Resultats de la cerca

Inicialment s’inscrigué com a Partido de los Trabajadores Autónomos de España i emprà el nom de Partido de los Autónomos de España Es proposà defensar els interessos dels treballadors autònoms Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquell any per Tarragona 194 vots En les eleccions europees de 1999 obtingué 1278 vots a Catalunya Dirigents José M Rivera i Roberto Manuel Pardo

També utilitzà la denominació de Partit Popular Radical d’Ordre de Catalunya El president, Ramon Pociello i Forradelles, es presentà a les eleccions del juliol de 1931 per Barcelona 684 vots Els vicepresidents foren Manuel Ferrer Maluquer i Rafael Corbella i Amat Al novembre de 1933 ingressà a Lliga Catalana , però el 1934 Pociello i els seus seguidors abandonaren aquesta formació i constituïren Renovación Catalanista Republicana

Manuel Fernández García n’és el primer secretari No obstant això, Castellterçol i Alternativa Local havia concorregut ja a les eleccions municipals de 1987 584 vots 37,9% i 4 regidors i a les de 1995 528 vots 39,3% i 4 regidors A les de 1991 s’hi presentà Alternativa Local 599 vots 45,8% i 4 regidors Participa en la federació Progrés Municipal de Catalunya

El 1876 Ruiz Zorrilla, des de l’exili, es posà d’acord amb Nicolás Salmerón per a elaborar un programa comú i donar lloc al Partido Republicano Reformista, tot seguit conegut com a Partido Progresista Democrático 1879 i Partido Republicano Progresista Democrático 1881 Fins el 1886, Ruiz Zorrilla i Salmerón compartiren la mateixa formació, però a partir d’aquesta data el republicanisme progressista inicià la seva trajectòria diferenciada En el programa de 1876, primer manifest explícitament antimonàrquic, el zorrillisme elaborà un programa que contemplava una república unitària allunyada de…

Tingué per objectiu constituir l’“expresión orgánica del Trabajo No tiene por tanto un doctrinarismo cerrado que imposibilite su evolución y adaptación a las necesidades y exigencias de la vida nacional de cada época” Dirigents Juan Camps Compte president i Manuel Panadell Canós president del comitè local Els estatuts establien una secció de joventuts Juventudes Democráticas i la publicació d’un òrgan de premsa a Barcelona Al juny de 1932 encara era actiu

El 1969 creà el primer grup a Madrid Inicialment, els nuclis de l’interior gaudiren de plena independència de l’exterior, fins que el 1973 Manuel Pérez Martínez Camarada Arenas imposà una estructura centralitzada i una estratègia que utilitzava la violència com a resposta al règim franquista i, a la vegada, com a mitjà per a aconseguir l’Estat socialista El 1975 esdevingué Partido Comunista de España Reconstituido Edità Bandera Roja i Antorcha

Dirigit en l’àmbit estatal per Eladio García Castro Ramon Lobato, participà en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya i en la Plataforma de Convergencia Democrática Després de l’Assemblea de CCOO de Barcelona juliol de 1976, constituí la Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores CSUT maig de 1977 Proposà la realització d’un front antifeixista i es reclamà seguidor del marxisme leninisme perfeccionat per Mao Zedong Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 en la candidatura Esquerra de Catalunya Front Electoral Democràtic, amb Esquerra Republicana de Catalunya, l’…

En les eleccions municipals d’aquest any, dins la Federació d’Independents de Catalunya , obtingué 56 vots 0,7%

Trencà amb la IV Internacional després del II Congrés abril 1948, ja que Munis definia l’URSS com un capitalisme d’estat sense caràcter socialista i com una potència imperialista Considerà que tota lluita nacional és reaccionària Dotat d’una infraestructura mínima a Barcelona, participà en la vaga de tramvies de 1951, on distribuí fulls volants que defensaven el caràcter espontani del moviment, signats com Grupo de los primeros espontáneos de larevolución mundial Arran d’aquests fets, Munis i altres militants foren detingutsi condemnats Quan Munis fou alliberat 1957, el grup es convertí en…

Es declara antiestalinista, rebutja els sindicats que defineix com un pilar indispensable del capitalisme, i critica la IV Internacional per haver abandonat l’internacionalisme proletari Propugna l’abstenció en totes les eleccions S’organitzà a Barcelona a finals de la dècada de 1970 amb Octavi Mondelo, Marcel Anselmo, Joan Ferran i Serafini i Antoni Fernández Teixidó El seu líder fou Manuel Fernández-Grandizio Munis Òr-gan de premsa Alarma 1958, 1970-1976 i 1977-c1984 Des de la mort de Munis 1989, la seva activitat es reduí