Resultats de la cerca

Entitat cultural per a la defensa dels interessos dels professors d’ambdues especialitats i per a la difusió i la promoció d’aquestes disciplines El seu objectiu és la fundació d’una federació catalana d’aquestes especialitats

Cinturó negre setè dan, presidí el departament de karate de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Aplicades 1971 Ocupà el càrrec de vicepresident de la Federació Catalana de Karate 1980-81 Fou mestre estatal d’aquest esport, jutge de kumite i professor diplomat de tai-jutsu per la federació francesa Impartí classes d’arts marcials al Gimnàs Guinardó, establiment que regentà els anys setanta a Barcelona, on tingué el suport del mestre Rafael Serrano Fundà l’Organització Catalana de Karate Des del 1991 la Copa Catalana ha dut el nom de Memorial Vicente del Olmo

S’inicià en la pràctica del judo a Barcelona de la mà del mestre Henry Birbaum i entrenà sota les seves ordres al Club Judo Barcelona Competí com a pes lleuger i es proclamà tres cops campió d’Espanya en diverses categories 1962, 1963, 1964 Integrà l’equip estatal i participà en cinc Campionats d’Europa i en un Campionat del Món 1961 El 1965, una lesió a l’esquena provocà la seva retirada Es dedicà a l’arbitratge i exercí com a professor al Judo Club Bilbao Posteriorment obrí el seu propi gimnàs a Bilbao, el Shin Gi Tai Publicà llibres i manuals de judo, com El libro del judoka…

Es desenvolupà a partir de formes antigues d’exercicis de tao-yin i de txikung, combinades amb tècniques de circulació del qi energia vital, de respiració i d’elements marcials Els moviments són lents, fluids i coordinats amb la respiració Hi ha diverses escoles com la Yang, la Wu, la Sun, la Chen i la Wudang En l’àmbit esportiu, es fan competicions de mà buida o amb armes bastons curts, espasa, llança, sabre, ventall, individuals, per parelles o en grups, regulades habitualment per les federacions de karate i les seves disciplines associades A Catalunya, hi ha l’Associació de Professors de…

Es compon de dues especialitats, taolu rutines i sanda combat Les rutines són patrons d’exercicis i maniobres gimnàstiques basades en les arts marcials xineses que permeten jutjar l’habilitat dels competidors Comprenen moviments bàsics puntades de peu, cops de puny, salts, girs, posicions, equilibris relacionats amb els estils tradicionals de lluita que poden ser modificats per a demostrar una major habilitat nandu Es divideixen en rutines amb armes pal gunshu , llança qiangshu , espasa jian-shu , sabre daoshu o sense armes També hi ha rutines d’exhibició de mà buida, individuals o en…

És una disciplina de combat del grup dels jujutsu, mètodes utilitzats pels samurais Les escoles antigues que utilitzaren aquesta denominació, que significa l’art ‘jutsu’ del cos ‘tai’, foren Asayama Ichiden ryu, Kaishin ryu, Nagao ryu, Yano ryu, Takagi ryu i Shinden Fudo ryu, entre d’altres Les escoles tradicionals, on tenen rellevància les tècniques utilitzades, són tant de defensa com d’atac, sense armes o amb armes de petites dimensions El 1951 el mestre Mochizuki Minoru fou enviat a Europa per divulgar diferents arts marcials japoneses Entre els seus alumnes cal destacar Jim…

Els seus orígens se situen a les illes Ryukyu Japó durant el segle XIX Es desenvolupà a partir del kenpo i les arts marcials xineses A la dècada dels anys vint del segle XX s’introduí la seva pràctica al Japó de la mà de les exhibicions realitzades pel mestre Gichin Funakoshi, considerat el pare del karate modern El 1961 es fundà la Federació Mundial de Karate WKF, que organitzà el primer Campionat Mundial el 1970 a Tòquio El 1963 es creà la Federació Europea de Karate EKF El 2000 el karate esdevingué modalitat olímpica coincidint amb la disputa dels Jocs de Sydney El nivell de coneixements d…