Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
Partit polític
Organització feixista constituïda a Madrid a l’octubre de 1931, la secció catalana de la qual fou creada a Barcelona i Badalona al maig de 1932.
Postulà, entre altres objectius, la creació d’un Estat Nacionalsindicalista, amb sindicació obligatòria de tots els “productors”, la dissolució dels partits marxistes i l’expansió imperial d’Espanya Desaparegué pel març de 1934 en fusionar-se amb Falange Española per crear Falange Española de las JONS FE de las JONS , si bé al gener de 1935 els exjonsistes seguiren l’escissió encapçalada a Madrid per Ramiro Ledesma Ramos i abandonaren l’organització de Barcelona Després de formar aquí un partit propi amb vocació estatal, el Partido Español Nacional Sindicalista al mateix gener, durant la…
Alexandre Martí i Gelabert
Cinematografia
Director i productor.
Vida Fill d’un farmacèutic, estudià aquesta disciplina i també dret abans de materialitzar la seva passió pel cinema El seu cunyat fou Miguel Ángel Puche, gerent de Voz de España i fill del realitzador Pedro Puche Després d’obtenir el títol d’operador de cabina, fou contractat com a ajudant de so als estudis Kinefon El 1957 fundà l’empresa Urania Films, però per poder produir es va vendre a terminis una sala d’exhibició que tenia a Terrassa per aquesta raó Sendas marcadas Huellas del destino , 1958, Joan Bosch fou un film d’episodis Soci del laboratori Cinematiraje Riera, aspirava a dirigir…
Pasqual Godes i Tarrats
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la ciutat comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía , L’Hereu Riera, Mate al diablo, La Gloriosa 1934, El 13000 , de la qual es feren més de 100 representacions al teatre…
, ,
Amparo Baró
Cinematografia
Actriu.
Vida El 1957 debutà amb la companyia d’Adolfo Marsillach al Windsor de Barcelona, mentre també ho feia en el cinema i la televisió El 1965 formà companyia pròpia i el 1968 participà en la creació del Teatro Nacional de Barcelona, pel qual rebé el premi Mihura En el cinema ha estat una secundària notable en més d’una trentena de títols D’aspecte fràgil, menuda i amb una veu peculiar, trobà en la televisió el mitjà adequat, en particular sota les ordres de Jaime de Armiñán en les sèries Galería de maridos 1959 Galería de esposas 1959-60 Chicas en la ciudad 1960-61 etc també la feu treballar en…
Fermí Marimon i Marimon
Cinematografia
Director, productor i exhibidor.
Vida Fou empresari del cinema que el seu pare construí a la seva ciutat, el Monmari, després anomenat Capri A partir del 1948 també s’incorporà al moviment que impulsà Jordi Bringué des de l’Agrupación Artístico-Literaria Cervantes, i des del 1974 a la Secció de Cinema Amateur del Prat de Llobregat Com a cineasta rodà en 9,5, 16 i 35 mm disset títols entre el 1956 i el 1976, entre els quals destaquen els curts Ballet burlón 1957 2a versió en 35 mm, 1959, realitzat amb la tècnica d’animació d’objectes i que fou seleccionat per representar l’Estat espanyol en els festivals internacionals de…
Federació Monàrquica Autonomista
Partit polític
Agrupació de personalitats monàrquiques catalanistes constituïda el 1919, com a alternativa a la Unió Monàrquica Nacional [UMN], que fou activa fins el 1931.
A finals de 1918 es reuní un collectiu de personalitats de diversos partits monàrquics amb l’objectiu de fer un acte d’afirmació conjunt El grup aviat es dividí per l’actitud a adoptar davant la Lliga Regionalista i l’autonomia i donà origen a la UMN i l’FMA Aleshores un grup de polítics monàrquics de simpaties regionalistes, procedents tant del Partit Conservador com del Partit Liberal , constituí l’FMA, “a l’estil de les associacions d’opinió angleses recollint totes les essències i tradicions del monarquisme català amb el reconeixement de la personalitat de la nostra terra” L’FMA es…
Unió Socialista de Catalunya
Partit polític
Formació política constituïda al juliol de 1923 a Barcelona, impulsada per integrants de la Federació Catalana del PSOE i republicans catalanistes sota el lideratge de Gabriel Alomar, Rafael Campalans, Manuel Serra i Moret i Josep Comaposada, amb l’objectiu de promoure una organització socialista específicament catalana.
Sorgí com a plataforma política per a facilitar l’apropament entre el socialisme i el nacionalisme català i permetia d’incorporar persones afiliades a altres partits El PSOE considerà la USC com una maniobra escissionista i expulsà els membres que hi havien participat La nova formació, d’ideari socialista, s’adscrigué a l’ala reformista del moviment obrer internacional Defensava una política gradualista de canvis socials, a la vegada que pretenia integrar les reivindicacions nacionalistes Establerta la dictadura de Primo de Rivera, al novembre de 1923 aparegué el setmanari Justícia Social ,…
Falange Española Independiente
Partit polític
Partit falangista constituït després de la mort de Franco, caracteritzat per una profunda religiositat catòlica, una rígida disciplina interna i un pretès “purisme ideològic” en relació amb altres col·lectius falangistes.
Els seus orígens es troben en el Frente de Estudiantes Sindicalistas FES creat el 1963 i liderat per Sigfredo Hillers de Luque secció juvenil del Frente Nacional de Trabajadores –d’“esquerra falangista”–, impulsat per Ceferino Maestu i Narciso Perales el 1963, el qual l’abandonà aviat El FES volgué ser una alternativa al Movimiento Nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS FET y de las JONS , que –als seus ulls– havia desvirtuat i burocratitzat la Falange els seus lemes eren “Falange sí, Movimiento no” “Falange sí, dictadura no” i “Por la reconstrucción de Falange” S’expandí…
Fraternidad Republicana
Partit polític
Nom que va rebre, des del març de 1903, la primera entitat política fundada i presidida per Alejandro Lerroux a Barcelona, sota la teòrica disciplina del partit espanyol d’Unión Republicana.
Símbol de la modernització organitzativa que el lerrouxisme impulsava entre els republicans, s’inspirà en el model de la Maison du Peuple socialista de Brusselles i aviat fou denominada també Casa del Pueblo, establerta la seva ubicació definitiva al carrer d’Aragó, al xamfrà amb Casanova “Cuartel y baluarte, cátedra y templo” és a dir, principal seu política del partit local i, al mateix temps, centre de prestació de serveis i espai de lleure i cultura per als seus més de 3000 socis, la Fraternidad-Casa del Pueblo fou fins els anys 1911-1912 la matriu i la joia de l’organització del…
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Partit polític
Partit polític de caire feixista creat per un decret del general Franco (com a cap de l’Estat i “Generalísimo” dels exèrcits “nacionals”), dictat a Salamanca el 19 d’abril de 1937, que instituí un partit únic per al nou règim per mitjà de la fusió de les dues organitzacions més importants que funcionaven a l’Espanya “Nacional” des de l’inici de la Guerra Civil (Falange Española de las JONS i Comunió Tradicionalista) i la dissolució de totes les altres (com ara Acción Popular o Renovación Española). El decret també instituí la fusió de les milícies falangistes i carlines, que s’integraren en una nova Milicia Nacional. Franco assumí la direcció de l’organització, com a “jefe nacional”.
Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…