Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Josep Tolosa Carreras

Josep Tolosa Carreras (1895)
Escacs
Jugador d’escacs.
Impulsà els escacs a Catalunya al final del segle XIX Soci del Cercle d’Escacs del Café del Recreo, al carrer d’Escudellers de Barcelona, i de l’escaquístic Cafè Anglès Problemista, fou alumne de Joan Carbó Batlle i mestre de Josep Paluzie Lucena i de Valentí Marín Llovet El 1867 collaborà en la revista Teoría y práctica del ajedrez Fou redactor de la secció de problemes de la revista La Columna de Madrid Publicà el llibre Traité analytique du probleme d’échecs 1892 El 1883 s’encarregà de la columna d’escacs del setmanari La Ilustración Collaborà també en Ruy López 1896-99 A més, fou…
Conrad Vilanou Torrano
Esport general
Educació
Pedagog.
Catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en l’anàlisi dels conceptes, els discursos i les narratives pedagògiques i aprofundí en la història de l’educació física i de l’esport També s’ocupà de la contribució del Dr Emili Mira a la psicologia de l’esport i d’aspectes relacionats amb la pedagogia olímpica Dirigeix la revista Temps d’Educació i és autor de llibres relacionats amb la pedagogia i l’esport, com L’esport a Sants-Montjuïc 1994, Historia de la educación física y el deporte a través de los textos 1995 i Més enllà de l’…
Joan Antoni Prat Subirana
Esport general
Professor d’educació física.
Llicenciat a l’INEF de Madrid i doctor honoris causa per la Universitat de Sant Petersburg, fou professor d’estructura del moviment i de teoria i pràctica de l’entrenament a l’INEFC de Barcelona, centre del qual fou director 1980-81, i professor a l’INEFC de Lleida, on es jubilà l’any 2012 Membre de l’Andròmeda Fundació, també coordinà el màster en Hipologia de l’INEFC D’altra banda, fou el primer director del CAR de Sant Cugat 1987-95, cap del servei de docència i investigació de la Secretaria General de l’Esport, coordinador dels projectes de biomecànica dels Jocs Olímpics de…
Joan Solé Fortó

Joan Solé Fortó
ARXIU J. SOLÉ
Esport general
Professor d’educació física i preparador físic.
Especialista en alt rendiment esportiu, es doctorà en Ciències de l’Educació i fou professor de l’INEFC de Lleida Posteriorment, fou preparador físic al CAR de Sant Cugat, professor de l’INEFC de Barcelona i catedràtic de Planificació i Programació de l’Entrenament Esportiu És professor del màster Rendiment Esportiu Tecnificació i Alt Nivell i Alt Rendiment en Esports Collectius Forma part del Grup d’Investigació en Ciències de l’Esport Assessor de seleccions estatals i de clubs professionals, fou preparador físic del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona durant cinc anys També fou…
taijutsu

Alumnes de taijutsu al club Shintaikan
Arxiu Shintaikan
Altres esports de combat
Art marcial d’origen japonès.
És una disciplina de combat del grup dels jujutsu, mètodes utilitzats pels samurais Les escoles antigues que utilitzaren aquesta denominació, que significa l’art ‘jutsu’ del cos ‘tai’, foren Asayama Ichiden ryu, Kaishin ryu, Nagao ryu, Yano ryu, Takagi ryu i Shinden Fudo ryu, entre d’altres Les escoles tradicionals, on tenen rellevància les tècniques utilitzades, són tant de defensa com d’atac, sense armes o amb armes de petites dimensions El 1951 el mestre Mochizuki Minoru fou enviat a Europa per divulgar diferents arts marcials japoneses Entre els seus alumnes cal destacar Jim Alcheik, que…
Jaume Massó i Torrents
Jaume Massó i Torrents en un carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Història
Literatura
Excursionisme
Editor, erudit i escriptor.
Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…
, , , ,
escacs

En els escacs cada jugador disposa de setze peces d’un mateix color
NET EC
Escacs
Joc d’estratègia que disputen dos contrincants damunt d’un tauler de seixanta-quatre caselles dividit en vuit files i vuit columnes.
Cada jugador disposa de setze peces vuit peons, dos cavalls, dos alfils, dues torres, una reina o dama i un rei d’un mateix color, normalment blanques o negres, que mobilitza pel tauler de joc en torns alternatius amb l’objectiu de fer escac i mat al rei de l’adversari La partida s’inicia amb totes les peces collocades de forma convencional i el primer moviment correspon al jugador que disposa de les peces blanques Només es permet moure una peça per torn, a excepció de l’enroc, jugada en què es desplaça el rei i una torre de forma simultània Els escacs són un dels jocs més populars del món,…
sociologia de l’esport

Un dels temes més estudiats en la sociologia de l’esport són les diferències de gènere en l’accés a l’esport
ERNESTO ARADILLA
Esport general
Ciència que estudia les diverses manifestacions de l’esport en la societat.
En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per desenvolupar la teoria dels rols Tanmateix, les primeres obres que es poden considerar…
futbol

L’any 1900 es creà el FC Escocès, un dels equips pioners del futbol a Catalunya
Arxiu de Sant Andreu
Futbol
Esport de pilota que es practica entre dos equips d’onze jugadors cadascun amb l’objectiu de fer gol a la porteria contrària amb qualsevol part del cos excepte amb els braços i les mans.
El camp de joc reglamentari és rectangular, amb una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m El partit té una durada de dos temps de 45 minuts amb un descans entremig de 15 minuts Guanya el partit l’equip que aconsegueix més gols, i empaten si ningú no n’aconsegueix cap o tots dos en fan el mateix nombre Un àrbitre, ajudat per dos jutges de banda, és l’encarregat de fer complir el reglament La història del futbol s’estableix a partir del 1863, quan a Anglaterra es funda la Football Association, però els seus orígens es remunten a l’antiguitat El primer partit amb les regles pròpies…