Resultats de la cerca

En les eleccions municipals d’aquest any presentà llistes a set poblacions de la comarca i a Vic obtingué 658 vots 4,5% En les de 1999 s’integrà en la coalició Iniciativa-Verds/Entesa pel Progrés Municipal i guanyà les alcaldies de Sant Pere de Torelló i Sant Julià de Vilatorta

En les eleccions municipals de Vic de 1987 obtingué 4 regidors en les de 1991, 719 vots 5,6% i 1 regidor 6 consellers comarcals en les de 1995 presentà 12 llistes en la comarca i a Vic obtingué 1010 vots 6,9% i 1 regidor 4 consellers comarcals

Es definí tradicionalista i preconitzà la continuïtat dels principis del Movimiento Nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS FET y de las JONS Dirigents Ramon Forcadell i Prats, Vicente Segrelles Chillida, Enrique Castellá Bertrán i Josep M Palau A l’octubre de 1976 es transformà en Partido Social Regionalista Unión Institucional Ha editat Maestrazgo , Revista Monárquica Maestrazgo i Comarca del Montsià Noticiero Ulldeconense

El terme prové del mot occità perigordina o perigordiana , en referència al Périgord, comarca nord-oriental d’Aquitània, Occitània, d’on procedeix la dansa Presenta semblances amb el passepied Al segle XVIII, era utilitzada com a dansa de cloenda en els balls En la tercera escena del primer acte de Rigoletto , de G Verdi, es troba l’exemple més famós d’aquesta dansa en la música culta

L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíllabs, amb rimes abba, abab o abcb En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls

L’activitat musical de Granollers té diferents eixos vertebradors El conservatori, que posteriorment adoptà el nom Conservatori de Música Josep Maria Ruera, nasqué l’any 1928, sota la direcció de Joan Baptista Lambert Les activitats del centre es paralitzaren al febrer del 1939 per problemes en les finances municipals, però foren represes al setembre del mateix any El 1940 la direcció passà a les mans del compositor Josep Maria Ruera, el qual, juntament amb el pianista Aureli Font i el violinista Joan Coll, entre d’altres, assegurà la continuïtat del conservatori La seva consolidació es…

Fou proposat per Constantin Brailoiu Le giusto syllabique , 1952, i es basa en un motlle de vers fix per a tota la cançó nombre de síllabes i distribució binària dels accents sobre el qual les melodies només combinen dos valors, un de breu i un de llarg en proporció 12 En la tradició catalana, el mecanisme giusto sillàbic és útil per a explicar el ritme d’un bon nombre de balades i de goigs, generalment de mètrica 7+7 i 5+5 Brailoiu també el considera útil per a cants versificats medievals tardans Bibliografia Aiats, J El ritme gs 1212 un cas notable de giusto sillàbic en les cançons…

Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal, després els amplià a Vic i, més tard, a Barcelona, amb A Nicolau i J Lamote de Grignon El 1908 s’inicià com a director de cors al capdavant de l’Orfeó Manresà Becat per l’ajuntament d’aquesta ciutat, assistí a uns cursos a Hellerau, prop de Dresden, amb el compositor i pedagog suís E Jaques-Dalcroze En tornar a Catalunya, posà en pràctica les teories dalcrozianes, que propugnaven un mètode d’aprenentatge musical basat en la gimnàstica rítmica A partir del 1920 dirigí l’Escola Municipal de Música de Terrassa, que reorganitzà, i fundà el…

Vida Fou el principal impulsor de la sardana llarga o sardana moderna El seu pare, militar, havia estat destinat a Alcalá la Real, d’on la família retornà a Roses al cap d’un parell d’anys del naixement de Pep Després d’una infantesa poc afortunada, el 1830 anà a Figueres a fer d’aprenent de sastre calceter amb Joan Llandrich, capità reialista i cap de cobla, que també l’inicià en la música, per a la qual manifestà ben aviat un talent excepcional Els anys quaranta del segle XIX, Pep Ventura era ja capdavanter de la cobla que es convertí en la més prestigiosa de la comarca pel nombre i la…

Al segle VIII el rei d’Astúries Alfons II hi fundà una abadia, on es conservaven les relíquies de dos màrtirs locals, sant Emeteri i sant Celedoni Alfons VIII li concedí el fur de repoblació el 1187 A partir del segle XII la ciutat experimentà un gran creixement i l’abadia esdevingué collegiata L’any 1754 es convertí en seu episcopal L’església de la collegiata, després catedral, fou erigida durant el segle XIV, destruïda per un incendi el 1941 i restaurada posteriorment Durant els segles XV i XVI la riquesa, es basà en el comerç tèxtil amb Flandes de la ciutat i a partir del XVIII, en el…