Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Vila fortificada de Tresserra
Art romànic
La primera referència de Tresserra és de l’any 959, en què Ailo, vídua i donada, d’acord amb els seus fills, va donar a la catedral d’Elna l’alou que posseïa al Rosselló amb l’església que hi havia a Tresserra, dedicada a sant Sadurní Al final del segle XII el domini del terme estava en mans del rei El 1172 Bernat de Tresserra jurà fidelitat al rei Alfons I de Catalunya-Aragó per tot el que en tenia Jaume III de Mallorca concedí l’any 1341 a Joan de So, vescomte d’Évol, els seus drets sobre Tresserra Tanmateix el rei Joan I apareix com a posseïdor dels drets jurisdiccionals de Tresserra al…
Castell de Sant Esteve Sesrovires
Art romànic
El castell, dins la baronia de Castellví de Rosanes, era posseït pels Rosanes, feudataris dels Castellví al seu castell de Rosanes El 1220 Guilleuma de Castellví i el seu fill, Guillem de Montcada i de Castellví, empenyoren als seus creditors els castells de Castellví de la Marca i de Sant Esteve Sesrovires per 185 marques d’argent de Montpeller El 1226 encara els tenien empenyorats El 1291 Guilleuma de Montcada, senyora de Castellví, aportà com a dot a l’infant Pere els castells de Castellví de Rosanes, Voltrera i Sant Esteve Sesrovires El 1329 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò i…
Santa Maria de Fares (Sant Ferriol)
Art romànic
L’indret de Fares apareix documentat per primera vegada en el testament del comte Sunifred de Besalú i Cerdanya, l’any 966, quan aquest deixà al seu germà Miró, futur comte de Besalú i bisbe de Girona, “ ipsum meum alodem de Faras vel de Roseto ” Tanmateix, només tres anys després, el 969, queda constatada l’existència de l’església de Santa Maria de Fares mitjançant la venda feta per Gaurí i els seus fills, Franclmir i Oriol, a Miró Bonfill, ja comte de Besalú, d’un “ alodium in comitatu Bisuldunense, et in parrochia Sancte Marie de Faris in locum quem vocatum Roseto ” L’any 975, “ Sanctae…
Castell de Cervià de Ter
Art romànic
Situació Restes del castell de Cervià, situades al cim del turó que hi ha al sud del poble Mapa 39-19296 Situació 31TDG928580 Hi podem arribar des del poble pel carreró anomenat primera Travessia de la Muralla, que surt del costat de la Torre de les Hores, edifici de la baixa edat mitjana, o bé per una pista que hi passa pel costat JBM Història La primera referència escrita que tenim del castell de Cervià és de l’any 922, data en què el comte Borrell el vengué per 5 unces d’argent a Sunyer Llobet El succeïren Llobet de Cervià i el seu fill Silvi Llobet, fundador amb la seva muller Adalès del…
Castell d’Espés (les Paüls)
Art romànic
La major part de les notícies que hi ha sobre el lloc d’Espés són indirectes i no diferencien pas els nuclis de Sus i de Jus Probablement, el primitiu castell d’Espés, del qual tampoc hi ha referències, era emplaçat damunt el tossal homònim, i al seu redós devia sorgir el nucli de Sus potser també hi havia un baluard a Espés de Jus, però, segons el capbreu comtal de mitjan segle XVI, era al primer i confrontava, llavors, amb la plaça Cal destacar que controlava els passos de la serra del Turbó, és a dir, l’important port de les Ares i el congost d’Ovarra, i per tant les comunicacions de la…
Castell de Foixà
Art romànic
En el Liber feudorum maior hi ha diversos documents on figura la signatura d’Arnau de Foixà Arnaldi de Fuxano , un de l’any 1192, un altre del 1199 i un altre del 1200 Aquest senyor apareix tant al costat dels monarques catalano-aragonesos, Alfons I i Pere I, com fent de marmessor del vescomte Jofre de Rocabertí l’any 1212 És tòpic de pensar que aquest senyor de Foixà —que el 1211 deixà 13 000 sous barcelonins al rei i que el 1226 fou capaç de comprar d’una manera vitalícia la jurisdicció del castell de Vila-sacra a Gilabert de Cruïlles—, en aquesta data, ja devia tenir a Foixà un castell,…
Santa Maria de Vallvidrera (Barcelona)
Art romànic
L’any 987 apareix esmentada per primera vegada Santa Maria de Valle Vitraria aquest nom es creia primer relacionat amb el vidre, però Balari i Jovany va arribar a la conclusió que vitraria era el nom de l’herba coneguda com a “morella roquera” i precisament la vall n’era plena Tot i així, a l’escut hi apareixen també dues copes de vidre Dins el territori de Barcelona, limitava amb Sarrià, Santa Creu d’Olorda, Sant Gervasi de Cassoles i Sant Cugat del Vallès, i també era coneguda com a Sant Cebrià d’Aiguallonga l’actual Valldoreix perquè en depenia Probablement no fou destruïda durant la…
Castellciuró (Molins de Rei)
Art romànic
Situació Sector d’aquesta fortalesa on s’observa un llenç de muralla amb aparell d’opus spicatum F Baltà És situat dalt d’un turó sobre mateix de la vila de Molins de Rei L’eixample urbà dels darrers anys arriba gairebé a tocar de l’antiga fortificació Per arribar-hi cal seguir la carretera de Sant Bartomeu, l’avinguda 11 de Setembre i, en direcció a llevant, la carretera que hi mena, passant per les Cases d’en Graner Mapa 36-16420 Situació 31TDF190852 Història El lloc era del terme d’Olorda, on al final del segle X hi ha documentades diverses torres, una de les quals, la torre Guadall,…
Sant Martí de Capellada (Besalú)
Art romànic
Situació Una vista aèria de l’església des del costat nord-est J Todó-TAVISA L’església de Sant Martí de Capellada es troba a l’entrada de Besalú, venint de Girona, just després d’haver passat el pont sobre el riu Fluvià, dins el recinte d’un petit cementiri Mapa 257M781 Situació 31TDG756725 JAA Història L’indret de Capellada apareix documentat per primera vegada l’any 1000, en una permuta de béns feta entre el comte Bernat Tallaferro de Besalú i el prior de la canònica de Santa Maria de Besalú, Adalbert, per la qual aquesta rebia “ ipsos hortos in Capellata ” A partir d’aquest moment i…
Castell de Bestracà (Beget)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquest castell es troben situades al cim de la carena de la muntanya de Bestracà, a 1044 m d’altitud Des d’aquí hom domina una impressionant vista sobre la Garrotxa, a la banda meridional l’església de Sant Andreu i, cap a tramuntana, tota la vall de Beget, des d’Hortmoier fins a Bolòs i Rocabruna Mapa 257M781 Situació 31TDG602887 Des d’Oix surt una pista que porta fins a la masia del Pairé i fins a Sant Andreu de Bestracà Des del darrere d’aquesta església cal agafar un camí que s’enfila fins a la carena, la qual segueix cap a ponent, i amb alguns entrebancs, arriba a l…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina