practicada en un espai tancat, anomenat velòdrom, dotat d’una pista el·líptica de llargària variable, normalment a partir de 250 m de corda, amb les corbes peraltades i amb graderies per a presenciar en directe la competició.
La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…
gimnàstica
Armand Blume, especialitzat en gimnàstica artística, i pare de Joaquim i Elena Blume, obrí el Gimnàs Blume el 1942
Arxiu Família Blume
Gimnàstica
Esport consistent en l’execució exacta i harmònica d’una sèrie de moviments corporals definits de manera precisa.
Es compon d’un seguit d’exercicis físics dissenyats amb propòsit terapèutic, educatiu o competitiu La gimnàstica terapèutica inclou exercicis que alleugen molèsties físiques o milloren la condició física en general Hi està associada la gimnàstica de manteniment de la forma, dins la qual s’hi inclouen activitats com l’aeròbic, la gimnàstica correctiva, la gimnàstica sueca i l’aiguagim La gimnàstica educativa instrueix els estudiants en la millora de capacitats físiques com l’agilitat, la força o el ritme La gimnàstica de competició inclou una sèrie de proves en categoria masculina i femenina,…
castells
Castells: Pilar de vuit amb folre i manilles de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a les festes de Santa Úrsula del 2009
Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls
Folklore
Altres esports
Pràctica popular i autòctona de Catalunya que consisteix a bastir construccions humanes.
Les estructures més habituals al llarg de la història han estat El pilar o espadat construcció el tronc de la qual és format per un sol casteller a cada pis El dos o torre construcció el tronc de la qual és integrat per dos castellers a cada pis, excepte als dos darrers, ocupats per l’aixecador o acotxador i l’enxaneta El tres construcció el tronc de la qual el constitueixen tres castellers per pis, llevat dels pisos de dosos dos castellers –antepenúltim–, aixecador i enxaneta Aquests tres darrers pisos reben el nom de pom de dalt El quatre construcció el tronc de la qual és format per…
tir olímpic
Josep Triquell, campió del món d’armes històriques
ARXIU JOSEP MARIA TRIQUELL
Esports de tir
Esport que consisteix a disparar diverses sèries de trets amb una arma de foc sobre un blanc, mòbil o fix, situat o llançat a determinades distàncies.
Les dues principals modalitats són el tir al plat i el tir de precisió La primera es disputa a l’aire lliure amb escopetes de calibre de 12 mm i cartutxos de plom de 24 g o 28 g El tirador prova de trencar els plats llançats en diferents direccions per una màquina llançaplats o més En són disciplines la fossa olímpica o trap, l’skeet, la doble fossa en què es llancen dos plats simultàniament, la fossa universal i la minifossa El tir de precisió consisteix a encertar un blanc fix o mòbil situat a una distància determinada Consta de les disciplines de carrabina, pistola i arma curta esportiva…
motociclisme
Daniel Pedrosa (davant) ha assolit diversos subcampionats del món de MotoGP
MOTO GP – DORNA
Motociclisme
Esport de motor consistent en la realització de curses i proves d’habilitat amb una motocicleta específica per a cadascuna de les diferents modalitats de competició.
Les curses poden ser de velocitat o resistència, sobre una superfície asfaltada o de terra, normalment en circuits tancats o per carretera En aquest darrer escenari les proves més habituals són els rallis i les pujades cronometrades Sobre terrenys accidentats offroad, es disputen proves d’enduro, motocròs i trial Aquesta darrera modalitat consisteix a superar una sèrie d’obstacles, naturals o artificials, en un temps determinat sense posar els peus a terra Altres modalitats motociclistes són les minimotos curses en circuits asfaltats, els quads, els raids, el supermotard curses en circuits…