Resultats de la cerca

Residí un quant temps a Cuba, i, de nou a Barcelona, estudià d’advocat El 1902 es traslladà a Madrid, on fou un dels organitzadors del Centre Català Com a polític, milità successivament en els partits de Castelar, Ruiz Zorrilla, Canalejas i finalment en el partit reformista La seva obra teatral és molt extensa i comprèn títols en català i castellà Entre molts d’altres, hom pot citar Los orfanets 1887, El dia del judici 1892, L’hereu del mas 1893, Els minaires 1899, Gent de vidre 1901, la seva obra més famosa, Sin gobierno 1901, Los vencedores, El sabio Vernier , etc

La seva obra es divideix en dos períodes, una època d’experimentació als anys vuitanta Qüern de poemes , 1981 La seguretat ciutadana i altres estats d’inquietud , 1984 Alerta a les espines , 1986 i una època de maduresa expressiva als anys noranta Dies d’estiu , 1993 Deute de natura , 1999 Fou un dels organitzadors de les mostres de Poesia Jove 1976-82, celebrades a Palma Com a crític literari, s’ha interessat per l’estudi de l’evolució del teatre a Mallorca és autor de Teatre Modern a Mallorca 1998 i El teatre mallorquí del segle XX 2002 Ha publicat diversos estudis històrics…

Doctor en filologia romànica 1954, ensenyà literatura catalana i castellana, successivament a les universitats de Bonn 1954, Hamburg 1955-58, Missouri 1960-68 i Illinois-Urbana 1969-2000 En aquesta darrera universitat fou un dels organitzadors del Primer Colloqui d’Estudis Catalans a l’Amèrica del Nord 1978 Fou el màxim responsable de la fundació de la North American Catalan Society Els seus treballs sobre literatura castellana se centraren en l’estudi del pròleg com a gènere literari, l’edició de texts del segle d’or i la preceptiva dramàtica i la teoria poètica Quant al català…

Doctor en filologia clàssica, és professor de grec i llatí Collaborador en publicacions diverses entre les quals El 9 Nou , la Revista de Catalunya 1986-93, Els Marges 1991-93, Serra d’Or 1997-2001 i Ausa 1983-98, ha publicat les novelles La lliça bruta 2001, Massey Ferguson 35 2003, Terres de lloguer 2006, premis Josep Pin i Soler de narrativa 2005 i Joaquim Amat-Piniella, 2007, en les quals reflecteix les transformacions del món rural a l’època contemporània, tema que reprèn en La papallona negra , guardonat amb el premi Carlemany l’any 2008, així com anteriorment en les narracions breus…

Vida i obra Publicà contes i articles, entre d’altres a “La Senyera” de Palamós, “El Federalista”, i, sobretot, a “Joventut” S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà en contacte amb l’esperanto, llengua de la qual fou un gran…

Vida i obra Installat de petit a Girona 1884, fou autodidacte Formà part del grup modernista gironí Collaborà en un gran nombre de publicacions periòdiques, com “El Autonomista”, “L’Enderroc”, “Cultura”, “Lo Geronès”, “Lletres”, D’Ací i d’Allà , La Nova Revista , El Poble Català , La Publicitat , Revista de Catalunya , “Teatralia” i “L’Avi Munné”, entre d’altres En algunes ocasions emprà el pseudònim August d’Alzina Fou jurat de diversos certàmens literaris i un dels organitzadors dels primers Jocs Florals de Girona 1903 Presidí l’Ateneu de Girona 1922-39 i fou membre de l’ABLB…

Fou un dels organitzadors de Palestra i dirigent de la joventut d’Acció Catalana Republicana 1931-32 El 1932 ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou secretari general, membre del comitè de govern i del consell nacional i president Enginyer industrial de professió, aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, a recer dels Estudis Universitaris Catalans, que reorganitzà amb Ramon Aramon 1942, i on succeí Ferran Soldevila com a professor d’història de Catalunya Del 1969 al 1977 fou professor a la Universitat de…

Vida i obra Fill de Lluís Serrahima i Camín Es llicencià en dret i exercí la carrera, seguint la tradició familiar i d’acord amb un esperit d’humanisme i de conciliació Fou cofundador 1929 del diari  El Matí  i actiu collaborador de La Paraula Cristiana durant el període d’avantguerra, publicacions on es formà com a crític literari Dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya d’ençà de l’etapa fundacional del partit, fou un dels principals exponents del grup d’intellectuals que conciliaren el catalanisme polític amb una profunda convicció catòlica de caràcter progressista Durant la guerra civil…

L’origen de les JEREC es troba en el servei d’ordre, format per Miquel Badia i Capell membre del grup Bandera Negra, que el 1925 assajà d’atemptar contra el rei, que el 14 d’abril de 1931 custodià l’edifici del Govern de la República Catalana Sorgí aleshores la iniciativa de formar una Guàrdia Cívica Republicana, a la qual se sumaren els caps nacionalistes partidaris de la lluita armada Daniel Cardona, Josep M Batista i Roca i Ricard Fages Però en crear-se la Generalitat 17 d’abril, Macià abandonà la idea d’una força armada catalana Quan alguns nacionalistes descontents, en nom…

Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…