Resultats de la cerca

S’inicià en l’esgrima l’any 1969 al seu país natal El 1987 fou contractat per la Federació Catalana d’Esgrima com a tècnic Durant la seva carrera compaginà l’esgrima esportiva amb l’esgrima teatral, i fou figurant de l’Òpera de Frankfurt El 1999 fundà a Barcelona la sala d’armes Escola Hongaresa

Fundada el 1904 per Santiago Oliveras, fou un dels referents de la vida associativa, cultural i esportiva de l’Hospitalet de Llobregat Destacà per la seva tradició teatral, però també per la pràctica del basquetbol El 1928 Josep Maria Feliu creà la secció de bàsquet, que fou una de les pioneres d’aquest esport a Catalunya Jugà preferentment en categories territorials i el 1980 guanyà el Campionat de primera catalana Disposa d’escola de bàsquet i equips en categories inferiors Juga al Nou Pavelló del Centre

Començà com a dibuixant a L’Esquella de la Torratxa 1915, Papitu 1916 i Patufet 1916 Collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya 1933 i D’Ací i d’Allà Dirigí els setmanaris humorístics esportius Xut 1922 i El Once 1954 Creà “l’avi del Barça” i també treballà com a caricaturista en el cinema, on collaborà amb Cinopolis 1929, La Llanterna Sonora 1931 i Xut , que tenia secció cinematogràfica Treballà a Ràdio Barcelona 1933 i Ràdio Associació de Catalunya Escriví l’obra teatral Ha guanyat el Barça 1949

Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a  Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a  En Patufet  durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques,  El Be Negre  1935-36,  Papitu,  Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya ,  Locus  1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán  També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo , Barcelona …

Vida Considerat un dels pioners del cine català, es dedicà inicialment a la fotografia de la mà del seu germà gran, Francesc, que era fotògraf professional Fou operador de reportatges de la sucursal de la Gaumont a Barcelona i cap el 1902 viatjà a París per treballar a la seu central de la firma De retorn a Barcelona, el 1905 filmà per al catàleg de la casa fragments de sarsueles sonoritzats pel mètode Chronophone Bohemios , El dúo de la africana , La gatita blanca i El húsar de la guardia El 1906 entrà amb el seu germà Ramon a la casa Marro-Soler, convertida en la Hispano Films, com a…

Estudià filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novellística constituïren els eixos de la seva activitat literària Escriví algunes de les seves obres en català Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l’ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d’esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint el portà a adoptar la forma de pamflet o de manifest Manifiesto subnormal 1970, Crónica sentimental de España…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…