Resultats de la cerca

Agrupa diverses candidatures progressistes i ha format coalició amb Iniciativa per Catalunyaen les eleccions municipals de 1995 i 1999

Agrupà Esquerra Republicana de Catalunya ERC i Iniciativa per Catalunya En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 1138 vots 4,9%

Agrupa collectius i casals de diverses comarques especialment del Barcelonès, el Penedès i Osona Al gener de 1996 celebrà la seva assemblea fundacional El dirigent inicial fou l’exmembre de Terra Lliure Guillem Godó Se li han atribuït relacions amb el moviment basc Jarrai És proper a l’associació d’estudiants Alternativa Estel Impulsa també les Dones Revolucionàries per la Unitat d’Acció Publica la revista Tanyada

El seu ideari recollí elements liberals i socialcristians, així com la defensa de la unitat d’Espanya El partit es trencà com a conseqüència de l’aparició de la Unión del Centro Democrático UCD Cabanillas l’abandonà per integrar-s’hi i Areilza fundà Acción Ciudadana Liberal ACL federació de partits on ingressà el Partit Popular de Catalunya Absent en les eleccions legislatives de 1977, posteriorment inicià un apropament a Alianza Popular AP , amb la qual concorregué a les eleccions legislatives de 1979 sota el rètol de Coalición Democràtica, que agrupà AP, ACL a Catalunya PPC i el Partido…

Si bé en els estatuts advocava genèricament per una unió de totes les classes socials per a la “superación de España”, en manifestos posteriors es declarà específicament antidemocràtica, partidària del nacionalsindicalisme i de l’estat totalitari i corporatiu Mitjançant l’accés als càrrecs de president i secretari, la direcció fou controlada el 1934 per elements feixistes, com l’“ibérico” Francisco Palau Rabassó i l’escriptor Luis Gutiérrez Santamarina, que acabaven de participar en la creació de Falange Española FE a la ciutat i n’eren dirigents i adheriren la USH a FE El mateix 1934 es…

És especialment implantada a Tarragona, on ha comptat amb l’adhesió de la Unió Independents-Conca de Barberà , la Unió per la Terra Alta i el Partit Independent Terres de l’Ebre que posteriorment se’n desvinculà Compta també amb presència a la resta de Catalunya, si bé aquesta és menor Els dirigents són Josep Pijoan coordinador general, Benet Oliva secretari i Ferran Castellví tresorer En les eleccions municipals de1999 presentà 94 candidatures a Tarragona 14331 vots, 4,7% 128 regidors, 19 a Barcelona 5295 vots, 0,2% 30 regidors, 8 a Lleida 1044 vots, 0,5% 14 regidors i 5 a Girona 1967 vots,…

Josep Llobet i Guri El Mercurio , 1931 Josep Llobet i Guri donà un fort impuls a les societats creades per ell amb seu a Calella L’empresa Llobet i Guri, de Calella, té les seves arrels en un mitger barceloní que es deia Miquel Recasens Si hem de creure el que diran els seus successors, Miquel Recasens inicià les seves activitats l’any 1835 La primera referència directa, però, és del 1860, quan presentà els seus productes a l’Exposició Industrial que se celebrà a Barcelona aquell any Eren mitjons de fil, de cotó, de llana i d’estam de totes menes Tenia el despatx a la Rambla dels Caputxins,…

Llorenç Mata i Pons “Cataluña Textil”, 1911 Llorenç Mata i Pons, un dels primers importadors de cotó catalans que es convertirà en industrial al començament del segle XX Llorenç Mata i Pons 1847-1911 és el primer i més important exemple del comerciant de cotó que es converteix en industrial cotoner El seu oncle i padrí era Llorenç Pons i Clerch, una de les figures més representatives de la burgesia barcelonina de la segona part del segle XIX Fou un dels fundadors del Crèdit Mercantil el 1863 i prengué moltes i diverses participacions en negocis industrials, però sense assumir-ne la gestió En…

Els assistents, convocats pel notari Blas Piñar, discutiren “un plan de renovación en los ejercitantes para clarificar ideas con una visión sobrenatural y, , poder proyectarlas sobre los demás en una especie de fervoroso contagio, para luchar contra las fuerzas del mal a escala universal” Pel maig de 1966 es constituí Fuerza Nueva Editorial, que publicà la revista del mateix títol al gener de 1967 La creació d’FN fou una manifestació emblemàtica de la configuració de l’anomenat “búnquer” la mobilització creixent de sectors que preconitzaven un rearmament ideològic del franquisme davant els…