Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Sant Jordi de Ceret o del Carner
Situació Vista exterior de l’església, en un lamentable estat d’abandó ECSA - A Roura El veïnat i la capella de Sant Jordi són a l’extrem de llevant del terme municipal de Ceret, prop del límit amb el de Sant Joan de Pladecorts, en territori planer el Pla de Sant Jordi, dit també Pla del Carner, que s’estén a la dreta del Tec, en terrenys dels dos municipis esmentats Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 42″ N - Long 2° 46′ 53″ E Des de Ceret, per la carretera D-618 en direcció a Morellàs i fets 2, 5 km es troba, a mà esquerra, el camí que porta al veïnat de Sant Jordi És format per…
Centre Nacionalista Republicà
Partit polític
Partit polític constituït a Barcelona al desembre de 1906.
Després que, a la primavera de 1904, es produí en la Lliga Regionalista l’escissió d’alguns elements hostils a l’orientació conservadora i filomonàrquica de Prat i Cambó, els escindits Ildefons Sunyol, Jaume Carner i Joaquim Lluhí i Rissech, entre d’altres crearen, com a element aglutinador i tribuna pública, el setmanari El Poble Català novembre 1904, que es transformà en diari al maig de 1906 Aquest grup, engrossit per elements que procedien de la Unió Catalanista Santiago Gubern, Antoni Sunyol i per joves representatius del republicanisme comarcal com Antoni Rovira i Virgili o…
Unió Federal Nacionalista Republicana
Partit polític
Partit polític català constituït a Barcelona a l’abril de 1910 per fu-sió dels tres grups (Unión Republicana, Partit Republicà Democràtic Federal i Centre Nacionalista Republicà) que, des d’un any abans, actuaven ja com a coalició estable denominada Esquerra Catalana, i amb l’adhesió de nombrosos nuclis comarcals de perfil democràtic i autonomista.
Sota la presidència inicial de Josep M Vallès i Ribot i el liderat efectiu de Pere Coromines, la UFNR disposà d’un notable conjunt de dirigents com Francesc Layret, Joaquim Lluhí, Santiago Gubern, Laureà Miró, Lluís de Zulueta, Jaume Carner i comptà amb nodrida premsa pròpia els diaris El Poble Català i Bages-Ciutat i setmanaris o quinzenals com La Forja Barcelona, Acció Badalona, Ciutadania Girona, Ciutat Olot, Foment Reus, Empordà Federal Figueres, Llibertat Terrassa o El Programa Sant Feliu de Guíxols La UFNR va néixer amb la doble ambició de competir amb la Lliga Regionalista…
Esglésies del Vallespir anteriors al 1300
Mapa de les esglésies del Vallespir anteriors al 1300 J Salvadó L’Albera Sant Joan de l’Albera Sant Martí de l’Albera Arles Santa Maria d’Arles Sant Esteve d’Arles Sant Salvador d’Arles Sant Pere de Riuferrer Santa Creu de Quercorb Els Banys d’Arles Sant Quintí dels Banys d’Arles Sant Martí de Palaldà Sant Julià de Buçac Santa Engràcia Sant Salvador de la Roca de Montdony Santa Maria de Montalbà Ceret Sant Pere de Ceret Sant Jordi de Ceret o del Carner Sant Ferriol Les Cluses Santa Maria o Sant Nazari de la Clusa Sant Pere de Sureda Sant Pere de Llaner Cortsaví Sant Jaume de…
Centre Nacional Català
Partit polític
Entitat nacionalista creada el 1899, enmig de la crispació interna que vivia la Unió Catalanista.
A l’abril de 1899 es constituí en aquesta darrera organització una junta hostil a les tesis “evolucionistes”, fet que impulsà els que s’identificaven amb les posicions del nou diari La Veu de Catalunya a crear, a finals d’agost, un nou agrupament, el Centre Nacional Català En aquest convergiren diverses personalitats En primer lloc, molts dirigents del Centre Escolar Catalanista, el nucli més actiu i innovador des de 1897 i on figuraven, entre d’altres, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Pere Muntañola la majoria havia nascut en la dècada…
Castell de Sant Sadurní (Gallifa)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest castell, integrades per una muralla, són situades en un pla molt inclinat al vessant sud-oest del puig de Sant Sadurní de Gallifa, el mateix on es dreça l’ermita que li dona el nom És entre els 880 i 900 m d’altitud aproximada Mapa L36-14363 Situació 31TDG268172 Per tal d’arribar a l’indret on hi ha les muralles cal situar-se al coll de Sant Sadurní vegeu l’itinerari de Sant Sadurní A uns 30 m abans d’arribar al coll, pel camí carreter de Sobregrau, neix un camí a la dreta, que després d’iniciar-se agafa la direcció de migdia i va planejant Unes 300 passes separen…
Sant Miquel de l’Espluga de Francolí
Art romànic
La vila de l’Espluga de Francolí és situada a la dreta del Francolí, riu que neix en una font que hi ha al nord-oest del poble, la Font Major Malgrat que a la zona de l’Espluga de Francolí hi ha testimonis de poblament prehistòric, cal cercar l’origen de la vila en època medieval Probablement aquest origen se situa l’any 1079, quan els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II feren donació a Ponç I Hug de Cervera d’un honor erm, anomenat Espluga de Franculi , amb la condició de construir-hi casals, molins i, a més, una fortalesa també, segons l’escriptura, els esmentats…
Sant Jaume de Figuerola del Camp
Art romànic
Situació Mur nord de l’església romànica primitiva, reaprofitat en construir l’actual al segle XVIII ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Jaume és a la part alta del nucli urbà del poble de Figuerola del Camp, al peu de la serra de Jordà Mapa 34-16418 Situació 31TCF550816 Per a arribar a Figuerola del Camp des de Valls cal prendre la carretera T-200 que mena al Pla de Santa Maria Des d’aquesta població, una carretera condueix a Figuerola del Camp en un recorregut de 2 km JAA Història El lloc de Figuerola del Camp és esmentat per primera vegada l’any 980, en la donació del castell de…
Castell de Pera (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Situació Vista general de les seves escasses ruïnes del castell de Pera E Pablo Les ruïnes del castell són situades dalt d’un petit turó, a uns 730 m d’altura, des d’on es domina gran part de la vall d’Horta i la Vallcarca, just a sobre del mas d’Agramunt i de les restes del mas Saladefont Mapa L36-14363 Situació 31TDG196172 Des de l’esquerra de la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç Savall, i abans d’arribar al pont, anomenat de la Roca, que trobem poc després del quilòmetre 17, surt una pista que ens endinsa per la vall d’Horta i que ens apropa al turó on hi ha el castell Quan la…
Sant Sadurní (Gallifa)
Art romànic
Situació Vista de l’església des de llevant amb l’absis decorat amb arcuacions i lesenes E Pablo El vessant de tramuntana de la vall de Gallifa és format per la cinglera de Sant Sadurní, continuació vers l’oest dels cingles de Bertí En el punt més alt i agrest de la muntanya, a 951 m d’altitud, s’eleva l’ermita de Sant Sadurní, des de la qual es domina una àmplia panoràmica de bona part del país, de l’alta muntanya fins al mar El conjunt que estudiem és format per la nau de l’església i per una edificació de planta rectangular decapitada, que toca a la paret de migdia, entre el portal i l’…