Resultats de la cerca

Vida Començà estudis de música i piano, que no acabà, juntament amb els de medicina, professió que exercí uns quants anys, però poc després ja es dedicà a la música en el vessant cinematogràfic, que l’absorbí cada cop més La seva relació amb el món del cinema tingué quatre vessants El primer fou com a intèrpret de piano acompanyant projeccions de cinema mut, activitat que li permeté musicar la majoria dels cineastes clàssics, participar en nombrosos festivals i cineclubs, i iniciar la collaboració amb la Filmoteca de Catalunya També participà en emissions radiofòniques el 1960 debutà a Ràdio…

Segons Verrié, volia “fer una mena de laborisme britànic” a Catalunya, tenint com a referent el Labour Party dirigit per Clement Atlee per aquest motiu també empraren el nom de Partit Laborista Català Mai, però, actuà com a partit i l’estiu del mateix 1946 el grup s’integrà al Moviment Socialista de Catalunya

Fou més conegut com a PSUC-Comorera Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana El 1952 Comorera s’installà clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957 El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Publicacions Treball 1952-1954 i Circulars 1954-1976

Es definí socialista i marxista i tenia per objectiu la instauració d’una societat lliure i democràtica sense classes Es presentà a les eleccions legislatives de 1977 a Barcelona i Girona amb el nom Partit Socialista Popular-Unitat Socialista 30382 vots El president fou Jaume Mata i el secretari general Xavier Nart Entre els seus militants figuraren Soledat Balaguer, Antoni Rovira o Àlex Masllorens A la meitat del 1978 es dissolgué, i la majoria dels membres s’integraren en la Federació Socialista de Catalunya PSOE i una altra part, menor, en el Partit Socialista de Catalunya Congrés Edità…

Era un partit possibilista, partidari de les reivindicacions immediates, que seguia la línia ideològica tradicional d’ El Obrero El líder fou Josep Pàmies i els membres del comitè central foren Antoni Llardell, Leandre Palència, Benigne Huguet, Josep Ferràndiz, Rossend Pich, Antoni Sagués, Ramon Pujol, Joan Vidal, Artur Guardiola i Miquel René La decadència a partir de 1891 de les Tres Classes de Vapor acabaria provocant també el del partit, que es dissolgué el 1916

A excepció d’un grup a Gran Bretanya, no consta que tingués presència organitzada ni a l’exili europeu, ni a l’interior de Catalunya Fonamentalment existí a Amèrica, en especial a Mèxic i a Xile Reunia sectors separats del Partit Socialista Unificat de Catalunya , que progressivament es definiren dins el socialisme democràtic i afirmaren la unió íntima entre radicalisme social i nacional Era presidit per Felip Barjau i Miquel Ferrer n’era el secretari Els punts fonamentals del seu ideari eren a la superació de la Constitució republicana i de l’Estatut d’Autonomia en la via de proclamar una…

Es proposà de “representar el verdadero espíritu del PRRS Español en Cataluña” Era partidari de la línia de Juan Botella Asensi i Eduardo Ortega y Gasset i, quan aquests trencaren amb el partit juny de 1932 i constituïren Izquierda Radical Socialista, aquesta formació n’esdevingué la seva secció catalana des del mes de novembre El president era Eloy Candelas Sánchez

El Directori el formaren Salvador Albert, Ramon Noguer i Comet, Josep Puig Pujades, Josep Irla, Isidre Riu Puig, Albert de Quintana, Miquel Santaló, Josep Fàbrega Pou i Llorenç Busquets Seguidor de la doctrina Pi i Margall, es definí en favor de la reforma social, la defensa de l’Estatut d’Autonomia integral aprovat per la Mancomunitat de 1918 i l’establiment d’un règim republicà que reconegués a Catalunya el dret de governar-se a ella mateixa La dictadura de Primo de Rivera estroncà les seves perspectives i el partit tornà a emergir el 30 de juny de 1930, amb igual programa i direcció…

Responia a la direcció de Josep Irla i de Salvador Albert

Reuní entitats de Sabadell, Badalona, Manresa, Terrassa, Santa Perpètua de Mogoda, l’Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Tiana, Santa Coloma de Gramenet, Ripoll i Pla de Besòs El Consell Executiu fou presidit per Isidre Ballach Terrassa El domicili s’establí a Manresa